Estructura de planta circular, a mode d'altar d'ofrenes monumentalitzat. Sobre la planta s'aixequen tres columnes que suporten una llosa circular que fa de sostre. Malgrat que aquest monument no conté cap iconografia franquista, es podria dir que recorda a la ideologia del nacionalcatolicisme, és a dir, a la vinculació tan estreta entre la religió catòlica i el règim de Franco (Coll del Moro, Terra Alta). Foto: MD.

El Memorial Democràtic de la Generalitat (Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació) ha elaborat un cens que identifica 143 símbols franquistes a Terres de l’Ebre. La major part dels símbols localitzats en l’estudi (41%) són plaques d’habitatge, però cal destacar que encara resten 36 rètols i plaques de diferents tipus, 18 tombes i làpides i 10 monuments vinculats al franquisme. Si no es comptabilitzen les plaques d’habitatge, la Terra Alta i Gandesa són la comarca i el municipi de Catalunya amb més símbols franquistes (monuments, relleus, creus, rètols..etc).

El conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, ha presentat avui el cens a Tortosa i ha assegurat que la pervivència de la simbologia franquista a Catalunya "seria impensable en un altre país democràtic com França, Alemanya o Itàlia". Per a Saura és un "exemple de maduresa democràtica" actuar sobre la simbologia franquista que resta al país en compliment de la legislació vigent. Sobre el monument del riu Ebre al seu pas per Tortosa que exalta la victòria franquista a la batalla de l'Ebre, Saura ha dit que cal actuar ja mentre s'avança en les negociacions amb la Confederació
Hidrogràfica de l'Ebre i l'ajuntament i ha ofert l'assessorament i el suport del Memorial en aquestes converses. Per als experts, el monument, declarat però no protegit, hauria de ser retirat però, mentre es resol aquest procés, caldria senyalitzar-lo.

L’estudi presentat avui pel Memorial Democràtic identifica 3.647 mostres de simbologia franquista a Catalunya que, amb les prop de 4.000 plaques d’habitatge identificades per l’Ajuntament de Barcelona a la ciutat, suposen prop de 7.700 símbols a tot el país. Es tracta del primer cens d’aquestes característiques, ja que fins ara l’estudi més extens era el de l’ajuntament barceloní. El cens es pot consultar al web (http://memorialdemocratic.gencat.cat), un portal que permet buscar quina és l’empremta del franquisme a ciutats, comarques i demarcacions de tot Catalunya.

Així, les demarcacions amb més simbologia franquista són Barcelona (1372 + 4.000 plaques d’habitatge a la ciutat comtal) i Girona (969). Les segueixen Lleida (544); Camp de Tarragona (478); Terres de l’Ebre (143); Catalunya Central (123) i Alt Pirineu i Aran (18).

El cens localitza, identifica i cataloga símbols franquistes a l’espai públic de Catalunya i s’ha realitzat analitzant tots els municipis de més de 10.000 habitants i totes les capitals de comarca (sigui quina sigui la seva població). En total, s’han estudiat 185 municipis seleccionats segons criteris geogràfics, demogràfics i d’interès històric. En l’elaboració del cens, coordinat per la historiadora Pilar Mateo, han participat quatre universitat catalanes: la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat de Girona (UdG); la Universitat de Lleida (UdL) i la Universitat Rovira i Virgili. També hi han col·laborat Adigsa (Departament de Medi Ambient i Habitatge), que ha participat en el finançament del projecte, i ajuntaments, arxius comarcals i municipals i entitats de tot el país, que han facilitat informació diversa.

A més d’identificar els símbols franquistes que resten a Catalunya, l’objectiu de la Generalitat era establir uns criteris bàsics d’actuació per configurar una política pública sobre el tractament de la simbologia franquista. Per això, el Memorial Democràtic de la Generalitat ha encarregat a un grup d’experts un informe amb criteris generals i recomanacions d’actuació. L’estudi recomana, per exemple, la substitució de totes les plaques d’habitatge, la retirada de les plaques que senyalitzen carrers o places, i la senyalització, o en alguns casos retirada, dels monuments amb simbologia franquista. Amb aquests criteris d’actuació, les administracions tindran més eines per aplicar la legislació actual referent a la memòria democràtica i a aquest tipus de símbols (Llei de Memòria Històrica).

La Generalitat facilitarà les actuacions als ajuntaments a través de la convocatòria d’ajuts a la recuperació del patrimoni memorial (Memorial Democràtic) mentre Adigsa (Departament de Medi Ambient i Habitatge) ajuda les comunitats de propietaris que volen retirar gratuïtament les seves plaques d’habitatge amb el jou i les fletxes o altres símbols franquistes (a través
d’Adigsa ja s’han retirat més de 2.800 plaques des de 2005). Qualsevol comunitat de propietaris que vulgui substituir la placa només ho ha de demanar a través del seu ajuntament.

Amb l’objectiu de difondre el cens de simbologia franquista, el Memorial Democràtic prepara una exposició que es podrà veure a l’Espai Memorial de Barcelona a mitjans de desembre i que després itinerarà per tot Catalunya.

Primer cens de simbologia franquista de Terres de l’Ebre
Tipus de símbols localitzats a Terres de l’Ebre:

Cal destacar que, descomptant les plaques d’habitatge, la Terra Alta i Gandesa són la comarca i el municipi de tot Catalunya que tenen més símbols (60 monuments, relleus, creus..etc). Els municipis de les Terres de l’Ebre que tenen més símbols franquistes (sense comptar les plaques d’habitatge) són Gandesa (23); Tortosa (15); la Pobla de Massaluca (7) i Vilalba dels Arcs (6).

Municipis amb més monuments, relleus, creus..etc
(sense comptar plaques d’habitatge)
 

Tot el cens de simbologia franquista en un web

Tot el cens de simbologia franquista és accessible a través del web www.espaisdememoria.cat, on una base de dades i un mapa interactiu permeten consultar quins símbols hi ha en un municipi, en una comarca o una demarcació, quin és el context històric de cada símbol, la seva imatge..etc. El web pretén ser una eina de divulgació interactiva dels resultats d’aquesta recerca.

L’ús dels símbols

Durant el règim franquista, l’ús dels símbols va ser un mitjà per intentar penetrar en la vida i les consciències de la ciutadania buscant la seva adhesió als principis del Movimiento. En el cas de les plaques d’habitatge, es tracta d’iconografies associades als símbols i emblemes del franquisme: el jou i les fletxes, símbol franquista per excel.lència; i l’emblema de la Delegación de Sindicatos i Centrales Nacional Sindicalistas, amb un pic, una espiga i una palma entrellaçats. Altres símbols utilitzats són l’escut d’Espanya amb l’àliga imperial; el víctor en representació de la victòria; les efígies de Franco, José Antonio Primo de Rivera o Mussolini o la creu o aspa de Borgonya. També cal destacar les proclames amb referències als “caídos por Dios y por España” o als “mártires”; el lemes d’exaltació de la pàtria com “Arriba Espanya” o “España, Una¡ Grande¡ Libre¡”..etc.

Criteris d’actuació

A més de fer el cens, que demostra clarament el llegat del franquisme a l’espai
públic de tot Catalunya, el Memorial Democràtic de la Generalitat ha encarregat
un informe a un grup d’experts que inclou criteris i recomanacions d’actuació.
L’estudi recomana, entre altres actuacions:
La substitució de totes les plaques d’habitatge del Ministerio de la Vivienda o la
Obra Sincial del Hogar per plaques d’Adigsa. (59 a Terres de l’Ebre)
La retirada de totes les plaques que senyalitzen carrers o places (2 a Terres de l’Ebre). També es recomana retirar les plaques dedicades a personatges que van ocupar llocs destacats del règim.

• La retirada de monuments dedicats a personatges rellevants, divisions de soldats que van participar a la guerra..etc (es recomana senyalitzar i conservar un monòlit per demarcació i els que tenen una significació històrica rellevant)
• La retirada de monuments dedicats als caiguts que conserven el missatge original i no han reconvertit el missatge en època democràtica. (Es recomana senyalitzar els monuments als caiguts que han transformat el missatge en època democràtica)
• La retirada o senyalització de monuments relacionats amb episodis bèl·lics importants (3 a Terres de l’Ebre)
• La retirada de creus dedicades a caiguts i màrtirs franquistes (quan es troben fora de recintes funeraris) (2 a Terres de l’Ebre)
• La retirada de plaques dedicades a caiguts i màrtirs franquistes
• La retirada de relleus i gravats (2 a Terres de l’Ebre)
• La retirada de rètols de grups d’habitatges de la Delegación Nacional de Sindicatos (3 a Terres de l’Ebre)
• La no intervenció en plaques que fan referència a organismes destacats durant el règim, com la Dirección General de Regiones Devastadas (29 a Terres de l’Ebre)

L’informe complet dels experts és consultable a través d' aquest web .

La comissió d’experts que ha elaborat els criteris la formen:

• Pilar Mateo (coordinadora del cens)
• Montserrat Duch (Universitat Rovira i Virgili)
• Pere Ysàs i Solanes (Universitat Autònoma de Barcelona)
• Anna M. Garcia i Rovira (Universitat de Girona)
• Conxita Mir i Curcó (Universitat de Lleida)
• Xavier Garcia (Direcció General de Patrimoni Cultural)
• Jordi Guixé (Memorial Democràtic)
• Ricard Conesa (Memorial Democràtic)

El Memorial Democràtic difondrà ara el cens i els criteris d’actuació entre els
municipis de tot el país per tal que tinguin més eines per aplicar la legislació
vigent en matèria de simbologia franquista. La Generalitat facilitarà les
actuacions a través de la convocatòria d’ajuts a la recuperació del patrimoni
memorial (Memorial Democràtic). Per la seva part, Adigsa (Departament de
Medi Ambient i Habitatge) ajuda les comunitats de propietaris que volen retirar
gratuïtament les seves plaques d’habitatge amb el jou i les fletxes o altres
símbols franquistes.