Opinió

Fanny i els fanfarrons

«“Una dona forta, qui la trobarà?”. Nosaltres, aquí, en aquest país, ja l’hem trobada i es diu Francesca Tur Riera, més coneguda com a Fanny. D’Eivissa, per a més detalls»

| 07/02/2018 a les 21:03h
El poeta Marià Villangómez, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 1989, va ser mestre a Sant Miquel de Balansat, al municipi eivissenc de Sant Joan de Labritja, durant anys. Poeta, traductor i memorialista, és la gran figura intel·lectual de l’Eivissa de la segona part del segle XX. Estimat i respectat per tothom, referent cívic i moral per a moltes generacions, el 1955 guanyava el premi Cantonigròs de poesia, amb els 44 Sonets de Balansat que li van començar a donar anomenada, a la resta del país: “Oh Balansat de somni, ben properes/ voldria al solc del vers noves mercès/ incert delit i tempestat de res/ llum d’absència en les hores fugisseres”.

És, justament, a Sant Miquel de Balansat i en aquest context on, sis anys després, naixia Francesca Tur i Riera, coneguda per tothom com a Fanny. Guanyada la plaça de cap del Servei de Documentació de Vila, Fanny Tur es convertí en directora de l’Arxiu Històric d’Eivissa i de les dues biblioteques públiques de la capital insular, on procedí a modernitzar, organitzar i sistematitzar tot el material documental relacionat amb l’illa, inclòs el fotogràfic. Entre 1999 i 2003 va ser consellera de Cultura i Patrimoni del llavors Consell d’Eivissa i Formentera i, del 2009 al 2011, fou directora adjunta de l’Institut Ramon Llull. Entre el juny de 2016, fins al març de 2017, ha estat vicepresidenta de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, responsabilitat que deixà en ser nomenada consellera de Cultura, Participació i Esports del Govern Balear, càrrec que ocupa en l’actualitat. Autora d’un gran nombre de treballs de recerca històrica, els lectors fidels de la revista Eivissa i de l’anuari El Pitiús no som capaços d’imaginar-nos-en ni un sol número sense veure-hi la seva signatura sota d’algun article d’interès, generalment temes històrics relacionats amb les Pitiüses.

Recordo, l’estiu de 1999, quan va prendre possessió del seu càrrec al Consell, fent equip amb la nova presidenta Pilar Costa. Vaig tenir, en aquell moment, la sensació de viure-hi un canvi de règim, després d’anys de mandat del PP. El discurs del president sortint, parlant només de les propietats materials que tenia la institució (edificis, comptes corrents, etc.), era la nit del dia que arribava, ja que contrastava amb la frescor i la genuïnitat que representaven Costa i Tur, parlant d’una altra Eivissa, de la llengua catalana, del patrimoni cultural i natural, del paper de les dones en la gestió de la cosa pública, en fi, tot un altre món. Sempre que la veig, li faig memòria de l’impacte que va fer el tàndem potentíssim que formaven presidenta i consellera i, també, dels detalls concrets del vestit que ella lluí en la presa de possessió, com esmentava la premsa del moment. Aquella etapa va ser, realment, una finestra oberta de bat a bat a l’esperança. Amb una fermesa poc freqüent, na Fanny sempre s’ha oposat a les grans operacions de destrossa de l’illa, en mans d’especuladors sense principis, i ha alçat la veu i reforçat el gest davant els interessos inconfessables de les elits i els cacics de sempre. Sa Passionària de ses autopistes, l’anomenaven quan encapçalava l’oposició als deliris d’alguns de malmetre, fos com fos, el petit territori insular, amb vies de circulació ràpida del tot innecessàries.

Aquesta setmana, al Parlament Balear, l’exvicepresident del Govern amb Bauzá, Antonio Gómez Pérez, d’Abarán (Múrcia), home fort del PP a l’arxipèlag, ha interpel·lat la consellera Tur segons el llibre d’estil característic del partit més corrupte de la Unió Europea, ja sigui  amb el Regne Unit o bé sense. Ho ha fet, amb la mateixa naturalitat de fanfarró menyspreable, de fatxenda impune, de perdonavides intimidatori, amb què s’amenaçava el president de la Generalitat fent-li memòria de com va acabar Lluís Companys, o el del Parlament de Catalunya recordant-li que tenia fills, amb un to injustament qualificat de mafiós atès que, com és sabut, la màfia no amenaça els fills. El tal Gómez li etzibà: “Señora Consellera, en España no hay presos políticos, ni se encarcela a las personas por sus ideas. La prueba evidente es que usted está hoy aquí y no en otro sitio”.

El pobre Gómez no devia saber amb qui se les havia, perquè la resposta de la consellera va ser immediata, contundent i decidida: “Perdoni, no he entès on em volia veure. A la presó, en una cuneta… on m’ha dit que em volia veure? Perdoni, és que no l’he entès’. I explicant que va assistir a l’acte de lliurament del premi atorgat als Jordis per l’Obra Cultural Balear, continuà: “L’únic clam que hi va haver aquella nit i que jo vaig aplaudir va ser la paraula llibertat. Consideren vostès subversiva la paraula llibertat?”. I amb l’energia de qui sap que té la raó, “contra bords i lladres” (Espriu dixit), culminà la intervenció amb un inventari dels casos de corrupció i saqueig a les arques públiques perpetrat pel partit del tal Gómez i en denuncià la connivència amb les entitats franquistes subvencionades pel govern espanyol i amb les actituds feixistes expressades amb impunitat, pels nostres carrers.

“Una dona forta, qui la trobarà?”, es demanava el llibre dels Proverbis 31:10. Nosaltres, aquí, en aquest país, ja l’hem trobada i es diu Francesca Tur Riera, més coneguda com a Fanny. D’Eivissa, per a més detalls.
 

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Versions
JRRiudoms, 08/02/2018 a les 01:14
+0
-0
Hi han altres versions que diuen: "La dona exemplar, qui la trobarà" (BEC); "Una dona valerosa, qui la trobarà?" (STB). En tots els casos, l'adjectiu s'escau més que bé a la sra. Francesca Tur Riera.
Atentamet

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Josep-Lluís Carod-Rovira
Cambrils, 1952. Llicenciat en Filologia Catalana, director de la Càtedra sobre Diversitat Social de la Universitat Pompeu Fabra. Ha estat conseller en cap i vicepresident del govern de Catalunya, diputat al Parlament i diputat electe al Congrés de Diputats d'Espanya. Autor d'una quinzena de llibres, els darrers títols són: La passió italiana, 2014, Les religions a Catalunya i Història del protestantisme als Països Catalans. Membre de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona i de l'Agència Catalana de l'Arengada (ACA), li agrada la mar, llegir, escriure, l'allioli de la Fonda dels Àngels, la salsa de calçots de la Montserrat Coll, la ironia i l llibertat. És pare de dos fills i una filla i avi de dos nét i una néta.
Concentració dels treballadors del sector de la neteja a Tarragona, en una imatge d'arxiu | Jonathan Oca
01/01/1970
La protesta arriba després d'un any de negociacions en què no s'ha arribat a acords en matèria de sou, antiguitat o permisos
Mohamed Aymane Eigharbi, el jove desaparegut a Reus | @ReusCreuRoja
01/01/1970
Es tracta de Mohamed Aymane Eigharbi i des de dilluns que no se'n sap res
Podem tornar a veure la neu en llocs poc habituals | Albert Segura
01/01/1970
Dimecres ens arriba una nova glopada d’aire fred que s’allargarà diversos dies | Fora del Pirineu s’esperen molt poques precipitacions amb una cota de neu que baixarà clarament
La nova maqueta adaptada de la Tàrraco Romana que s'ubicarà a l'Espai Turisme | Jonathan Oca
01/01/1970
La creació ha anat a càrrec de l'empresa Publyarte i l'artesà que l'ha fet realitat és en Blas Garreta | El pressupost per a poder fer-la ha estat de 6.000 euros i més d'un any de feina
Concentració dels treballadors de Bic Iberia a les portes de l'empresa a Tarragona | Jonathan Oca
01/01/1970
Manel Molina (UGT) apunta que després d'un any de negociacions sense èxit, la direcció ha pres la decisió d'aplicar l'article 41 de l'Estatut dels treballadors
01/01/1970
El més probable és que el jutge Pablo Llarena demani, d'entrada, una petició de detenció internacional de l'exdiputada de la CUP | La dirigent anticapitalista defensarà el caràcter polític de l'exili per evitar l'extradició
Messi ha marcat aquest dimecres el seu primer gol contra el Chelsea. | FCBarcelona
01/01/1970
Els blaugrana han aconseguit, de la mà de Messi, un gol balsàmic a fora de casa en un partit que s'havia posat molt complicat amb el gol inicial de Willian
01/01/1970
L'artista madrileny exposa cartells amb cares pixelades i explicacions sobre els motius dels empresonaments també dels "Jordis" o del dirigent del SAT Andrés Bódalo o els titellaires detinguts el 2016
01/01/1970
El govern municipal adjudica a Ferrovial dos dels lots més importants del projecte del túnel i la plaça per valor de 30 milions d'euros
Podem tornar a veure la neu en llocs poc habituals | Albert Segura
01/01/1970
Dimecres ens arriba una nova glopada d’aire fred que s’allargarà diversos dies | Fora del Pirineu s’esperen molt poques precipitacions amb una cota de neu que baixarà clarament