Xavier Borràs | Actualitzat el 11/11/2012 a les 13:14h

Catalunya, sota l'amenaça de la fracturació hidràulica

Aquesta tecnologia d'extracció de gas a 2.000 metres sota terra, que causa un fort impacte ambiental i la contaminació de l'aire i dels aqüífers, pot afectar les comarques d'Osona, el Bages, el Berguedà, la Noguera, l'Urgell, la Segarra i el Solsonès

Com s'estructura la fracturació hidràulica en el terreny. Cliqueu la il·lustració per ampliar-la. Foto: Nicolle Rager Fuller.

La fracturació hidràulica (o fracking ) està a punt de foradar mig país i, si s'hi troba gas, afectar nombrosos territoris i aqüífers de les comarques d'Osona, el Bages, el Berguedà, la Noguera, l'Urgell, la Segarra i el Solsonès. De fet, ja han sorgit els primers grups d'oposició a aquesta impactant tecnologia per al medi i la salut, com a la Segarra, impulsats pel Fòrum l'Espitllera, i a Osona, a través del Grup de Defensa del Ter.

És una tècnica desenvolupada als EUA i al Canadà per extreure hidrocarburs de baixa rendibilitat. Consisteix en un sistema de pous de perforació vertical fins a la capa de pissarra (dels 400 als 5.000 m) o en les margues sedimentàries(seria el cas d'Osona, per exemple). Un cop s'arriba a aquesta capa el tub de perforació pren forma horitzontal i es fan una sèrie de detonacions explosives que provoquen petites fractures a la roca per les quals s'injecten, per etapes, milers de tones d'aigua a molta alta pressió, barrejada amb sorra i fins a 600 additius químics, alguns altament tòxics. Cada sistema de 6 pous o plataforma, en què s'agrupa l'extracció, utilitza entre 54.000 i 174.000 m3 d'aigua i entre 1.000 i 3.500 m3 de substàncies químiques.

Aquesta tècnica té un gran impacte ecològic , que inclou un gran consum d'aigua, una gestió complicada de l'aigua residual, sorolls i l'impacte visual, la contaminació, via els additius químics, tant de les aigües subterrànies com de les superficials, la provocació de petits terratrèmols a causa dels explosius utilitzats i la contaminació de l'aire derivat de les fugues de gas durant l'extracció.

Les prospeccions demanades a Catalunya

L’empresa Montero Energy Corporation, SL ha sol·licitat dos permisos d’investigació d’hidrocarburs. El primer és anomenat Darwin , de 89.683 ha, en els termes municipals següents: Agramunt, Alòs de Balaguer, Artesa de Segre, Balaguer, Bellcaire d’Urgell, Bellmunt d’Urgell, Biosca, Cabanabona, Calonge de Segarra, Camarasa, Castellfollit de Riubregós, Castellserà, Cubells, els Plans de Sió, Foradada, Guissona, Ivorra, la Molsosa, la Sentiu de Sió, Llobera, Massoteres, Montgai, Oliola, Ossó de Sió, Penelles, Pinós, Pinell de Solsonès, Ponts, Preixens, Puigverd d’Agramunt, Sanaüja, Sant Guim de la Plana, Sant Ramon, Tornabous, Torà, Torrefeta i Florejacs i Vilanova de l’Aguda.

El segon és anomenat Leonardo, de 76.641 ha, en els termes municipals següents: Avinyó, Borredà, Calldetenes, Folgueroles, Gaià, Gurb, la Quar, la Vall d’en Bas, les Masies de Roda, les Masies de Voltregà, Lluçà, Manlleu, Muntanyola, Olost, Olvan, Orís, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Puig-reig, Roda de Ter, Sagàs, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Julià de Vilatorta, Sant Martí d’Albars, Sant Pere de Torelló, Sant Sadurní d’Osormort, Sant Vicenç de Torelló, Santa Cecília de Voltregà, Santa Eugènia de Berga, Santa Eulàlia de Riuprimer, Santa Maria de Corcó, Santa Maria de Merlès, Sobremunt, Sora, Tavèrnoles, Tavertet, Torelló, Vic i Vilanova de Sau.

Hi ha altres permisos d'investigació demanats com l'anomenat La Pedrera a la zona de Cardona , sol·licitat per Enagás, el Fontanellas, a la zona de Santpedor, demanat per Petroleum Oil & Gas i dos de concedits, el del Ripollès i la Garrotxa, concedits el passat 4 d'octubre a Teredo Oil durant un període de 6 anys amb una possible superfície d'afectació de 51.201,30 hectàrees, a més del de Les Pinasses, atorgat el 2009 a l'empresa Petroleum Oil & Gas España, SA., que tot seguint la c-16 entre Balsareny i Navàs, afectava les comarques del Bages i del Berguedà .

De fet, tot i no trobar d’hidrocarburs a la zona, es va constatar la idoneïtat geològica de la comarca per allotjar instal·lacions subterrànies d’emmagatzematge, amb què Gas Natural Fenosa i Iberpotash van iniciar el projecte de magatzem soterrat de gas a Balsareny .

També hi ha algunes poblacions de la Franja de Ponent, de Castelló i del País Valencià en què s'han sol·licitat permisos d'investigació d'hisdrocarburs, tal com es pot veure en aquest mapa .

A l'Estat espanyol, especialment a Cantàbria i a Araba (País Basc) hi ha una forta oposició popular i mobilitzacions massives contra el fracking.

L'ombra de Halliburton

Montero Energy Corporation SL és de recent creació, inscrita al registre mercantil de Madrid. El més curiós és que aquesta empresa, unipersonal, va ser constituïda per Rafael Lopez Guijarro, el desembre de 2011, propietari d'un supermercat a Bilbao (Supermercado Rafa). Dos mesos després la va vendre a Craig A. Steinke , magnat del petroli amb negocis a tot el món i que figura com a administrador únic de la societat

Craig Allan Steinke, president de l'empresa Reconaissance Energy Corporation i fundador d'Unbridled Energy Corporation, va ser president executiu i director general de Realm Energy International Corporation, una empresa enfocada a l'exploració de minerals a Europa i als països emergents. Realm Energy, fundada per Craig Ian Telfer Steinke el 2009, va col·laborar amb Halliburton, la companyia de la qual va ser conseller delegat Dick Cheney –mà dreta de l'expresident nord-americà George W. Bush– i que es va veure implicada en la polèmica de les concessions petrolierres a l'Iraq després de la Guerra del Golf. Segons la pàgina web de Reconaissance Energy Corporation , Steinke «ha tingut èxit en la fundació i desenvolupament de diverses empreses de recursos com el gas».

Reconaissance Energy Corporation és una societat multinacional que explota recursos a tot el món. A l'Estat espanyol també ha sol·licitat autorització per a realitzar prospeccions a Cantàbria, Saragossa i Sòria, on una plataforma ciutadana anomenada Fractura Hidràulica No s'ha oposat a les perforacions en considerar que els mètodes de l'empresa americana són «perillosos per al medi ambient».

Els impactes de la fracturació hidràulica

El problema més conegut relacionat amb la fractura hidràulica és el consum d'aigua i la contaminació que s'hi produeix. La fractura hidràulica en consumeix grans quantitats: fins a 20 milions de litres a alta pressió per cada pou per crear les fractures en la roca que alliberarà el gas natural. L'ús de tanta aigua pot arribar a ser un greu problema en llocs que podrien contenir grans recursos de gas però que també pateixen sequeres, com està passant a Texas i a la Xina.

Com desfer-se de l'aigua utilitzada en el procés és una altra de les preocupacions. La fractura hidràulica també podria contaminar les reserves d'aigua potable i augmentar la contaminació de l'aire. I hi ha la preocupació que augmenti l'emissió de gasos d'efecte hivernacle a causa de les fuites de metà.

De fet, un nou estudi dut a terme per l'Agència Internacional de l'Energia (IEA, en anglès) afirma que hi ha –o s'estan desenvolupant– tecnologies que podrien donar resposta a aquestes preocupacions. Si s'adoptessinn, els governs de tot el món estarien més disposats a acceptar el procés de fractura hidràulica, la qual cosa comportaria menys emissions de gasos d'efecte hivernacle i energia més barata. Si no s'adopten, els governs es podrien mostrar reticents a aquest tipus d'extracció i el carbó mantindria la seva posició dominant en la generació d'electricitat. L'IEA calcula que les mesures necessàries per aconseguir que el procés sigui més segur augmentarien una mitjana d'un 7 per cent el cost d'un pou d'extracció.

S'han trobat nivells significatius de metà, el principal component del gas natural, en reserves d'aigua potable situades a prop d'alguns llocs on s'extreu mitjançant fractura hidràulica. Hi ha defensors del medi ambient que suggereixen que aquest procés, que crea fractures en la pissarra, podria obrir un camí perquè el gas natural i altres químics assoleixin aqüífers i es barregin amb l'aigua potable. En aquest sentit l'estudi de l'IEA suggereix que caldria prohibir el mètode en les explotacions en què la fracturació hidràulica es fa a molt a prop del nivell de l'aigua potable.

L'AIE afirma que és més probable que la contaminació de l'aigua sigui perquè les empreses extractores construeixen pous inadequats per conduir el gas natural. Els pous van folrats amb ciment i metall per impedir que el gas natural contamini els aqüífers. Però en alguns casos aquest encofrat està mal fet i s'obren canals. "En els casos en què hi ha hagut fuites de gas, ha estat perquè el ciment no estava ben col·locat", afirma Franz-Josef Ulm, professor d'enginyeria civil i mediambiental de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT en les seves sigles en anglès). Aquest problema es podria resoldre fent l'encofrat correctament i fent un acurat seguiment de la integritat del pou. "Respecte a la fabricació de l'encofrat de ciment, existeixen solucions. La pregunta és si s'estan utilitzant o no", afirma Ulm.

També hi ha la possibilitat de reduir el consum d'aigua utilitzant altres líquids, com el propà (el que implicaria altres reptes mediambientals) o barrejant diòxid de carboni o nitrogen amb aigua per crear escumes. És possible que amb el temps es puguin barrejar petites quantitats d'aigua amb partícules sòlides dissenyades per fluir fàcilment, segons Ulm.

Un altre temor a la contaminació sorgeix de l'ús de productes químics juntament amb l'aigua per part les empreses que realitzen l'extracció mitjançant fractura hidràulica. La major preocupació no són els propis productes químics ja barrejats, ja que estan molt diluïts, sinó el maneig d'aquests en la seva forma concentrada. Els abocaments a la superfície podrien amarar el sòl i contaminar l'aigua potable. La solució seria folrar amb plàstic la zona on es manegen els químics i vigilar per si es produeix alguna fuita. Els investigadors també estan desenvolupant productes químics menys tòxics o tècniques que eliminen la necessitat d'usar-los.

Les fuites de metà durant la producció no compensen els beneficis climàtics del gas natural


Tanmateix, encara que es resolgui el problema dels productes químics, les aigües residuals continuen plantejant un repte. L'aigua que torna a la superfície està contaminada no només amb els químics que s'hi van afegir abans de bombar, sinó també amb altres elements, metalls pesats i, en alguns casos, materials radioactius naturals alliberats de les profunditats.

Quan l'aigua torna a la superfície, el gas natural i altres hidrocarburs alliberats pel procés de fractura hidràulica també surten. En molts casos es permet que el gas s'alliberi a l'atmosfera fins que l'aigua deixa de fluir. El principal component del gas natural -el metà- és un gas d'efecte hivernacle molt més potent que el diòxid de carboni, així doncs, aquesta pràctica podria contrarestar qualsevol reducció en l'emissió de gasos d'efecte hivernacle derivada de cremar gas natural i no carbó; és a dir, seria pitjor el remei que la malaltia, com ha revelat un recent estudi d'investigadors de la National Oceanic and Atmospheric Administration a partir d'unes mostres d'aire a Denver (Colorado). Dit d'una altra manera,.les fuites de metà durant la producció no compensen els beneficis climàtics del gas natural.

+ informació :

Gasland, un documental sobre la fracturació hidràulica premiat en diversos festivals internacionals.

Documents d'arreu del món sobre els problemes de la fracturació hidràulica.

Informe de Greenpece sobre la fracturació hidràulica.

COMENTARIS

+1
-0
Cobrador del fracking
Anònim, 13/11/2012 a les 00:24
Inventaran novas taxas per "compensar" danhs a la natura. Apres error, non podran tornar en arrier... Serà trop tard.
+3
-1
Un altre cornuts i pagant el beure
Albert del Poble Sec, 21/11/2012 a les 19:49
El rendiment energètic d'aquestes explotacions entenc que és molt baix, només són rendibles en llocs enormes de Canadà o USA en el que les extensions són enormes, així com la disponibilitat d'aigua. El Llobregat no és el Yukon o el Ohio, l'aigua que porta no dona ni pel cabal ecológic, sense comptar amb la resposta a llarg termini del comportament dels aqüífers, que podrien estar compromessos aigües avall per tota la eternitat. És com muntar un EuroVegas però en vessant bomba ecológica.
Un altre cop serà compromtre el territori (que és de tots) per la consecució d'uns interessos privats que seran els que a la fi s'enduràn tot el benefici, deixant-nos als ciutadans amb el desastre i carregant amb totes les despesses. A més, la responsabilitat de la empresa promotora és ínfima. Heu vist que és una SL? aixó limita la seva responsabilitat civil a 3000€... quina empresa important és constituida amb 3000€ de capital? I encara que hi hagi un desastre ecológic, la responsabilitat penal ja sabem com és administrada en aquest pais de pandereta, no els passarà res i el poble a carregar amb les despesses i amb un territori destrossat.
+1
-0
m'equivocat
Anònim, 29/11/2012 a les 12:50
m'equivocat volia clikar positiu. On podrien adherir.nos la gent què no vivim a les comarques afectades per donar-lis suport, crec que ens afecta a tots.

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

«No es podrà fer un canvi de model energètic sense el territori»

Verònica Kuchinow, presidenta  del Comitè organitzador del
II Congrés Rural Smart Grids , ens explica els continguts i la importància d’aquest esdeveniment. Aquesta trobada tindrà lloc a Lleida els propers 7 i 8 de novembre de 2013 i se centrarà en la relació entre aigua i energia. L’esdeveniment està organitzat pel Col·legi d’Enginyers Agrònoms de Catalunya, l’Institut Català d’Energia, Localret i la Fundació del Món Rural.

Enquesta
Quina és la millor opció per als boscos cremats
      Vots emesos: 194
Agenda
No hi ha cap acte previst a l'agenda
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: