Mira que en som, de refotuts. Quan passen coses bones no acabem de celebrar-les prou. Aquesta setmana s'han produït dues bones notícies per als qui estem preocupats per la sostenibilitat i la deshumanització del nostre entorn (confio que siguem la majoria). L'una és que l'Ajuntament ha creat una empresa pública d'energia elèctrica per al consum privat. Aquesta energia s'obté de manera respectuosa amb el medi, en la mesura del possible, fet que no és desdenyable. Ja veurem com anirà, però és un gol per cridar-lo amb eufòria, un gol a les elèctriques que tradicionalment s'han comportat amb una prepotència digne del capitalisme que ens aclapara.
L'altra bona notícia, és que després d'una setmana de lluita veïnal, s'ha aconseguit aturar l'enderroc de les casetes modernistes del carrer Encarnació de Gràcia i, de passada, s'ha evitat que s'hi tali l'alzina bicentenària que hi ha al pati. Cert, ja no hi ha res a fer per al pi, que només conserva una única branca esgrogueïda i tindrà una mort lenta i agònica, ni encara menys per la palmera ni el llimoner, que han estat decapitats sense pietat. Cert, l'interior de les cases ha estat derruït i ara provoquen una tristesa immensa, com si no s'haguessin deslliurat dels bombardejos de la Guerra Civil. Cert, encara no hi ha una solució en ferm sinó que s'ha signat una treva d'una setmana per pactar una solució. L'Ajuntament diu que, si no arriba a cap acord amb l'empresa immobiliària -que té tots els papers en regla (com? per què? què ha passat?)- valorarà comprar les casetes per salvar-les. Ja és un pas endavant. Recordo com va costar salvar Can Castelló, prop de la Via Augusta, a l'inici dels 80, i la duresa perquè no es demolís la Casa Golferichs, als setanta, amb la campanya "Salvem el xalet". Cert, moltes altres cases han desaparegut.