El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha constatat que l'Ajuntament de Tortosa (Baix Ebre) vulnera drets en demanar la cèdula d'habitabilitat per empadronar-se, i ha advertit que portarà al Parlament la negativa del consistori a renunciar a aquest requisit.

En un comunicat, el Síndic ha explicat que a finals del 2009 va informar l'Ajuntament que el padró, que dóna accés a serveis socials i sanitaris, ha d'incloure totes les persones que resideixen en un municipi. "El padró no és una eina per a combatre les situacions de sobreocupació", ha argumentat, assenyalant que ja hi ha mecanismes en la Llei que regula el dret a l'habitatge.

La Conselleria de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat va informar el defensor que no té constància d'habitatges sobreocupats a Tortosa, i que el padró "pot subministrar la informació necessària per posar en marxa les mesures pendents per acabar amb situacions de sobreocupació".

A més, la Conselleria va assegurar que "ni la Llei de dret a l'habitatge, ni el decret de condicions d'habitabilitat, habiliten per si mateixes per denegar l'empadronament, sinó que indiquen situacions de sobreocupació que s'han de combatre amb aquesta Llei".

El Síndic ha subratllat que el Pacte Nacional per la Immigració de Catalunya rebutja que el padró s'utilitzi per controlar el parc d'habitatge, i ha precisat que la queixa que va suscitar l'actuació del defensor procedeix d'un autòcton de Tortosa que requereix el certificat d'empadronament per motius socials.

Comunicat del Síndic de Greuges

Malgrat el clar marc normatiu en matèria d’empadronament, l’Ajuntament de Tortosa obliga a tenir la cèdula d’habitabilitat per poder accedir al padró municipal d’habitants. El Síndic evidencia que l’Ajuntament de Tortosa actua fora del marc legal i vulnera drets en el procés d’empadronament i, per aquest motiu, suggereix a l'Ajuntament que modifiqui el protocol d’empadronament perquè no exigeixi de forma obligatòria la cèdula d’habitabilitat.

Tal com estableix la Llei del Síndic, la institució portarà la manca d’acceptació de la resolució al Parlament de Catalunya i a tots els àmbits que escaiguin.

Al final del 2009, el Síndic va emetre una resolució en què va informar  l’Ajuntament de Tortosa que el padró és un registre de la població que ha d’incloure totes les persones que resideixen habitualment al municipi. La Llei estipula que el padró ha de ser un reflex de la realitat del municipi, fins i tot per poder planificar polítiques públiques i el seu finançament.

El padró no és un instrument per combatre les situacions de sobreocupació; amb aquesta finalitat, ja hi ha mecanismes a la Llei que regula el dret d’habitatge, quan determina les actuacions que poden dur a terme les administracions competents en aquests casos en ús de les seves potestats inspectores i sancionadores.

El Síndic va consultar el Departament de Medi Ambient i Habitatge, que va respondre que no tenia constància d’habitatges sobreocupats a Tortosa i va afegir que, en virtut dels convenis de col·laboració amb l’Ajuntament, i en concret per a la cessió d’habitatges, es disposa d’habitatges socials per atendre situacions d’emergències. La Secretaria de l’Habitatge del Departament va afirmar que “el padró municipal pot subministrar la informació necessària per posar en marxa les mesures tendents a acabar amb situacions de sobreocupació” i va constatar que “ni la Llei del dret a l’habitatge, ni el decret de condicions d’habitablitat, habiliten per si mateixes per a la denegació de l’empadronament; ans el contrari, són indiciàries de situacions de sobreocupació que cal combatre amb les previsions de l’article 43 de la Llei del dret a l’habitatge”.

La Taula de Ciutadania i Immigració, del Pacte nacional per a la immigració, ha elaborat una guia de recomanacions per a la gestió del fet migratori des dels ens locals, que ha rebut el suport de la Federació de Municipis de Catalunya i de l’Associació Catalana de Municipis. Quan parla de l’empadronament, la guia destaca que “el padró tampoc és un mecanisme de control del parc d’habitatge” i que “demanar altres documents, com la cèdula d’habitabilitat, dipòsits i d’altres, dificulta l’empadronament i, per tant, va en detriment dels objectius del padró”. Tanmateix, cal remarcar que la queixa que ens ocupa prové d’una persona autòctona de Tortosa que requereix el certificat d’empadronament per motius de caire social.