L'anunci de Xibeca

«Els publicitaris de Xibeca han sabut tocar la tecla de contagi nacional que el catalanisme polític fa temps que obvia»

per Arnau Rius Llorens, 14 d'abril de 2021 a les 20:00 |
Segur que l'heu vist, a hores d'ara té més d'un milió i mig de visites a Youtube i fins i tot els més íntegres rondinaires han parat l'orella per sentir bé quins pobles s'anomenaven i han taral·lejat "he estat a tot arreu" el tercer cop que l'anunci els passava per davant. No sé quins publicitaris en són els autors, però se'ls ha de felicitar perquè han sabut tocar la tecla de contagi nacional que el catalanisme polític fa temps que obvia perquè té coses molt més importants per fer com ara interpel·lar constantment als interessats en la política, que a hores d'ara som quatre i el cabo, i a més, malhumorats.
 

Fa molt de temps que només comuniquem esbroncades i només traiem el màrqueting i l'intent de mà esquerra a relluir quan s'acosten eleccions, i clar, grinyola. Comunicació de màxims, però etèria, actitud funcionarial en el dia a dia i creativitat la justa i subcontractada perquè no sigui dit. És greu que faci més per la cultura i el sentiment nacional una marca privada que detecta un forat de mercat en la nostra malferida autoestima, que no pas les nostres administracions, encartonades i sempre amb feina més important a fer que no pas pensar maneres de fer vibrar la catalanitat quotidiana i encomanar sentiment de col·lectivitat.
 

Uns creatius que farien bona feina a Plaça Sant Jaume van començar a elucubrar: a veure, hem de rellançar la cervesa dels nostres avis, una birra molt d'aquí que no viu les seves hores més dolces. Està clar que no ens podem posar a fer-nos els ciutadans del món perquè el nostre entristit públic objectiu no es pot moure del país. Doncs vinga, enarborem alegria i bons records de proximitat, allò que agrada a tothom que ho ha viscut: festes majors, calçotades, amics, i estovalles amb quadradets blancs i vermells presidides per la nostra cervesa. I donem-li un tint de connexió amb el rerepaís, perquè qui no hi té un vincle, desitja tenir-lo.
 

No només d'intensos tuits polítics i missatges revolucionaris viu la nació. Ens va agradar estimar una estona als Mossos després del 17-A, tenim una fixació amb els Bombers, ens encanta presumir d'escola inclusiva, d'equips de futbol, ens eriça la pell pensar en els nostres paratges, ens posem burros defensant el nostre menjar, els nostres actors, cuiners, dobladors i dibuixos animats, però en canvi la nostra política és només el crit de Munch. Tenim una cultura popular i festiva que és una joia a recuperar i projectar, que connecta al catalanisme a tothom qui la viu, però en el post octubre sembla que la catalanitat només hagi de poder-se comunicar enfadada, frontalment i sobre ciència política taxativa. I res fa més mal a l'octubre que la desconnexió de la catalanitat quotidiana.
 
Jo, que a hores d'ara ja em sé la cançó de l'anunci perquè vaig buscar si es mencionava Capellades o bé La Tallada, el cap de setmana sense confinament comarcal vaig dinar amb uns amics i tots coincidien en el mateix: estan fins al capdamunt dels polítics i troben indignant que encara no hi hagi govern. Qui havia votat, se'n penedia, i qui no havia votat, en presumia. Això sí, quan vaig anar a buscar una cervesa a la cuina, per primer cop a la vida la nevera era plena de Xibeques de llauna.

 

Participació