TRIBUNA OBERTA

Per què TV3 faria bé de llançar 400 nous productes a xarxes?

«La CCMA hauria d’apadrinar un exèrcit de creadors de contingut per arribar a tot tipus de públic i plataformes com Twitch, TikTok, Instagram i sobretot, YouTube»

per Arnau Rius Llorens, 27 d'abril de 2020 a les 17:45 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 27 d'abril de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

El canvi d'hàbits generat pel coronavirus ha dut a molts catalans a descobrir racons del món digital pels quals mai s'havien interessat. Des de fer conferències amb Zoom fins a remenar directes de Youtube o Instagram. Aquest nou consum de productes i el canvi en la graella de les televisions per adaptar-se al confinament han portat a l'opinió pública a reflexionar obertament sobre el model de producció audiovisual que tenim al nostre país. Alguna cosa s'està movent i l'audiovisual comença a ser un tema recurrent als espais de debat intergeneracionals, espais on per sort, els triennis no et fan cobrar un plus.

Tothom sap que els hàbits de consum de mitjans ja havien canviat abans del coronavirus, especialment entre joves i infants però no només, sent aquesta mutació d'hàbits molt contrària a l'ús social del català. Als anys noranta del segle XX, l'audiovisual català era el millor mecanisme per no ser eliminats lingüísticament per Espanya, però als anys vint del segle XXI, l'audiovisual és el convidat de pedra d'un arraconament lingüístic protagonitzat sobretot pels joves, incapaços de trobar productes (ni professionals, ni amateurs) per tal de prendre'ls com a referència d'ús lingüístic i inspiració creativa.



La realitat és que justament en el moment de la història que més hores dediquen els joves a les pantalles, menys contingut en català troben. Pràcticament no se'ls ofereixen productes professionals de ficció (amb l’encertada sèrie “Les de l'Hoquei” no n'hi ha prou i no s'arriba allà on s'ha d'arribar) i tampoc no se'ls ofereix cap mena de hub de contingut digital autoproduït en català que corregeixi la ingent piscina de continguts en castellà i anglès als recomanats d’Instagram i companyia.

És una llàstima que aquesta feblesa audiovisual hagi estat protagonista durant -mínim- els darrers deu anys, coincidint amb l'eclosió definitiva de Barcelona com un focus globalitzat d'arribada de turisme i nouvinguts (de tota mena de butxaques), generant-se la tempesta perfecta perquè la llengua retrocedeixi fins a mínims històrics, i generant-se també l'acomplexament en l'ús públic del català fins a màxims històrics. Quan jo anava a l'institut, la TV ens cantava "encomana el català", doncs bé, avui en dia el català no l'encomanen ni els independentistes. Hem deixat de transmetre als joves l'ús social de la llengua quan més falta feia que els nouvinguts veiessin que el català era una llengua de futur. Hem fet un molt mal negoci i només nosaltres en som responsables perquè a Espanya ja se li pressuposa el paper.


Així doncs, amb coronavirus o sense, hem de reactivar els mecanismes que van normalitzar el català a finals del segle passat, tant en l'educació, com al lleure, àmbit de negocis, comerç, i molt especialment a l'audiovisual. De maneres n'hi ha moltes, però mentre no arriba una solució permanent a escala estructural, que acabarà arribant quan els agents que mouen el país -tant públics com privats- s'adonin d'on han de posar els diners per generar el nou tipus de continguts consumits, hi ha moltes reformes petites que es poden anar fent dins de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, a costos molt reduïts i sense haver de tocar-li el sou a ningú.

TV3 hauria de tenir des d'ara i fins sempre 400 miniproductes actius a TikTok, Instagram, Twitch i Youtube. No es tracta de tenir actives i en graella 400 sèries com Bola de Drac o Merlí, sinó de contractar a creadors freelance i tenir sempre més a 400 productors audiovisuals tirant endavant el seu projecte o el seu talent, pagats per la CCMA. Això implicaria tenir repartits arreu del territori a joves (i no tan joves) rebent suport econòmic per poder sustentar el seu racó creatiu en qualsevol de les moltes plataformes disponibles. Ara ho estan fent majoritàriament en castellà i gratis, paguem-los un sobresou per fer el que els agrada: donem-los mitjans i exposició a canvi de ser tutelats per un petit equip amb un despatxet improvisat a un soterrani de Sant Joan Despí.


Es tractaria, doncs, de tenir actius a gamers, comunicadors, monologuistes, petites companyies de teatre, excursionistes, gurús de l'esport, maquilladores, analistes, músics, storytellers, etc. formant part d'una plantilla de freelancers en constant renovació (ja fos per acabament del projecte o per fracàs del microtarget). Hem d'acceptar que la lògica del mercat impulsa a una oferta de continguts amb molts productes petits, ultratargetizats, és a dir, a acontentar diferents públics amb molta cintura. I, per cert, això no vol dir deixar d'emprar els canals tradicionals o deixar de produir Les de l'Hoquei (al contrari, en fan falta més i cobrint totes les realitats del país), sinó complementar el canal clàssic amb els nous formats funcionant de manera independent i fent sinergia quan fos necessari.

Tenir una divisió de petits creadors governats per la CCMA, abocant el seu contingut a la xarxa, no només multiplicaria exponencialment el consum en català dels joves sinó que també permetria detectar, foguejar i caçar nou talent per ser importat cap a la creació professional. A més, com deia, la brutal revitalització que suposaria tenir 400 creadors culturals rebent suport de la CCMA no demana de la gran revolució estructural molts cops reivindicada, sinó senzillament d'un 1% del pressupost que hi destina la Generalitat, situat enguany als 240 milions d'euros. Per entendre'ns, ni caldria jubilar ningú, ni caldria fer enfadar als sindicats de la CCMA que reivindiquen rebaixar la jornada setmanal a 35 hores.

Evidentment, la jugada seria molt més completa i amb efectes lingüístics i culturals molt més transversals si tots aquests creadors poguessin ser agrupats sota un canal de la TDT com el que en el seu dia va ser el 3XL, convertit en catalitzador del hub dels 400 creadors, refundant el canal i casant les noves tendències a Twitch, Instagram TV i companyia amb ficció pròpia d'èxit i l’animació japonesa tan estimada a Catalunya. Això no obstant, assumint que estructuralment no es té prou cintura per fer els canvis que la societat catalana demana en ple 2020, començar per tenir 400 productes casolans actius ja seria tot un èxit.

Hi ha moltes coses que com a minoria nacional perseguida pel seu estat matriu no podem fer, però qui ens impedeix destinar un 1% del pressupost de la CCMA a remunerar 400 creadors de cultura? Nosaltres mateixos.

 

Participació