Les congelacions i la hipotèrmia són uns dels principals riscos de l'activitat esportiva hivernal a muntanya

L'hivern no s'ha acabat. Això vol dir que encara és temps d'agafar tot l'equip d'esquí i pujar a la muntanya a practicar aquest esport. Hem de tenir en compte, però, que el fet d'esquiart a temperatures sota els 0ºC, no és el mateix que practicar-lo per sobre els 0ºC; el nostre cos necessita més preparació, més protecció. Per altra banda, ens podem trobar en situacions que ens són poc freqüents ja que només passen en aquest entorn. Aquestes patologies de les que parlarem, no són exclusives de la pràctica de l’esquí; més aviat es poden donar en qualsevol situació i/o pràctica d’algun esport que impliqui estar a alta muntanya a temperatures molt baixes.

La congelació
La congelació és la lesió que el fred provoca sobre els teixits, sol ser local i generalment afecta a les parts distals de l’organisme (mans i peus), però també als llocs on queden menys protegits (nas, orelles…).

La congelació pot venir quan la temperatura és inferior a 0ºC, essent molt freqüent quan baixa per sota els -10ºC.  També hem de tenir en compte que cada persona respon diferent al fred i que depèn de diversos factors, des de l’edat fins al tipus d’alimentació que portem.

L’acció directa del fred sobre els teixits compromet sèriament la circulació sanguínia, evolucionant en dues fases. La primera és el vasoespasme, els vasos que irriguen es contrauen, es tanquen, i apareix la pal·lidesa cutània. La segona és la vasodilatació. La manca d’irrigació provoca una disminució d’aport d’oxigen a la zona, la qual cosa facilita la producció de substàncies, tipus histamina, que dilaten novament els vasos. Les parets vasculars es tornen més permeables i comencen a exudar plasma, que s’acumula sota la pell i forma els edemes i les ampolles. Depenent de la gravetat de la congelació, la lesió pot afectar artèries i venes més importants, teixit muscular i teixit nerviós.

Classificació segons la simptomatologia
Congelació local de 1r grau: Afecta capes més superficials de la pell. La zona es queda freda i pàl·lida, amb una lleugera disminució de la sensibilitat i certa dificultat de moviment (vasoconstricció).  Si persisteix el fred, la zona envermelleix i apareix una sensació de múltiples punxades, per la recuperació de la irrigació i els efectes de la histamina.

Congelació local de 2n grau: La zona afectada passa del color vermell al morat, major dificultat de moviments, sensació de tensió a la zona i aparició d’edemes i les primeres ampolles. (aquest moment de la lesió és molt dolorós ja que les terminacions nervioses encara no estan afectades).

Congelació local de 3r grau: La zona afectada es torna negre i al lloc de les ampolles, apareixen escares (crostes). No és dolorós ja que les terminacions nervioses estan necròtiques, mortes, i per tant la zona és insensible.

Actuació
L’objectiu és evitar que s’agreugi el quadre clínic i recuperar la circulació sanguínia de la zona afectada.

La primera actuació és retirar la persona de l’acció del fred i iniciar la maniobra de reescalfament. Cobrir la zona afectada amb roba i quan puguem, submergir-la en aigua a 38ºC. No fer fregues amb neu, no embenar la lesió i menys dues zones congelades juntes, no donar begudes alcohòliques. Elevar el membre afectat, pel tractament dels possibles edemes, no rebentar ampolles. Portar a la persona a l’hospital més pròxim per valoració i tractament.

La hipotèrmia
Aquest trastorn apareix quan la temperatura corporal és inferior a 35ºC. El factor causal és el fred, però la seva acció al cos dependrà de la pròpia intensitat del fred, el temps d’exposició de la persona, i altres condicions com vent, humitat, altitud, falta d’oxigen i deshidratació.

Classificació segons la relació entre la temperatura corporal i les funcions afectades :
No hipotèrmia (37-35 ºC): Sensació de fred, inici de tremolor, dificultat pels moviments i treballs fins (els dits). La persona és conscient de la situació i actua dins de les seves possibilitats.
Hipotèrmia I, lleu (35-32 ºC): Tremolor, vasoconstricció cutània, augment de la diüresis, de la freqüència cardíaca, de la tensió arterial i de la freqüència respiratòria. La persona està conscient però amb el pensament més lent, dificultat per la coordinació de moviments, marxa lenta i inestable, lentitud en la parla, apatia i disminució de la sensació de perill.
Hipotèrmia II, moderada (32-28 ºC): Desapareix el tremolor, obnubilació i semiinconsciència, incoherència i incapacitat de prendre decisions. La persona no sobreviu sense ajuda.
Hipotèrmia III, greu (28-24ºC): Inconsciència, batecs cardíacs i moviments respiratoris lents  o inaudibles, rigidesa d’extremitats i dilatació de les pupil·les.
Hipotèrmia IV, molt greu (24-13 ºC): Mort aparent. Rigidesa d’extremitats, tòrax i abdomen, pupil·les dilatades. La majoria de casos es moren.
Hipotèrmia V (13-9 ºC): Hipotèrmia irreversible i mort.

Factors que afavoreixen l’aparició de la hipotèrmia
Ambientals: vent, augmenta de forma dramàtica la pèrdua de calor (pèrdua de calor = velocitat del vent al quadrat); humitat: La humitat multiplica per 14 l’acció del fred; altitud, el descens de la temperatura és de 0,5-0,6 ºC cada 100 metres.

Personals: edats extremes, nens i gent gran són menys resistents al fred; malalties,  Hipotiroïdisme, hipoglucèmia, traumatismes…; immobilitat; deshidratació; equipament inadequat; fatiga; intoxicacions : ingesta d’alcohol, drogues…

Actuació
La primera actuació és portar a la persona en un lloc on es pugui reduir la pèrdua de calor, treure la roba humida i tapar-la amb roba seca i mantes.  Iniciar el reescalfament  col·locant ampolles d’aigua calenta o bosses de calor (hot pack) a les aixelles, engonals i abdomen.  Si no hi ha res disponible es pot intentar el reescalfament cos a cos. Portar a la persona a l’hospital més pròxim per valoració i tractament.
                               
Marta Coma Guix. Diplomada en infermeria