Fa poc més d'1 any vam visitar Camprodon,era la nostra primera visita a aquesta vall, el que més ens va enamorar va ser el paisatge amb els cavalls i les vaques, i ens va seduir el soroll de les esquellas; de sovenir en vaig comprar una i la tinc el passedís i quan passo pel davant la tinc que tocar,hem recorda a Camprodon.
D'aquest enamorament ara farà un any tenim un petit apartament prop de la montanya i desde la nostra habitació veiem les vaques i els cavalls, també sentim les seves esquellas, tot plegat un conjunt maravellós.
Quan pujem els caps de setmana el primer que esperem quan obrim les finestres és veure els animals pastorant. Si no els tenim aprop els trobem a faltar.
Sense els cavalls, les vaques, els xais i el soroll musical de les seves esquelles el valor paisatgístic perdería molt d'interès.Tot aixó i molt més fa que Camprodon sigui un poble encantador!!!

A mi precisament el soroll de les esquellas són els que relaxen de gran manera a l'igual del gall que canta a primera hora i l'olor que puguin desprendre els cavalls i les vaques, prefereixo mil vegades això que l'olor de gasoil i el soroll de les botzines dels cotxes i els tubarros de les motocicletes i squads.
Robert de Barcelona ubicat a Setcases

Cal ser d'una confraria determinada perquè aparegui publicada una opinió?.
Ja que si indiqueu que perquè aparegui tot seguit cal haver-hi registrat i no s'accepten anonimats, en aquest cas esteu faltant a la vostra regla hi ha una opinió anònima.

Conceptualment, la manifestació -i tot el moviment que s'ha desfermat- perfecte: no sols s'ha de preservar l'entorn sinó també el caràcter rural tant de pagès com dels pobles de muntanya.
Ara bé: algú ha sentit de primerà mà dels suposats "urbanites" que es queixaven ?; són realment de Barcelona ?; algú ha sentit la versió d'algú que no sigui el ramader que ara apareix com a víctima ?. Perquè si no és així, no seria difamar a un col·lectiu (els propietaris de segones residències a les planes de Llanars)?, a que vé ara tot aquest muntatge?. Perquè és l'apariència que té: tot plegat vé d'unes queixes dels veins -llanarencs de tota la vida- de fa uns anys, que ara ressucita. I qui coneix la situació sap que aquest ramader té altres camps fora del nucli urbà (perquè la queixa era relativa al fet de que les seves eugues estan en un camp seu en el mateix nucli urbà), quan podia portarles en altres paratges també propietat seva -són propietaris de dues masies!-.

per/a veure.....
Anònim, 02/02/2009 a les 12:32

Em sembla, que pel comentari d'aquest anònim, el mateix es descobreix com un dels responsable de les queixes.

El meu comentari va dirigit al Sr o Sra que ha escrit el comentari "Serietat".
Primer de tot dir-te que no sóc de cap cofradia,simplement vaig escriure la meva opinió sobre aquest tema i el van publicar com tots els altres que hi deuen haver, sí que podria haver escrit el meu nom pero crec que no es necessari ja que hi ha el dret anonimat, pero si aquest és el problema no tinc cap inconvenient en indentificar-me hem dic Maria i visc al Baix Empordà, suposo que hem aixó et dono resposta al teu comentari.

Primer: no tinc casa a Llanars i me'n refot a on porti les eugues aquest senyor.
Segon: no he sentit en cap moment versió diferent de la d'aquest senyor de Llanars (en Joan de l'Illa). Algú l'ha sentit? Si hi ha algú que sí que ho expliqui.
Tercer: ja m'he avançat dient que tot plegat em sembla perfecte i parlant de la necessitat de protegir l'entorn rural.
Quart: tot aquest tema ja té més de dos o tres anys d'antiguitat, i aleshores se'n va fer ressó una quanta gent (no pas tanta com ara gràcies als mitjans). Per tant el tema ja fa pudor (mai millor dit)