Opinió

El país a l'Olleria

«És suïcida, poc intel·ligent i d’una enorme irresponsabilitat patriòtica tractar el País Valencià, les Balears i Catalunya Nord com si fossin territoris aliens a la nostra pròpia identitat»

| 07/03/2018 a les 22:00h
Fa 25 anys, el col·lectiu L’olla, de l’Olleria, va organitzar un debat sobre el pensament polític de Joan Fuster. Es tracta d’un municipi de no gaire més de 8 mil habitants, a la comarca valenciana de la Vall d’Albaida, a 17 kms de Xàtiva, 39 de Gandia, 42 d’Alcoi, 75 de València i 100 d’Alacant, cap al sud, doncs, del país. Ara, un quart de segle després, els organitzadors han tingut la pensada de repetir aquell acte, amb els mateixos participants i idèntic moderador, Francesc Mompó. Llevat de l’incombustible Enric Tàrrega, que no hi ha pogut acudir per motius d’edat, sí que ho han fet Vicent Soler (conseller d’Hisenda de la Generalitat d’avall), Josep Guia (referent històric del PSAN), Enric Capilla (llavors UPV i ara Compromís) i qui signa aquest article. Érem els mateixos, amb menys pèl i sense barba, entre altres coses. El teatre Goya local va omplir-se amb un públic fidel al país i a la llibertat, part del qual lluïa a la solapa el llaç groc de solidaritat amb els presos polítics. Retrobar rostres amics, després de tants anys, sempre és una experiència gratificant i també ho és constatar com, malgrat el pas del temps, les conviccions nacionals continuen sent les mateixes.

A l’Olleria hi governa Compromís i d’aquí és Àgueda Micó, coordinadora general del Bloc Nacionalista Valencià i coportaveu de Compromís. L’interès de molts valencians pel que ocorre a Catalunya és evident i no són minoria, entre els interessats, aquells que segueixen el procés del Principat com a cosa pròpia i que s’hi senten implicats, il·lusionats amb els avenços fets i, també, desconcertats per tantes marrades en el camí. Com més amunt, vaja. A l’hora del debat, però, es va parlar més de la situació a Catalunya que no pas al País Valencià. I era Joan Fuster qui deia que el problema és que, al País Valencià, hi ha molts blaveros, però al Principat ho són tots. Òbviament, l’afirmació és exagerada, però il·lustra força bé el desconeixement enorme que es té, de Catalunya estant, d’allò que succeeix més enllà del Sénia i més amunt de les Alberes, incloses les quatre illes que hi ha al davant. En aquest cas, hom no sap si és pitjor la ignorància enorme que tants catalans del Principat tenen sobre la resta dels Països Catalans o bé la indiferència que els provoca allò que hi pugui passar, més enllà de la meteorologia a TV3. Hi ha molta gent que ha estat a Creta, Rodes, Mikonos, Malta, Sicília o Sardenya, però que no ha posat mai els peus a Menorca, Mallorca, Eivissa o Formentera. Turistes que han viatjat a Tailàndia, Moscou, Punta Cana, Playa Bávaro, Madrid, París, Nova York, Pequín o Islàndia, però que encara és hora que coneguin Perpinyà, Morella, València, Alacant, Gandia, Alcoi o Xàtiva. Pensava en tot això, veient el gran interès de tants valencians per Catalunya, en contrast amb l’actitud de tants catalans del Principat en relació al País Valencià o les Balears.


Hi ha massa catalans amb una visió regional de la nació, barceloninocèntrica, que consideren el Principat com un espai territorial més nacional que la resta dels territoris, als quals atorguen, en el millor dels casos, un paper subsidiari, de simple acompanyament, talment una mena de subsistema, sempre en posició inferior a la de Catalunya. No deuen haver pensat, segurament, que no seríem el que som, ni Catalunya, ni la cultura catalana serien el que ara són, ni s’entendria el que són, ni serien del tot, sense Ramon Llull, Ausiàs March, Joanot Martorell, l’Estellés i l’Ovidi, Raimon i Maria del Mar, Al Tall i Miquel Gil, el Misteri d’Elx i el Cant de la Sibil·la, Obrint Pas i Antònia Font, Sanchis Guarner i Francesc de B.Moll, Eliseu Climent, Joan Francesc Mira i Baltasar Porcel, les bandes de música, les fogueres i les muixerangues, Antoni Miró, Miquel Barceló i el Canigó mateix.

Com a espai nacional o nacionalitari, en construcció permanent, la nació catalana no pertany en règim de monopoli al Principat, sinó que aquesta és una nació compartida també pels altres territoris dels Països Catalans, ja que no és més dels uns que dels altres, sinó tant dels uns com dels altres, sense hegemonies ni supremacies de cap tipus. Només des de la confluència participativa, igualitària en drets i deures, serà possible, un dia, bastir l’edifici nacional dels Països Catalans des de la llibertat. Per això és suïcida, poc intel·ligent i d’una enorme irresponsabilitat patriòtica tractar el País Valencià, les Balears i Catalunya Nord com si fossin territoris aliens a la nostra pròpia identitat, cultura i realitat. La manca de perspectiva global, en aquest assumpte, fa que no ens adonem prou que, mentre al Principat hi ha qui menysté, oblida o ignora els altres territoris, Madrid i París no ho fan pas. Sobretot a l’estat espanyol, s’empren dos instruments potentíssims per a desvincular-nos nacionalment, tapar les realitats comunes i impedir l’articulació d’un futur compartit: es tracta de les infraestructures i els mitjans de comunicació. Les infraestructures del transport, escurçant trajectes, acostant ciutats i facilitant l’intercanvi de persones, mercaderies, idees, llengua i cultura, en realitat també estructuren nacionalment un territori. No és fruit de l’atzar, doncs, que no es potenciï el corredor del Mediterrani, per a comunicar-nos entre nosaltres, i que per anar de València a Barcelona hagis d’invertir-hi el doble de temps que per desplaçar-te a Madrid. Ni ho és tampoc l’apagada informativa que, sobretot al País Valencià, existeix en relació a Catalunya, ni l’absència de mitjans de comunicació en la nostra llengua, ben posicionats a la societat. Ni, naturalment, la inexistència d’un mateix mercat cultural real o d’un espai de comunicació, comú i compartit. Mentre ens allunyen entre nosaltres, doncs, els acosten a ells.

Pensant en més avall del Sénia, haver foragitat el PP de la Generalitat i dels grans ajuntaments és una gran notícia. Ara cal reforçar, però, el sentiment de pertinença i l’autoestima dels valencians, una autoestima que té sentit sense moure’s del País Valencià; una autoestima que no pot ser subordinada al Principat o exercida per delegació d’aquest. Però també fóra un error girar l’esquena a Catalunya com si no existís, i reivindicar la valencianitat, oposant-la a catalanitat (lingüística, cultural i nacional), en comptes de fer-ho a l’espanyolitat. En el terreny lingüístic, posem per cas, és evident que no és pas el català de dalt el que ocupa espais al valencià, sinó el castellà. És amb l’espanyol, per tant, que ha de competir, substituir i guanyar el valencià, en l’àmbit idiomàtic i en el de la identitat. Ja ho deia, aviat farà un segle, Pompeu Fabra. Es tracta de ser valencians fins al final, fins a les arrels més profundes dels propis orígens com a poble. I el mateix a les Balears, perquè només mirant cap endintre de cada illa, ens adonarem que tots nosaltres no som més que variants formals d’una mateixa identitat. No són, doncs, valencianitat i catalanitat els conceptes que s’oposen, en una dialèctica quotidiana, sinó un i altre amb espanyolitat. I només la derrota d’aquesta, a casa nostra, serà també, alhora, la nostra pròpia victòria, comuna i compartida. Com el país que volem. Val la pena, doncs, sortir de tant de tant de Catalunya per a constatar que, malgrat la miopia nacional de tants, els Països Catalans existeixen.

COMENTARIS

xup xup
Lo David, 08/03/2018 a les 00:06
+0
-0
"No cal" mirar avall, quan a la resta dels PPCC s'adonin el que els hi han fet, més greu i tot que no pas el que ha passat aquí al principat serà l'hecatombe.
La destrucció nacional i cultural a València i ses illes es un pou massa fondo perquè ens hi fotem naltros a marcar-los el camí.
La millor i més efectiva ajuda de part nostra no pot ser altra que esdevenir estat i demostrar-los que del pou se'n surt amb temps i, unitat i força. El pou te una sortida clara: la independència, una part del País Valencià encara malda per l'autonomisme nacionalista. Però comencen a obrir, DE NOU, els ulls...
Imaginación
f b, 08/03/2018 a les 03:20
+0
-0
"Val la pena, doncs, sortir de tant de tant de Catalunya per a constatar que, malgrat la miopia nacional de tants, els Països Catalans existeixen."

Sí, realmente existen...en su imaginación. Ustedes hacen mucho ruido, pero hay pocas nueces que llevarse a la boca. Y cada vez menos. España es mucha España. Demasiado antigua, bregada e insigne como para que se quiera dejar de lado como nación propia.
Panpapanatismo
Centauro del desierto, 08/03/2018 a les 05:17
+0
-0
Los Países Catalanes. El enésimo invento del Pancatalanismo. Corona Catalanoaragonesa, el Aneto leridano, los Condados de RIbagorza y Sobrarbe como condados catalanes,...
¡Y lo más grave es que os lo creéis y no os ponéis ni colorados!
Habláis de patrias y tacháis de caducos y desfasados a los "decimonónicos españoles". Confusión, contradicción,ruido.
És genial constatar...
Anònim, 08/03/2018 a les 08:30
+0
-0
... que els Països Catalans segueixen sent una realitat nacional viva. Si no fos així, els fatxes no es posarien tan nerviosos ni invertiren el seu temps en desmentir-ho... Visca la República !
Evitar el paternalisme
Anònim, 08/03/2018 a les 09:14
+0
-0
L'error històric, que en Carod-Rovira evita totalment, respecte als països Catalans ha estat el paternalisme i la superioritat en que s'ha mirat els Balears i sobretot Valencians des de Catalunya, a vegades d'una ignorància increïble.

Molt bé per part de l'autor en insistir que s'ha de coneíxer més bé aquests territoris i que nos'els ha d'alliçonar de res.

Els dos comentraristes en castellà ni s'han llegit l'article, no sigui cas que els hagués fet canviar d'opinió.
i no oblidem la Franja!
Anònim, 08/03/2018 a les 09:33
+0
-0
.
Qui no té feina, el gat pentina.
Abderraman, 08/03/2018 a les 13:29
+0
-0
Apa senyor Carod; tot d'una a preparar un nou tripartit amb els seus amics Tardá i Puigcercós, eh?.
La Isla de San Borondón is Catalonia
Un tal Iván, 08/03/2018 a les 15:07
+0
-0
Eso eso, la Franja también. ¡Andad y haced mítines por allí que acabaréis en el pilón! Ja,ja,ja,ja...

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Josep-Lluís Carod-Rovira
Cambrils, 1952. Llicenciat en Filologia Catalana, director de la Càtedra sobre Diversitat Social de la Universitat Pompeu Fabra. Ha estat conseller en cap i vicepresident del govern de Catalunya, diputat al Parlament i diputat electe al Congrés de Diputats d'Espanya. Autor d'una quinzena de llibres, els darrers títols són: La passió italiana, 2014, Les religions a Catalunya i Història del protestantisme als Països Catalans. Membre de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona i de l'Agència Catalana de l'Arengada (ACA), li agrada la mar, llegir, escriure, l'allioli de la Fonda dels Àngels, la salsa de calçots de la Montserrat Coll, la ironia i l llibertat. És pare de dos fills i una filla i avi de dos nét i una néta.
01/01/1970
El Programa de Noves Oportunitats ha inserit un 35% dels joves al mercat laboral i prop d'un 40% ha millorat la seva ocupabilitat al Camp de Tarragona
Una persona servint una copa de vi en la Fira del Vi de la DO
Una persona servint una copa de vi en la Fira del Vi de la DO | ACN
01/01/1970
L'organització ja ha venut 14.000 degustacions i preveu assolir una xifra similar a la de l'any passat
Mostres de condol a la Rambla, una setmana després de l'atemptat.
Mostres de condol a la Rambla, una setmana després de l'atemptat. | Adrià Costa
Aida Morales
01/01/1970
La Unitat d'Atenció i Valoració als Afectats pel Terrorisme avisa que queden dos mesos de termini per reclamar els danys per l'atac a Barcelona i Cambrils
Crònica: visita a la presó d'Estremera
Centre penitenciari d'Estremera, Madrid.
Centre penitenciari d'Estremera, Madrid. | A.M.
17/06/2018
NacióDigital visita el conseller a la presó d'Estremera, que insta a "no parlar d'acostament sinó de llibertat"
atemptats Barcelona i Cambrils
Mostres de condol a la Rambla, una setmana després de l'atemptat.
Mostres de condol a la Rambla, una setmana després de l'atemptat. | Adrià Costa
17/06/2018
La Unitat d'Atenció i Valoració als Afectats pel Terrorisme avisa que queden dos mesos de termini per reclamar els danys per l'atac a Barcelona i Cambrils
Barcelona: transport públic
Un balcó a la Ronda Universitat amb el lema «Stop Busos!»
Un balcó a la Ronda Universitat amb el lema «Stop Busos!» | Albert Alcaide
17/06/2018
Els inquilins de la Ronda Universitat asseguren que suporten un miler de busos setmanals i reclamen a Colau que actuï: "No demanem un jardí, sinó que disminueixi la pressió"
Immigració
Un dels vaixells de la flota de l'Aquarius al port de València.
Un dels vaixells de la flota de l'Aquarius al port de València. | ACN
17/06/2018
Els tres bucs de la flota han transportat les persones rescatades, després d'un periple pel Mediterrani
Cas Nóos
Iñaki Urdangarin, condemnat pel cas Nóos.
Iñaki Urdangarin, condemnat pel cas Nóos. | ACN
17/06/2018
El Tribunal Suprem va condemnar el marit de la Infanta Cristina a cinc anys i deu mesos de presó per utilitzar les seves influències com a membre de la família reial per fer negocis il·lícits