El curs vol formar els futurs professionals dels rescats de muntanya. Foto: Laura Busquets/ACN
Un total de 14 professionals sanitaris entre metges i infermeres han participat en la quarta edició del curs de medicina i rescat de muntanya que ha organitzat l'Escola de Formació Contínua de la Fundació Universitària del Bages (FUB) i l'Ajuntament de Setcases. Aquest curs intensiu ha tingut com a objectiu ensenyar als participants com han d'actuar en condicions extremes i com tractar un pacient en indrets d'alta muntanya, de difícil accés i a baixes temperatures. Aquest divendres els alumnes han participat en un simulacre d'una allau on havien de salvar dues persones. L'escenari ha estat l'estació de Vallter, a més de 2000 metres d'altitud, amb neu i amb un pendent pronunciat.
Segons ha explicat el coordinador del curs, Joan Casadevall, els rescats de víctimes que es troben en llocs de difícil accés requereixen eines i estratègies que disten molt d'aquelles que s'utilitzen en la medicina hospitalària corrent. És per això que Casadevall ha assenyalat que amb el curs s'intenta que els alumnes visquin situacions simulades "molt adverses".
Casadevall ha explicat que la intervenció d'un helicòpter en un rescat de muntanya amb víctimes redueix el temps del rescat a mitja hora. No obstant, allò que s'ha ensenyat als alumnes del curs "és l'altra cara" i és precisament per les causes meteorològiques de vent, boira o neu, les baixes temperatures o la mateixa situació de la víctima, que poden fer que el rescat s'allargui molt.
El curs també ha versat en la instrucció als professionals sanitaris sobre estratègies d'actuació en condicions climatològiques extremes. Casadevall ha destacat la dificultat de col·locar vies a un pacient per subministrar una medicació líquida ja que aquesta es podria congelar. D'altra banda, segons el coordinador del curs, "la condició física dels professionals del rescat és un dels factors clau".
Durant el curs, han après a fer valoracions de manera ràpida, exhaustiva i "molt precisa" perquè "el professional sanitari no es pot equivocar", ha afegit Casadevall. A banda de les limitacions terapèutiques que es donen en aquest tipus d'escenaris, s'ha instruït als alumnes en rescats de "molt difícil accés" i en tècniques de coordinació amb altres equips.
Formació tècnica i especialitzada en rescat d'alta muntanya única a Catalunya
Una de les participants del curs, Clara Cusí, ha explicat que la prova més complicada ha estat el de l'allau perquè "tot i ser conscient que només era un simulacre", "els nervis juguen un paper molt important". Aquesta infermera barcelonina ha explicat que hi ha "15 minuts vitals en què no es pot perdre el temps i les teves accions han de ser el més efectives possible".
Les accions que desenvolupen els professionals sanitaris en aquests primers minuts són molt importants. Cal desenterrar la víctima, immobilitzar-la correctament i donar un primer suport vital perquè la persona "almenys no empitjori", ha afegit Cusí.
Segons Casadevall, aquest curs especialitzat, únic a Catalunya, ha permès formar nous professionals en aquesta modalitat perquè "hi hagi un relleu generacional de persones ben preparades per actuar mèdicament en rescats d'alta muntanya".
Joan Casadevall és metge del SEM de Manresa i integrant del Grup d'Emergències Mèdiques dels Bombers de la Generalitat (GEM). A banda, l'equip docent ha estat format per bombers dels GRAE, infermers i tècnics de transport sanitari del SEM i tècnics i guies d'alta muntanya.
Galeries de fotos
Curs formació rescats de muntanya
Simulacre allau Vallter 2000