Opinió

Fanny i els fanfarrons

«“Una dona forta, qui la trobarà?”. Nosaltres, aquí, en aquest país, ja l’hem trobada i es diu Francesca Tur Riera, més coneguda com a Fanny. D’Eivissa, per a més detalls»

per Josep-Lluís Carod-Rovira, 7 de febrer de 2018 a les 21:03 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 7 de febrer de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El poeta Marià Villangómez, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 1989, va ser mestre a Sant Miquel de Balansat, al municipi eivissenc de Sant Joan de Labritja, durant anys. Poeta, traductor i memorialista, és la gran figura intel·lectual de l’Eivissa de la segona part del segle XX. Estimat i respectat per tothom, referent cívic i moral per a moltes generacions, el 1955 guanyava el premi Cantonigròs de poesia, amb els 44 Sonets de Balansat que li van començar a donar anomenada, a la resta del país: “Oh Balansat de somni, ben properes/ voldria al solc del vers noves mercès/ incert delit i tempestat de res/ llum d’absència en les hores fugisseres”.

És, justament, a Sant Miquel de Balansat i en aquest context on, sis anys després, naixia Francesca Tur i Riera, coneguda per tothom com a Fanny. Guanyada la plaça de cap del Servei de Documentació de Vila, Fanny Tur es convertí en directora de l’Arxiu Històric d’Eivissa i de les dues biblioteques públiques de la capital insular, on procedí a modernitzar, organitzar i sistematitzar tot el material documental relacionat amb l’illa, inclòs el fotogràfic. Entre 1999 i 2003 va ser consellera de Cultura i Patrimoni del llavors Consell d’Eivissa i Formentera i, del 2009 al 2011, fou directora adjunta de l’Institut Ramon Llull. Entre el juny de 2016, fins al març de 2017, ha estat vicepresidenta de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, responsabilitat que deixà en ser nomenada consellera de Cultura, Participació i Esports del Govern Balear, càrrec que ocupa en l’actualitat. Autora d’un gran nombre de treballs de recerca històrica, els lectors fidels de la revista Eivissa i de l’anuari El Pitiús no som capaços d’imaginar-nos-en ni un sol número sense veure-hi la seva signatura sota d’algun article d’interès, generalment temes històrics relacionats amb les Pitiüses.


Recordo, l’estiu de 1999, quan va prendre possessió del seu càrrec al Consell, fent equip amb la nova presidenta Pilar Costa. Vaig tenir, en aquell moment, la sensació de viure-hi un canvi de règim, després d’anys de mandat del PP. El discurs del president sortint, parlant només de les propietats materials que tenia la institució (edificis, comptes corrents, etc.), era la nit del dia que arribava, ja que contrastava amb la frescor i la genuïnitat que representaven Costa i Tur, parlant d’una altra Eivissa, de la llengua catalana, del patrimoni cultural i natural, del paper de les dones en la gestió de la cosa pública, en fi, tot un altre món. Sempre que la veig, li faig memòria de l’impacte que va fer el tàndem potentíssim que formaven presidenta i consellera i, també, dels detalls concrets del vestit que ella lluí en la presa de possessió, com esmentava la premsa del moment. Aquella etapa va ser, realment, una finestra oberta de bat a bat a l’esperança. Amb una fermesa poc freqüent, na Fanny sempre s’ha oposat a les grans operacions de destrossa de l’illa, en mans d’especuladors sense principis, i ha alçat la veu i reforçat el gest davant els interessos inconfessables de les elits i els cacics de sempre. Sa Passionària de ses autopistes, l’anomenaven quan encapçalava l’oposició als deliris d’alguns de malmetre, fos com fos, el petit territori insular, amb vies de circulació ràpida del tot innecessàries.

Aquesta setmana, al Parlament Balear, l’exvicepresident del Govern amb Bauzá, Antonio Gómez Pérez, d’Abarán (Múrcia), home fort del PP a l’arxipèlag, ha interpel·lat la consellera Tur segons el llibre d’estil característic del partit més corrupte de la Unió Europea, ja sigui  amb el Regne Unit o bé sense. Ho ha fet, amb la mateixa naturalitat de fanfarró menyspreable, de fatxenda impune, de perdonavides intimidatori, amb què s’amenaçava el president de la Generalitat fent-li memòria de com va acabar Lluís Companys, o el del Parlament de Catalunya recordant-li que tenia fills, amb un to injustament qualificat de mafiós atès que, com és sabut, la màfia no amenaça els fills. El tal Gómez li etzibà: “Señora Consellera, en España no hay presos políticos, ni se encarcela a las personas por sus ideas. La prueba evidente es que usted está hoy aquí y no en otro sitio”.

El pobre Gómez no devia saber amb qui se les havia, perquè la resposta de la consellera va ser immediata, contundent i decidida: “Perdoni, no he entès on em volia veure. A la presó, en una cuneta… on m’ha dit que em volia veure? Perdoni, és que no l’he entès’. I explicant que va assistir a l’acte de lliurament del premi atorgat als Jordis per l’Obra Cultural Balear, continuà: “L’únic clam que hi va haver aquella nit i que jo vaig aplaudir va ser la paraula llibertat. Consideren vostès subversiva la paraula llibertat?”. I amb l’energia de qui sap que té la raó, “contra bords i lladres” (Espriu dixit), culminà la intervenció amb un inventari dels casos de corrupció i saqueig a les arques públiques perpetrat pel partit del tal Gómez i en denuncià la connivència amb les entitats franquistes subvencionades pel govern espanyol i amb les actituds feixistes expressades amb impunitat, pels nostres carrers.

“Una dona forta, qui la trobarà?”, es demanava el llibre dels Proverbis 31:10. Nosaltres, aquí, en aquest país, ja l’hem trobada i es diu Francesca Tur Riera, més coneguda com a Fanny. D’Eivissa, per a més detalls.

 

 

Josep-Lluís Carod-Rovira
Cambrils, 1952. Llicenciat en Filologia Catalana, director de la Càtedra sobre Diversitat Social de la Universitat Pompeu Fabra. Ha estat conseller en cap i vicepresident del govern de Catalunya, diputat al Parlament i diputat electe al Congrés de Diputats d'Espanya. Autor d'una quinzena de llibres, els darrers títols són: La passió italiana, 2014, Les religions a Catalunya i Història del protestantisme als Països Catalans. Membre de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona i de l'Agència Catalana de l'Arengada (ACA), li agrada la mar, llegir, escriure, l'allioli de la Fonda dels Àngels, la salsa de calçots de la Montserrat Coll, la ironia i l llibertat. És pare de dos fills i una filla i avi de dos nét i una néta.
15/08/2018

Capvespre a Corti

08/08/2018

Notícies de l'Alguer

01/08/2018

Els dos policies

25/07/2018

Coses de Slesvig-Holstein

18/07/2018

14 «juillet»

11/07/2018

Acte de terminació

04/07/2018

Criminalitzar el diàleg

27/06/2018

Girar full

20/06/2018

Espanya, un bé moral?

13/06/2018

Aquarius

Participació