LA VEU DE NACIÓ

L'última oportunitat abans de la gran coalició

«Que l'acord sigui fruit de càlculs immediats i d'interessos personals no vol dir que l'aposta per un govern d'esquerres sigui un fet irrellevant»

per Pep Martí i Vallverdú, 12 de novembre de 2019 a les 21:00 |
L'anunci del preacord entre el PSOE i Podem per formar un govern de coalició ha agafat amb els pixats al ventre la resta d'actors polítics. Els adversaris incòmodes d'ahir s'han convertit en qüestió d'hores en aliats imprescindibles. Pedro Sánchez ha decidit anar-se'n al llit amb els qui ahir no el deixaven dormir. La tan referenciada audàcia del líder del PSOE s'ha tornat a demostrar, sense que se sàpiga ben bé qui és aquest polític murri i tacticista que ja s'ha reinventat vàries vegades. 

El més probable és que en el preacord signat avui hi hagin intervingut més habilitats de mirada curta que grans visions per fer un canvi històric. La mateixa precipitació amb què s'ha resolt un inici d'entesa entre els qui van ser capaços d'entendre's el juliol ja indica que una determinada manera d'entendre la política que explica el descrèdit de l'art de governar en àmplies capes de la població. Però això no treu que es tracti d'un experiment nou que desmenteix la major part de previsions i que segur que no ha estat rebut pels poders establerts amb gaire eufòria.


Posats a especular, pels motius que siguin, l'Estat ha optat per un moviment d'obertura. En principi, només a l'esquerra, però que per força haurà d'intentar també algun gest cap a la perifèria. Les forces sobiranistes haurien d'estar atentes, ni confiades ni bel·ligerants. Atentes. El que des de la política catalana pot semblar del tot insuficient, per la societat espanyola és un fet rellevant. 

Caldrà veure l'habilitat dels dirigents de Podem, que tenen davant la memòria d'un PCE de llarga història i final domesticat durant la transició. La maquinària estatal, acostumada a anul·lar heterodòxies, els pot engolir. Però també és cert que el conjunt de forces constituents -crítiques amb el marc dels actuals constitucionalistes-, amb catalans i bascos, formen un bloc de l'entorn de 75 diputats gens negligible. I que el PSOE actual, malgrat tot, no és feliçment el dels anys del felipisme.   


En tot cas, que l'acord sigui fruit de càlculs immediats i d'interessos personals no vol dir que l'aposta per un govern d'esquerres sigui un fet irrellevant o que no pugui agafar més transcendència de la que pot semblar d'antuvi. Una cosa podem donar per més que probable: si aquest acord falla, l'Estat només podrà assajar la fórmula de la gran coalició, el gran acord constitucionalista que reclamen des de la dreta i que prefereixen sectors econòmics, i que tindria un perdedor clar: Catalunya.

 

Pep Martí i Vallverdú
Periodista i llicenciat en Història Contemporània (UAB). Redactor de Política a NacióDigital. Sóc autor de dues biografies: una d’Antonio Maura (Ediciones B) i una de Josep Tarradellas (Fundació Irla). M’agrada implicar-me en el nostre teixit associatiu. Sóc membre de les juntes directives d’Amics de la Unesco de Barcelona i de l’Ateneu Barcelonès. Ubicat en l’esquerra però crec que molt poc progre. A Twitter: @PepMartiVall.
05/12/2019

La Constitució segrestada

26/11/2019

La investidura també passa per Torra

21/11/2019

PSOE-Podem, la gosadia del tacticisme

12/11/2019

L'última oportunitat abans de la gran coalició

04/11/2019

Un rei sense compassió

17/10/2019

Els riscos de l'activisme

09/10/2019

La sentència, mirall d'Espanya

02/10/2019

Un 155 de tot a cent

25/09/2019

Ciutadans i el linxament de l'independentisme

19/09/2019

10-N: apuntalar el règim del 78

Participació