L'extensió total de sòl urbà prevista pel document aprovat inicialment
és de 93,16 ha, dels quals més de 70 corresponen a sòl urbà ja
consolidat i 22,45 de no consolidat -de les quals unes 13 són de
primera transformació, bàsicament a la Torre-.
El nombre de pisos previstos és de 424. El màxim nombre (112), de
tipologia unifamilar, se situen als plans de la Torre, a l'entrada sud
de la població, i situats bàsicament entre el marge dret del Ter i la
N-260 però també entre la carretera i la ruta del Ferro. El principal
nou desenvolupament tindria, a banda de l'accés rodat des de l'actual
carretera, un accés per a vianants i bicicletes des de la Vila Vella.
Els diversos Plans de millora urbana (PMU) també contemplen 252 nous
habitatges dels quals destaquen els 97 a la Cotolla, 87 al camp de
futbol i 70 a la fàbrica Espona -tot i que també s'hi contemplen usos
compatibles com un hotel-. Per altra banda els plans d'actuació
permeten construir 60 pisos, dels quals el major nombre se situen a la
carretera vella d'Ogassa (24).
Del conjunt d'actuacions residencials, 165 pisos (un 39%) són de
protecció oficial i així mateix se'n contemplen 25 més de caràcter
dotacional a la colònia Espona tal i com es
tramita actualment en una
modificació puntal del planejament. Amb aquestes dades, una possible
estimació de la població seria, en dues dècades, de 4500 habitants, per
sota fins i tot, del que preveia el Pla general d'ordenació urbana
(PGOU) de 1987.
Per altra banda es delimita una zona de 9 ha, els plans del Coll
-situats a l'altra riba de la Coromina del Bac- com a reserva de sòl
per a usos residencials. Aquesta delimitació té com a objectiu, entre
d'altres, evitar que la traça de la variant que ha de marcar el
Ministeri de Foment s'acosti cap al nucli.
La variant de la N-260
Un dels elements claus en un POUM és definir la traça de les
infraestructures. En aquest sentit el document planteja per on hauria
de discórrer la variant de la N-260, que precisament recentment se n'ha
licitat la redacció de l'estudi informatiu.
La proposta planteja que la nova carretera comenci poc després del
túnel de Collabós i que després de travessar el Ter passi pel seu marge
dret per cotes més elevades respecte a la Batllia, Janpere, el Coll i
Serradell fet que permetria, segons l'alcalde Ramon Roqué, deixar
lliures els plans agrícoles d'aquestes masies. La variant aprofitaria
part de la traça actual de la carretera a partir de la zona de Planabés
i salvaria els revolts de Ribamala amb dos viaductes. En conjunt es
plantegen set ponts i tres túnels. Per altra banda, la carretera actual
es mantindria per servei local entre el nucli i els polígons de Llaudet
i cal Gat així com per enllaçar amb la nova N-260.
Sòl industrial: Llaudet i Cal Gat
En el cas del sòl industrial el pla no planteja masses novetats. I és
que actualment ja es
tramita el PMU de la colònia Llaudet amb una
extensió total de 14 ha. Per altra banda, en el cas de cal Gat, situat
al sud del nucli, la zona industrial creix en 0,6 ha a la riba dreta
del Ter. En el cas de Llaudet es contemplen 58 habitatges, fruit de la
rehabilitació dels que són catalogats tal com explicava l'alcalde
l'octubre passat.
Equipaments: escolars a la Coromina del Bac; esportius a la Torre
Les principals zones de nous equipaments que dibuixa el nou pla se
situen a les entrades sud i nord de la població. A la Coromina del Bac
hi haurà la nova escola-institut -fruit de la fusió entre els dos
centres del municipi- així com els equipaments esportius relacionats
amb el centre educatiu. Precisament els usos esportius, actualment
dispersos pel municipi, es pretenen concentrar al nou sector de la
Torre que acolliria, a banda de la urbanització de cases unifamiliars,
el camp de futbol, el pavelló i la piscina.