OPINIÓ

Parlem del 10 d’octubre

«És ja una data a recordar en el calendari, pel fet d’haver-s’hi produït alguns esdeveniments notables, relacionats amb el procés d’emancipació i afirmació nacional»

| 11/10/2017 a les 22:00h
El dia 10 d’octubre és ja una data a recordar en el calendari, pel fet d’haver-s’hi  produït alguns esdeveniments notables, relacionats amb el procés d’emancipació i afirmació nacional. Aquest dia de 1707, Carles XII de Suècia condemnà al suplici de la roda Joan Reinald de Patkul, que hi morí i que és tingut per màrtir de la pàtria pels livonis, un petit grup ètnic establert a la part occidental de Letònia, l’antiga Livònia. L’idioma d’aquest poble s’extingí el 2 de juny de 2013, quan morí Grizelda Kristina, la seva darrera parlant. I, a milers de quilòmetres de distància, també un 10 d’octubre, l’any 1868, a l’“ingenio” de La Demajagua, hisenda colonial on es produïa sucre, rom i alcohol, a Cuba, va tenir lloc el conegut com a “Grito de Yara”, que representa l’inici formal de la guerra del poble cubà per la seva independència d’Espanya.

Va ser aquí on Carlos Manuel de Céspedes féu conèixer el Manifest de la Junta Revolucionària de l’Illa de Cuba, a favor de la independència nacional, així com la igualtat de blancs i negres, cubans o espanyols. El grup inicial era integrat per uns 150 homes lliures i uns 200 esclaus que, en poc temps, arribaren a comptar-se ja per milers. Setmanes abans, Céspedes havia afirmat que “el poder d’Espanya estava corcat i era caduc”, després de reconèixer que “per més de tres segles ho contemplàvem agenollats”. El “Grito de Yara” constitueix el referent simbòlic més destacat en l’imaginari nacional del poble cubà, ja que aquell dia s’inicià la revolta per la llibertat. 

En acabar la I Guerra Mundial, el territori de Caríntia va ser repartit entre Itàlia i el nou Regne de Serbis, croates i eslovens, mitjançant el Tractat de Saint-Germain. Però el 10 d’octubre de 1920, se celebrà un referèndum pel qual els carintis votaren a favor de formar part d’Àustria, per bé que el resultat no fou mai respectat i aquest territori, avui, és repartit entre Àustria (on és un estat federat), Itàlia (a la regió del Friül-Venècia Júlia) i Eslovènia (dins la regió de Koroska). En aquesta mateixa data, però del 1963, Tunísia, que s’havia independitzat de França el 1956, recuperà el control de la base naval de Biserta, fins llavors encara en mans de l’armada francesa. 

Sant Francesc de Borja va néixer el 10 d’octubre del 1510, a Gandia, d’on era duc, fou virrei de Catalunya i, finalment, general de l’orde dels jesuïtes. Va ser el darrer de la dinastia dels Borja a fer el testament en llengua catalana. Giuseppe Verdi, el gran compositor italià, va néixer aquest dia a Roncole, el 1813. Autor d’algunes de les òperes més conegudes, el seu prestigi coincidí amb tot el procés polític per la unitat d’Itàlia, culminat el 1870. Algunes obres seves, com el Nabucco, adquiriren una clara significació patriòtica entre el públic i per les parets sovintejaren les pintades amb la inscripció “Viva Verdi” que, en realitat, volien dir “Vittorio Emanuele Re D'Italia”.

L’escriptor Joan Maragall és també del 10 d’octubre, ja que hi va néixer a Barcelona, el 1860. Articulista i traductor, continua sent un dels poetes més populars del país. És autor de la coneguda “Oda a Espanya”, poema que té un final feliç en el darrer vers: “Adéu, Espanya!”. La narradora Mercè Rodoreda també va néixer aquest dia de 1908, mentre que Claude Simon ho féu el 1913 a Madagascar. Quan tenia només un any, Simon es quedà orfe de pare i s’establí amb la mare a ca l’àvia, a Perpinyà. Combaté contra el franquisme en la guerra de 1936-1939 i participà en la resistència francesa contra els nazis. Premi Nobel de literatura, el 1985, passà els darrers anys de la seva vida entre París i Catalunya, on residia a Salses.

El 10 d’octubre és la festa nacional de la República de Xina, celebració que també es duu a terme a Taiwan. A Finlàndia, coincideix amb el naixement d‘Alexis Kivi, el 1834, a Palojoki. Kivi és autor de “Seitsemän veljestä”, considerada la novel·la nacional de Finlàndia. Per aquest motiu, cada any, aquesta data es commemora el Dia d’Alexis Kivi i de la literatura finesa. Finalment, el 10 d’octubre de 1970, les illes Fiji, situades al pacífic sud, s’independitzen del Regne Unit de la Gran Bretanya, després d’haver-ne estat colònia des de 1874 i el 13 d’octubre ja ingressen a l’ONU. Disset anys després, el 1987, es converteixen en república. En l’actualitat, aquestes illes tenen una població que no arriba al milió d’habitants. 

També el 10 d’octubre, però de 1844, la guàrdia civil protagonitza la seva primera desfilada, amb motiu de la cobertura de les corts. Els mossos d’esquadra havien estat fundats 125 anys abans, 53 la gendarmeria francesa i 30 anys abans els carrabinieri italians. Però aquest i algun altre esdeveniment, en principi, no semblen tenir una relació directa amb l’emancipació nacional.

També us pot interessar

 

COMENTARIS

EL "SOBTAT" CANVI DE GUIO
Anònim, 12/10/2017 a les 04:13
+20
-5
No fou cosa d'una hora abans!
Un dia abans, dilluns 9/10, l'eurodiputat Tremosa-CDC/PDECAT intentaven de vendre per tots els mitjans de comunicacio la DUi ajornada d'Eslovenia.
Puigdemont fa el que li diu els seu valedor Mas,
No intuïu qui va actuar ? I qui es va carregar DI i Republica Catalana??
A canvi d'amnistia?
ME VOY
Anònim, 12/10/2017 a les 10:16
+7
-11
Ayer vi un rato La Sexta (llegué a casa muy tarde y no había otra cosa) y tuve que tragarme las tontadas de un tal Ferran noseque y bajo el nombre decía Naciodigital. Pues nada, esta mañana he pasado a ver como estaba el patio. Pero después de ver lo que he visto, me voy y no vuelvo. Por cierto, ¿quien en pone aquí la pasta?, porque publicidad no he visto apenas. ¿Os subvencionan las ordenes de Pujoles, Mases, Pichidelmonte y compañía, verdad?
O povo é quem mais ordena
Niel Puig, 12/10/2017 a les 12:21
+13
-5
Aquest procés l'ha iniciat el poble i, facin el que facin els polítics, tard o d'hora, si el poble es manté ferm en la seva voluntat d'alliberar-se ho farà. No en tingueu cap dubte.

El poble va sortir al carrer, el 2010 a afirmar "Som una nació. Nosaltres decidim" quan la major part dels polítics els demanaven que ho fessin per protestar per la sentència de l'Estatut "cepillado".

Alhora, entre el 2009 i el 2011, seguint l'exemple d'Arenys de Munt s'escampaven, indeturables, les consultes en què el poble s'auto-organitzava i s'auto-convocava a expressar el seu parer sobre la independència.

L'11-S del 2012 reclamava: "Catalunya. Nou estat d'Europa" mentre els seus dirigents volien que fos per reclamar el "pacte fiscal". I poc desprès, en unes eleccions on el tema principal va ser el del "Dret a decidir" va escollir un Parlament molt majoritàriament favorable a trobar la via per aconseguir la convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació.

I desprès de cadenes humanes, Vs i més, el 2015, el poble va escollir un Parlament majoritàriament independentista. I el proppassat 1-O va defensar el seu dret a autodeterminar-se armat només amb la seva dignitat davant la brutal violència repressiva que s'hi va desfermar.

D'ara endavant els polítics podran encertar-la o errar-la però la voluntat del poble persistirà, per convenciment i per dignitat i, tant en un cas com en l'altre, sabrà trobar la manera d'aconseguir les seves fites.
Sentiments actuals
Aiguaxellida, 12/10/2017 a les 17:03
+2
-3
Lamento molt els sentiments de vergonya i fins i tot de traïció que una part important del poble català sent en aquests moments. Sapigueu simplement que molts (desgraciadament no tots, pq sempre hi ha energúmens a tot arreu) ciutadans catalans no independentistes no ens n'alegrem, sinó que tenim sentiments molt semblants als vostres, i potser des de fa més temps: des de que vam entendre que hi havia un grapat de cínics, de mentiders i de fanàtics disposats a prometre i a fer qualsevol cosa, legal o il.legal, per mantenir-se en el poder, encara que fos al preu de fer-nos passar el pitjor ridícul a tots plegats.
Parlem d'altres 10 d'octubre s enyor Carod?
Anònim, 12/10/2017 a les 19:57
+3
-0
Parlem d'un 10 d'octubre del 2004 quan feia cinc dies vostè havia dit a La Vanguardia (pàgina sencera) que "A ERC no le importaria tenir ministros en Madrid"? O d'un altre dia d'octubre en què vostè (escollit diputat pel Congrés de Madrid) atiava el seu amic Puigcercós (amb corredisses incloses)a aprovar els pressupostos del PSOE? O potser ens podria explicar què hi feia una bandera espanyola ( la fotografia fa angúnia) damunt la tomba d'en Gandhi,a l'Índia, el dia que vostè hi va anar en representació -segons sembla- del govern Tripartit? Continuem amb altres deus d'octubre? Ja que està tan ben documentat li agrairíem.
No creu que potser el 10 d'octubre fóra el dia que un millor s'hauria d'estar calladet?

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Josep-Lluís Carod-Rovira
Cambrils, 1952. Llicenciat en Filologia Catalana, director de la Càtedra sobre Diversitat Social de la Universitat Pompeu Fabra. Ha estat conseller en cap i vicepresident del govern de Catalunya, diputat al Parlament i diputat electe al Congrés de Diputats d'Espanya. Autor d'una quinzena de llibres, els darrers títols són: La passió italiana, 2014, Les religions a Catalunya i Història del protestantisme als Països Catalans. Membre de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona i de l'Agència Catalana de l'Arengada (ACA), li agrada la mar, llegir, escriure, l'allioli de la Fonda dels Àngels, la salsa de calçots de la Montserrat Coll, la ironia i l llibertat. És pare de dos fills i una filla i avi de dos nét i una néta.
Imatge del web del Govern legítim amb els membres de l'executiu cessat pel 155. | www.governlegitim.org
01/01/1970
S'hi detallarà informació sobre l'activitat del president Puigdemont i els membres de l'executiu exiliats a Brussel·les
01/01/1970
Les entitats preveuen recórrer el 7 de desembre els carrers de la ciutat per reivindicar les llibertats i drets fonamentals i l'alliberament dels "presos polítics"
Pere Grau durant l'entrevista amb NacióTarragona | Jonathan Oca
01/01/1970
L'advocat tarragoní dimiteix com a membre del Secretariat Nacional | El president Jordi Sànchez, Francesca Ferreres, Alícia Casals i Assumpció Castellví també ho han deixat
Inés Arrimadas, baixant les escales de l'hemiscicle del Parlament | Adrià Costa
01/01/1970
Les candidatures han intentat anar més enllà de les seves sigles davant les eleccions més polaritzades
01/01/1970
Miquel Mateo serà responsable de centres concertats i privats
01/01/1970
L'exlíder d'Unió assegura que en condicions normals seria adversari dels socialistes | Indica que amb Miquel Iceta i Àngel Ros li uneixen moltes coses