fil directe

Avui és la Tamara, demà puc ser jo o tu

«L'ús de l'aparell judicial com ariet repressiu es manté tan actiu amb Sánchez i Iglesias com amb Rajoy i Sáez de Santamaria, per això l'amnistia és l'única sortida»

per Germà Capdevila , 27 de setembre de 2020 a les 20:00 |
Aquest dilluns 28 de setembre, Tamara Carrasco ha de seure en el banc dels acusats pel crim abjecte d'haver enviat un missatge de whatsapp cridant a la mobilització popular. Els  demòcrates de pa sucat amb oli es llencen cendres al cap quan les protestes a Bielorrusia són durament reprimides i es detenen ciutadans que hi participen pacíficament, però no veuen la biga de la repressió espanyola a l'ull propi.

Gairebé tan grotesc com llegir un eurodiputat per Espanya blasmant Alemanya per tenir elements d'extrema dreta dins les seves forces de seguretat. Delirant. Sigui com sigui, el cas de Tamara Carrasco no un episodi casual. És de manual de repressió de les minories. Per dissuadir els ciutadans d'un grup determintat que senten la necessitat de dur la seva protesta al carrer, se n'agafa un a l'atzar i se'l sotmet a vexacions i abusos, de manera que serveixi d'escarment i d'element desmobilitzador.


És el cas de Tamara Carrasco –i el de Dani Gallardo i tants d'altres– respon a la voluntat de l'Estat de atemorir i desactivar les protestes ciutadanes. Tamara Carrasco suposadament va enviar un missatge de whatsapp, i en base a aquest únic element provatori va ser detinguda com a terrorista i trasllada a Madrid al tribunal especial que és l'Audiència Nacional. El missatge és clar. L'Estat pot fer el que vulgui amb els seus ciutadans, quan vulgui i com vulgui.

Els abusos i vexacions no es van acabar aquí. Un cop alliberada, se li va prohibir sortir del seu municipi, una situació de restricció de les seves llibertats que es va perllongar durant un any. Avui serà sotmesa a judici. La fiscalia –que ja sabem de qui depèn– demana una condemna de set mesos de presó i inhabilitació especial per l'exercici del dret de sufragi durant la condemna. 


El missatge que s'emet a tota la societat és que qualsevol protesta, qualsevol reclam, qualsevol mobilització, per més pacífica que sigui, pot ser objecte d'una represàlia directa de l'Estat. Tamara Carrasco seu avui davant del jutge. però demà puc ser jo mateix, o qui està llegint ara aquestes línies. El motiu pot ser qualsevol, no cal ni tan sols que sigui real.

Tot plegat és una prova més que l'única manera de superar la situació de repressió que avui afecta gairebé 3.000 ciutadans passa per una amnistia general. Només així es desactivarà el Leviatan judicial que crida "viva el rei!", assedegat de més víctimes. Qualsevol altre camí, sigui l'indult o la reforma del Codi Penal, no són més que pedaços que no permetran mai passar pàgina per encarar una solució política del conflicte Catalunya-Espanya. 

 

Participació