Opinió

En defensa de la polarització i la mobilització social

«Correm el risc de liquidar un debat necessari sobre la polarització com a factor d'èxit en la no-violència perquè el confonem amb la fractura»

per Jordi Mir, 3 de desembre de 2019 a les 20:45 |
"Si els catalans voleu guanyar, heu de polaritzar molt més, pressionar molt més i acceptar alts nivells de sacrificis". Aquest titular d'una entrevista a Paul Engler, Manual de desobediència civil (Saldonar Edicions), ha generat polèmica els darrers dies. Ho ha fet perquè el president de la Generalitat ha recomanat seguir aquest camí en un tuit que va ser ràpidament respost i criticat.

Em preocupen especialment les crítiques que acaben afectant allò que planteja Engler. Les respostes i crítiques s'han centrat en el fet que a l'hora de demanar polaritzar molt més i acceptar alts nivells de sacrificis s'estaria fent referència a confrontació, violència, foc, i, fins i tot morts.


No parlaré ni per Torra ni per Engler. Torra només va fer un tuit dient que eren "unes reflexions que tot l'independentisme hauria d'escoltar atentament", li podem demanar explicacions si ho considerem oportú. En el cas d'Engler, ha fet diferents entrevistes els darrers dies i podem dedicar un moment a llegir-les i veure com entén la polarització i els sacrificis.

"Tots els moviments socials han d'involucrar-se en la polarització. Han de fer coses que moguin l'opinió. Fer que la gent que és neutral passi a ser passivament favorable i després activament favorable. Fins al punt de sortir al carrer. I sabent que passarà el contrari: alguna gent serà molt més contrària a la causa. Això és la polarització". Així defineix Engler la polarització en l'entrevista recomanada pel president Torra. Res d'incendis, de violències, de morts...


L'entrevista feta per Pep Martí a NacióDigital ho deixa clar des del titular: «L'èxit es mesura en el suport que guanyes i no en endarrerir el trànsit un dia». Engler quan parla de polaritzar pensa en fer visible un conflicte i que això porti a la ciutadania a prendre una posició.

Allò que es busca és el suport i explica clarament com s'ha de polaritzar: "Un dels grans reptes que encara té el cas català és saber utilitzar assumptes que la gent entengui per poder polaritzar, i no temes que no entén o que sí que entén però no veu com els afecta directament. Fer entendre perquè és important que hi hagi la independència. Quin és l'objectiu real? Acabar amb la corrupció? Amb els impostos? I no hi ha una idea conjunta del que significa la independència. És molt important escollir els temes que han de polaritzar." En aquesta entrevista, i en d'altres, parla d'altres casos històrics de polarització. Per exemple, considera que Gandhi la va encertar polaritzant a partir dels impostos i no sobre la independència.


Algunes de les respostes que ha rebut Engler em sembla que no han atès detingudament al concepte que ell utilitza de polarització. M'interessen especialment aquelles que es fan de manera constructiva perquè permeten el diàleg. Jordi Muñoz, per exemple, li dedica un article on diu: "tibar la corda per polaritzar les posicions pot ser una estratègia guanyadora només si la correlació de forces que resulta d'aquest procés de polarització et fa guanyador. Perquè, si no, el que fa és aprofundir la derrota."

Muñoz vincula la polarització amb l'ulsterització i la fractura social, i senyala qui busca aquests objectius. Però no sembla que sigui Engler qui ho faci. Per altra banda, la seva concepció de la polarització busca ser una estratègia guanyadora, per utilitzar el vocabulari de Muñoz, des d'una correlació de forces en la que pots ser una minoria.

La polarització que ens proposa Engler és la que ha après de moviments socials que, des dels marges, han estat capaços de posar en el centre del debat qüestions que han evidenciat conflictes existents en les seves societats. A partir de la polarització han crescut. Han fet evident el conflicte i han obtingut uns suports inexistents abans. Però no s'ha de confondre aquesta polarització amb violències, morts...

Polaritzar té a veure amb convèncer, amb persuadir, amb guanyar suports... Per això Engler no té clar que això s'aconsegueixi tallant carreteres. I quan parla de sacrificis pensa en la presó i la repressió que pateixen els moviments socials. Pensa i molt en el moviment pels drets civils contra la segregació racial. Aquest moviment va aconseguir canvis legals a favor de la igualtat. També el feminisme i d'altres. I ho van aconseguir polaritzant, fent que la població es posicionés a favor de la igualtat, que defensaven. o de la discriminació existent. Són lluites que continuen.

Aquestes reflexions que aquí plantejo res tenen a veure amb estar a favor de la independència, en contra, o amb la posició que es vulgui. Aquest intent d'aclariment sobre un concepte com el de polarització em sembla necessari per poder tenir un diàleg, un debat, rigorós. També hi ha una segona voluntat. Necessitem que allò vinculat a la mobilització social no sigui utilitzat instrumentalment, partidistament, per qui està a favor o en contra d'una determinada opció. La mobilització social és massa important pel conjunt d'una societat per patir aquests interessos de part.

Roger Vilalta feia una pregunta molt necessària en aquest sentit: "Que a Engler l'entrevistin només als mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), Vilaweb, l'Ara, NacióDigital... ho hem d'interpretar com a informació o com a activisme?"

Engler, a parer meu, mereix ser entrevistat pensant, per exemple, en quin paper té la mobilització social i la desobediència a la història, i al present de les nostres societats. No cal estar a favor o en contra de la independència per fer-ho. Potser estaria bé no destacar tant les coses que Engler diu sobre Catalunya, que ja ens ha dit a diferents entrevistes que és una realitat que coneix poc, i veure què podem aprendre d'allò que més coneix.

La mobilització social, la desobediència civil, la no-violència... són realitats que en els darrers anys han passat dels marges al centre del debat. Han passat de ser silenciades, oblidades, criminalitzades, pels poders a ser utilitzades en benefici propi per alguns d'aquests mateixos poders. Un cop al centre del debat, aquestes realitats, poden viure la difusió de grans altaveus, però no necessàriament es tracten amb el rigor que mereixerien i correm el risc que morin d'èxit. Per exemple, la llarga feina per construir mobilitzacions no violentes pot ser ràpidament qüestionada per altaveus que comencen a repetir la idea que la no-violència no serveix. O la llarga feina per denunciar la crisi ecològica i construir alternatives pot ser qüestionada per la compravenda de portades, per part d'Endesa i diferents diaris, en la que la publicitat es confon amb informació. Quan als poders els deixi d'interessar la mobilització social qui sempre l'ha practicat la continuarà necessitant.

A la nostra història, als nostres temaris formatius, als nostres debats, encara hi ha d'entrar la mobilització social que ha estat clau per tants canvis que han contribuït a fer aquesta societat més lliure, justa i garant de drets. Ara correm el risc de liquidar un debat necessari sobre la polarització com a factor d'èxit en les mobilitzacions no violentes perquè el confonem amb un debat sobre la fractura, incendiar els carrers o morts. M'he allargat molt, un altre dia podem parlar del llibre...

 

Jordi Mir
Doctor en humanitats, professor a la Facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra i a la de Ciències Polítiques i de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. És membre del Centre d’Estudis sobre Moviments Socials (UPF) i l’Observatori del Sistema Universitari. A Twitter: @llambordes.
03/12/2019

En defensa de la polarització i la mobilització social

19/11/2019

Qui té por d'un govern amb Podem?

05/11/2019

Les cures han de substituir les violències

22/10/2019

​Ens heu ensenyat que ser pacífics no serveix de res

08/10/2019

Per què parlen tant de la noviolència si no la practiquen?

24/09/2019

Sense conflicte no hi ha convivència

Participació