Els portaveus de la PDE durant l'assemblea. Foto: Jordi Marsal/ACN.
La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) obrirà una campanya de recollida de signatures per reclamar a la Comissió Europea que tuteli el procés d'aprovació del cabal ambiental per al tram final del riu en el marc del pla de conca que tramita la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE). El moviment antitransvasament ha acordat en la seva XI assemblea demanar la intervenció directa de Brussel·les per evitar les afectacions que"devastadores" sobre el delta de l'Ebre i el futur del territori que tindria, en cas de prosperar, la proposta de l'organisme de conca de 106,9 metres cúbics per segon.
La PDE ha anunciat que concretarà noves mobilitzacions de protesta en funció de l'evolució dels esdeveniments. "Molta gent anirà a Europa i preguntarà. Nosaltres també volem anar-hi, però ho farem de forma diferent", ha apuntat Manolo Tomàs davant les prop de 400 persones que s'han congregat aquest dissabte al vespre a l'auditori Felip Pedrell de Tortosa en l'assemblea organitzada després que la CHE fes públic el passat 25 d'abril la seva proposta de cabal ambiental per al tram final de l'Ebre desoint els plantejaments del moviment antintransvasament com el Govern de la Generalitat.
Després que en la lluita contra el Pla Hidrològic Nacional de José Maria Aznar els partits d'esquerres que s'oposaven al projecte van assumir, en bona mesura, la intercessió davant les autoritats comunitàries, la PDE ha decidit aquest cop prescindir d'interlocutors polítics i plantejar directament a la Comissió Europea les conseqüències que pot tenir per al Delta i el tram final de l'Ebre la proposta de pla hidrològic de conca del govern espanyol. "Que es vegi que darrera d'un debat tècnic i la manipulació política que és aquest pla hidrològic es vegi que la gent de les Terres de l'Ebre es mobilitza de forma conscienciada i demana ajut a qui ens el pot donar", ha assegurat.
En aquest sentit, la recollida de firmes persegueix l'objectiu, segons Tomàs, donar a conèixer la gran "preocupació" per la forma com el govern espanyol tramita el pla i les conseqüències que pot tenir per al territori però també, al mateix temps, que la mateixa Comissió Europea es desplaci a les Terres de l'Ebre per conèixer in situ la vulneració de la Directiva Marc de l'Aigua que, asseguren, suposa la proposta estatal.
"Els demanarem que durant el període de tramitació de sis mesos que vinguin a tutelar i fer seguiment del Pla Hidrològic de la conca de l'Ebre, que coneguin les Terres de l'Ebre, que s'entrevistin aquí amb el ministre -d'Agricultura i Medi Ambient- Arias Cañete, que vegin com funciona la CHE i com l'esborrany segueix les normatives comunitàries, que ja sabem que no ho fa", ha adduït.
Mobilitzacions pendents
De moment, la PDE ha decidit no anunciar la convocatòria imminent de cap protesta al carrer en contra de l'anunci del govern espanyol i s'ha proposat esperar els sis mesos que ha de seguir el període d'aprovació del pla per comprovar si fructifiquen o no les al·legacions que presentarà pel seu compte el mateix moviment i que han anunciat també les institucions locals de les Terres de l'Ebre i el Govern. "Quan acabi el termini convocarem la XII assemblea per veure quins resultats han tingut les al·legacions. Si no es modifica l'actitud de la CHE, l'assemblea tindrà un únic punt a l'ordre del dia: les mobiltizacions convocades a les Terres de l'Ebre, a Catalunya i Europa per defensar el futur del riu, les Terres de l'Ebre i el manteniment del Delta", ha clamat Tomàs.
El moviment antitransvasament confia, en aquesta ocasió i a diferència d'anteriors episodis amb propostes de transvasament, que la majoria de partits polítics i institucions catalanes donin suport a les seves tesis i actuïn de forma activa en contra de la proposta de cabals del govern espanyol després que les seves propostes en el procés de participació hagin estat desoïdes.
En aquesta línia, el portaveu de la PDE ha saludat el suport del Govern i dels ajuntaments ebrencs, tot instant a crear un "front" per combatre aquest pla de conca i les seves repercussions no només ambientals -regressió, enfonsament del Delta, salinització o contaminació de l'aigua del riu- sinó també les socio-econòmiques derivades en sectors productius i en el desenvolupament econòmic futur del territori.
"Ens quedem sense reserves estratègiques d'aigua per a qualsevol programa mínim de desenvolupament perquè aquest cabal facilita una reserva d'aigua al Pirineu per a Barcelona, València i Saragossa. Deixa molt tocat el futur de les Terres de l'Ebre i això és mol greu", ha sentenciat.
Regadius sense retallades
Tomàs, però, ha tornat a alertar, davant un auditori amb càrrecs polítics dels partits de l'oposició al Parlament, però també en aquesta ocasió algun de CiU, sobre l'avenç del transvasament de l'Ebre en forma de regadius planificats que continuen de forma inexorable la seva execució tot i la crisi econòmica i l'argument que no hi ha recursos econòmics ni aigua per executar-lo.
"Estan fent reserves d'aigua", ha insistit, tot posant sobre la taula el fet que més del 75% dels recursos que els pressupostos de la Generalitat preveuen invertir per aquest 2012 a les Terres de l'Ebre estan destinats a obres de regadiu, principalment el canal Xerta-Sénia, considerat el transvasament cap al País Valencià. "Que no hi ha diners per al transvasament és mentida, s'està construint", ha clamat.
El també portaveu de la PDE, Joan Antoni Panisello, ha animat els dirigents polítics a anar més enllà de les típiques proclames contràries al transvasament i ha instat els ajuntaments a jugar un "paper rellevant" en la lluita contra el pla de conca. "Enrocar-se al municipi no és fer territori. Deixeu les sigles i treballeu més pels ajuntaments, que el treball no el farà Barcelona. Si no, presenteu-vos on correspongui. Fins ara, defensar les Terres de l'Ebre des del Congrés i el Senat no ha donat bon resultat", ha assegurat.