L'origen del "plat combinat"

Té els seus orígens en el “Día del plato único”, una imposició del bàndol colpista que en ple inici de la Guerra Civil

per Roger Andreu
Fa uns dies, l’Anie m’explicava la seva una última cita amb un que va conèixer al Tinder. Un bomber, amb bona conversa i “força guapot”. Però estava del tot indignada perquè després de prendre unes canyes, a ell li va fer acte de presència la gana i “vàrem entrar a un bar Manolo i es va demanar un plat combinat!”

No negaré que l’Anie és bastant 'pija', però sembla que darrerament el plat combinat está demodé.
 

Ara mateix és més normal demanar un bowl amb noodles, quinoa tricolor, bimi amb cúrcuma, kale, col rissada i salsa d’oli de sèsam, miso, vinagre d’arròs i toppings de coco que no pas un “platasso” amb 2 ous ferrats, llom adobat, patates fregides, unes croquetes i unes simbòliques fulles d’enciam i mig tomàquet amanit. I no serà perquè no és un plat complet i que té una història ben curiosa.

Rebuscant sobre l’origen del plat combinat, trobem que té els seus orígens en el “Día del plato único”. Aquest fou una imposició del bàndol colpista que en ple inici de la Guerra Civil va “convidar” a tots els habitants dels territoris que tenien sota control, a contribuir amb la causa. El dia 1 i el 15 de cada mes tothom havia de menjar només el primer plat del seu àpat diari i donar el valor monetari del segon, suposadament, a beneficència. Tant de bo no haguéssin calgut aquests diners!
 
 

Ara imaginem-nos l’equació “Día del plato único” més picaresca 'made in Spain'. Què hagués fet el Lazarillo de Tormes enfront d'aquesta norma? Doncs el que varen fer els hàbils restauradors: augmentar la mida del plat i omplir-lo amb el primer i el segon i, si hi cabien, les postres, el cafè, el puro, les gotes i una bona sobretaula.

Potser és per això que el plat combinat sempre se serveix en una safata semblant a un plat en el seu aspecte.

Diuen els informes de l’època que la primera comunitat autònoma en aplicar la mesura, va tenir un èxit de recaptació. I pels restauradors també, ja que servir tot el menjar en un sol plat accelerava el servei i n’abaratia el cost. L’èxit de la campanya va impulsar al plat combinat fins a convertir-se en costum i quan va deixar d’estar vigent el “Día del plato único” es va quedar per sempre a les cartes de molts establiments.
 

Tal va ser l’èxit, que en l’Espanya franquista el “Ministro de informática y turismo” , Don Manuel Fraga, va establir una regularització del plat combinat que s’havia convertit en un plat de referència pels turistes que omplien les platges i els “xiringuitos” del país del sol i la "sangria". Calia donar bona imatge de país. El plat combinat es consolidava com a un plat compost per diversos productes (en principi comestibles per un ésser humà) i de preu assequible per gent amb més gana que un paladar refinat. Jo no sé com funcionava tot això a l’Espanya dels seixanta, però ara mateix em costa imaginar entrar a un bar-restaurant i que em serveixin una plata replena de menjar a preu assequible i amb una mínima qualitat.

Verdaderament el plat combinat sembla una opció magnífica. Econòmic, saborós, ràpid i saciant. No entenc per què l’Anie es va indignar amb el seu Tinder.
Participació