L'altra Muriel

«No hauria existit mai la Muriel d’ara, la coneguda, la darrera, sense la d’abans, la Muriel filla de l’exili, dels vençuts i de la resistència»

| 18/02/2016 a les 00:01h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 18/02/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Lluís Casals va perdre la guerra. En realitat, alguns mesos abans d’aquell gener gèlid i desesperançat de 1939, la guerra ja era perduda per a aquell jove advocat sabadellenc i per a tots els republicans. Passà, entre els vençuts, la ratlla que separa dos estats, però no un mateix poble, seguint el camí que hagueren d’emprendre tantes desenes de milers de compatriotes, entre els quals els seus amics Joan Oliver, Francesc Trabal i Armand Obiols, membres de la Colla de Sabadell o grup de La Mirada. Quan intentava fer front a un horitzó tan desconegut i forçat com era el de l’exili, l’1 de  setembre d’aquell any esclatava la II Guerra Mundial, el conflicte bèl·lic més sagnant i devastador de la història de la humanitat. Refugiat en una terra que no era la seva, totes les adversitats semblaven congriar-se, però Casals, malgrat que les forces de Hitler ocupessin França, no dimití de l’esperança, ni de la vida, com sí que van fer alguns altres exiliats. Amb la seva parella, la mestra Auguste Couturier, originària de Sant-Etiève, capital del departament del Loira, emprengué una vida en comú, decidits a formar una família. El 6 d’abril de 1945 els naixia la primera filla: Muriel, a Avinyó. Era el mateix dia en què la flota i les esquadres aèries japoneses patien una rebregada sense precedents, presagiant el final d’una guerra que no havia d’arribar fins al 2 de setembre d’aquell any. El dia abans, 5 d’abril, Pierre Mendes France, un dels grans referents de la política francesa, dimitia com a ministre en desacord amb la política econòmica i financera del govern francès. Eren anys intensos, on la roda del temps girava a tota velocitat i els esdeveniments es trepitjaven els talons, dia rere dia.

L’arribada de Muriel no va ser l’única bona notícia que féu obrir els finestrons de l’esperança a cals Casals: el 8 de maig, l’Alemanya nazi capitulava. El mateix dia, a Setif  i Guelma, ciutats algerianes i llavors territori de la República francesa, esclataven les primeres revoltes que havien de culminar amb la independència del país, el juliol de 1962. En la lenta recuperació de França cap a la normalitat política i cultural, aquell octubre de 1945 apareixia el primer número de Temps Modernes, la revista de pensament dirigida per Jean Paul Sartre, un filòsof de 40 anys. Quedaven enrere dues guerres devastadores per al paisatge físic i emocional d’aquells que les havien patides, però l’enyorança continuava més viva que mai. Eren,encara, temps convulsos, però havia arribat l’hora de tornar al país, a la ciutat del pare. El 25 de setembre de 1952, a Sabadell, a Muriel Casals li naixia una germana: Montserrat, futura periodista a París i crítica de literatura catalana. L’ombra de França, en la llengua, la cultura i les formes, planarà sempre positivament sobre les germanes Casals, com un tret identitari, inseparable de les emocions més íntimes i personals.

Pocs mesos abans, passava la frontera clandestinament, per la Guingueta d’Ix-Puigcerdà, Joan Comorera i Soler, secretari general del Partit Socialista Unificat, que havia trencat les relacions de dependència que vinculaven l’organització al PCE. Comorera s’establí a Barcelona, on ell mateix redactava i imprimia en una ciclostil el periòdic Treball. És aquí on signava una columna personal titulada “Despertat´t Catalunya!”, des d’on feia afirmacions com ara “som catalans per naturalesa, espanyols per coacció”, “Catalunya és una nació oprimida. El dret de Catalunya a l’autodeterminació, és indiscutible, és inalienable. (...) ha d’exercir-lo Catalunya sense ingerències estranyes, sense coacció, en plena llibertat i sobirania” o bé es referia a “les característiques nacionals de Catalunya, amb les Balears i València” o al “caràcter popular i revolucionari del moviment nacional” i blasmava “l’imperialisme camuflat d’internacionalisme”. El juny de 1954 era detingut a Barcelona per la policia franquista. Jutjat per un tribunal militar, amb Josep Benet com a advocat defensor de la seva muller, Rosa Santacana, fou condemnat a 30 anys de presó. Morí al penal de Burgos el 1958.

Sis anys després, el curs 1964-1965, Muriel Casals i Couturier ingressava com a militant al PSU de Catalunya, el partit dels comunistes catalans que aplegà tantes generacions de demòcrates, catalanistes i d’esquerres. Tenia 19 anys. Amb ella, també altres estudiants d’economia havien fet el mateix pas, com ara Francesc Artal, Francesc Roca i el fill del crític d’art Sebastià Gasch, Emili Gasch, el seu primer amor i amb qui tingué un filla. Amb aquests i altres companys, el 1973, signà l’obra col·lectiva “Economia crítica. Una perspectiva catalana”. Vuit anys més tard es doctorava amb una tesi sobre la indústria tèxtil a Sabadell, la seva ciutat d’adopció, tesi a la lectura del qual van assistir tant representants de l’empresariat del sector, com del món sindical a qui ella assessorava en tantes ocasions. No era l’únic vincle amb Sabadell, ja que sempre va fer costat al seu alcalde i company de partit Antoni Farrés, d’un tarannà també obert, dialogant i conciliador, forjat i practicat sota el franquisme, al PSU i a l’Assemblea de Catalunya.

Durant anys col·laborà amb Antoni Gutiérrez Díaz, el Guti, ja a l’època d’IC, alhora que participava en iniciatives tan transversals com ara les Jornades sobre el nacionalisme català a la fi del segle XX, organitzades per l’insubstituïble Max Cahner o assistia a sopars tertúlia amb antics companys del PSUC, com ara Jordi Borja, Borja de Riquer o Anna Sellés. El seu arrenglerament en l’independentisme no va ser ni sobtat, ni fruit de cap conversió inesperada, sinó el resultat natural d’un procés inevitable. Òrfena de partit com tants altres, en el fons, no crec que Muriel Casals es mogués mai d’aquell vell PSU, nacional i d’esquerres, no dogmàtic, de fronteres ideològiques molt àmplies, flexible, adaptable, amb vocació de majoria i voluntat de govern. El 2010, com a presidenta d’Òmnium Cultural, pitjà l’accelerador en l’orientació sociopolítica que, a l’entitat cultural, hi havia iniciat el seu antecessor Jordi Porta. La resta de la seva biografia, la d’aquests darrers anys, és la que ha omplert pàgines senceres als diaris i de dol els carrers. Però no hauria existit mai la Muriel d’ara, la coneguda, la darrera, sense la d’abans, la Muriel filla de l’exili, dels vençuts i de la resistència.

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Se suposa que Carod és separatista. Aleshores per què fa l'elogi d'un partit tan espanyolista com el PCE/PSUC?
Jesús-1, 18/02/2016 a les 12:05
+1
-20
L'espanyolisme més insidiós és el que s'expressa en català, talment com el d'Unió Democràtica, el del PCE-PSUC i el dels sociates.

Visca Catalunya catalana, independent, democràtica, completa, unitària i repubicana!
La Muriel Casals va seguir la mateixa evolució encomiable d'en Raül Romeva.
Anònim, 18/02/2016 a les 12:25
+14
-3
Van abandonar el partit comunista-Iniciativa perquè eren espanyolisme pur i dur; i van abraçar el nacionalisme català, o sigui, el separatisme. La gran majoria de comunistes catalans no han fet aquest pas, aquesta catarsi tan necessària, ai las! Per si algú encara té algun dubte de l’espanyolisme profund i exaltat del PCE-PSUC li suggereixo de llegir l’opuscle “El problema nacional català”, d’en Pere Ardiaca, Solé Tura i Francesc Vicens. La primera edició està impresa a Mèxic el 1961, el reedità el Partit dels Comunistes de Catalunya; encara el tenen, no l’han exhaurit, sortosament. És tot un exercici de jacobinisme, de totalitarisme, de reescriure la història nostrada, per la major glòria del materialisme dialèctic, d'Espanya i de l'URSS.

Moltes gràcies, Carod
El Pelut, 18/02/2016 a les 12:54
+13
-9
Per instruir-nos.
Gracies
Anònim, 18/02/2016 a les 13:01
+21
-2
Gracies per aquest article ....i tots a l'acte d'Omnim d'aquesta tarda.

Un petit homenatge que podem fer-li tots a la Muriel.
Carod excel·leix com a lingüística, no com a polític ja que fa un pa com unes hòsties.
Blai, 18/02/2016 a les 13:35
+10
-9
La Diputació de Barcelona i les Edicions de la Magrana van editar una antologia d'articles d'en Joan Comorera Soler. Es nota que Carod no se l'ha llegit perquè patentitza ultra mesura el grau d'espanyolisme que destil•lava Comorera, talment com Andreu Nin. Destacaven la "fraternitat que hi havia d'haver entre els pobles peninsulars" a fi de confederalitar l'Estat espanyol sota el signe de la falç i el martell, “la República Socialista d’Ibèria” i d’altres bajanades per l’estil. Aquest discurs capciós i hipòcrita avui l'ha recuperat Podemos i Izquierda Unida-Iniciativa. De la dreta estant ho ha fet Unió Democràtica. És cert que Comorera maldava per desvincular el PSUC del PCE, pero no per fer un comunisme nacional català en una Catalunya independent, sinó per marcar paquet de cara als comunistes espanyols, car ell se'n considerava, d'espanyol. Total, volia un comunisme català però un apèndix de l'espanyol, ferotgement contrari al nacionalisme català. Tot i així, el PCE-PSUC el va acusar de ser nacionalista català i el va denunciar a la policia espanyola, la qual el va detenir gràcies en aquesta delació; és com li l'hagués assassinat el seu propi partit, utilitzant la repressió franquista. Per la dreta, és el cas dramàtic d'en Carrasco Formiguera que tot i sent catalanista-antiseparatista, Franco l'assassinà. Carod també va fer l’elogi d’en Marcel·lí Domingo, tan espanyolista com Comorera i Nin. Intenta “recuperar” polítics botiflers esquerrans, fent-los passar per protonacionalistes catalans. A què juga Carod?
Gràcies Jordi Pujol per haver plantat cara gairebé sol, a les esquerres sucursalistes!
Jordi M, 18/02/2016 a les 23:52
+4
-6
Doncs a mi em sembla bé que repesquem catalans procedents de les esquerres sucursalistes. I fins i tot aprovo que s'endolceixi fins exagerar o directament falsificar el seu passat. El que no accepto és que ara se'ls pretengui deixar millor que a aquells que sempre van jugar amb la samareta nacional catalana.
Hi ha procés perqué de cop i volta milers i milers de botiflers progres es van fer independentistes
Jordi M, 19/02/2016 a les 02:42
+4
-3
Discrepo amb en Blai. Hem d'incorporar exbotiflers. Poc que serem mai majoria, si no ho féssim. El botifler que ha deixat de ser-ne, benvingut. Benvingut fins i tot el que ho fa per oportunisme, mira què et dic. I no només no li retraurem llur passat sinó que farem veure que ens empassem la reinterpretació creativa que ara tenen el morro de fer-ne, sempre que no sigui massa surrealista, és clar, perquè aquí encara resultarà que l'esquerra sucursalista defensava el sobiranisme però Convergència els frenava. Però jo hi poso una línia vermella. Ni accepto, ni acceptaré mai, que entri amb millor reconeixement i dignitat en la Catalunya lliure qui ha estat botifler que qui va plantar-li cara a aquests botiflers. Ni accepto, ni acceptaré mai, que la Catalunya lliure reti pitjor consideració a un Pujol, un Rigol o un Barrera, que a un Fulano, un Zurano o un Mengano que ja veieu que ni esmento pels noms en coherència amb el que he començat dient.
Democracia
Otro historiador, 19/02/2016 a les 12:23
+1
-4
Este nombre dice mucho de lo que significa. Poder expresarlas ideas de cada uno como piense, siempre que con ello no se insulte al contrario.
AUNQUE SEA EN CONTRA delos artículos de este señor.
Ya está bien de censura a todos los que opinamos de distinta forma. Es tan fácil como aclara que no somos bien recibidos en este medio. Claro que entiendo que sería un problema para tener mucho que aclarar después.
Repito de nuevo. La censura que tanto indignó tiempo atrás a quien no opinaba a favor del régimen franquista, es igual que la de ahora con quien no comulgue con la independencia.
Sí, era sabadellenca
Pere Font Grasa, 19/02/2016 a les 16:56
+0
-0
(perdoneu, havia oblidat el títol al meu comentari de fa uns minuts)
molt bé Carod- ens cal la teva memòria històrica
lleidatà, 19/02/2016 a les 17:46
+2
-1
Com es fa palès en moltes respostes, hi ha un sector del catalanisme que encara no ha tocat terra ni coneix el país real: tots en un o al.tre moment hem idealitzat algú o hem sublimat la part d'història que no vam viure. Ho dic per aquests amargats que retreuen al PSUC si era espanyolista.
El PSUC era l'oposició real al franquisme des dels anys 50 als 70. El PSOE no hi era, CiU en reunions de parròquia i al Palau, ERC anorreada.
Qui us penseu que va acollir al sentiment català a la població immigrant? El Barça sol? Van ser molts i moltes institucions, ara no vulgueu passar-los pel tamís. Ara som un poble majoritari, no renunciem a ningú!
17:46. Comunistes i sociates abans del 1975 prometien el dret d'autodeterminació
Anònim, 20/02/2016 a les 09:16
+0
-1
i en lletra petita i entre bastidors hi afegien que a condició que no signifiqués la secessió de Catalunya de l'Estat espanyol. Si alguna cosa cal agrair-li al PSOE-PSC és que s'hagi cruspit el PCE-PSUC durant la Transició 1975-1980. En fi va ser una lluita entre espanyolistes. Els comunistes també han proferit en moltes ocasions el seu "apoyaré", bo i manipulant la immigració espanyola a través de Comissions Obreres. Benvinguts els comunistes que s'han passat al nacionalisme català. Maleïts siguin els qui encara prioritzen la seva ideologia totalitària per damunt de la independència de Catalunya. Ergo, tant la Muriel Casals com en Raül Romeva es mereixen un monument per haver optat per la catalanitat i haver relegat una ideologia espúria, jacobina i criminal.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Josep-Lluís Carod-Rovira
Cambrils, 1952. Llicenciat en Filologia Catalana, director de la Càtedra sobre Diversitat Social de la Universitat Pompeu Fabra. Ha estat conseller en cap i vicepresident del govern de Catalunya, diputat al Parlament i diputat electe al Congrés de Diputats d'Espanya. Autor d'una quinzena de llibres, els darrers títols són: La passió italiana, 2014, Les religions a Catalunya i Història del protestantisme als Països Catalans. Membre de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona i de l'Agència Catalana de l'Arengada (ACA), li agrada la mar, llegir, escriure, l'allioli de la Fonda dels Àngels, la salsa de calçots de la Montserrat Coll, la ironia i l llibertat. És pare de dos fills i una filla i avi de dos nét i una néta.
La portada del calendari elaborat pel col·lectiu De Temporada | @Joan_Ru_Ca
01/01/1970
Elvira Ferrando lamenta que el col·lectiu de professionals hagin aprofitat uns fets "per generar confusió i tractar de promocionar el seu producte mitjançant una polèmica inexistent"
L'exministre Josep Borrell, en un acte electoral a Salou aquest dissabte | Jonathan Oca
01/01/1970
Ho posen al mateix nivell de la crítica que els va proferir Xavier García Albiol, acusant-los de no ser "gent normal"
L'escenari de l'auditori del Conservatori de Reus durant una de les actuacions de la jornada Música x joguines | ACN
01/01/1970
La jornada Música x Joguines preveu superar els més de 200 articles recollits per a Creu Roja a canvi d'una àmplia oferta de tallers d'iniciació i concerts
Iceta es presenta per al PSC a les eleccions del 21-D | Adrià Costa
01/01/1970
El candidat del PSC al 21-D assegura que "ningú impedeix" a Puigdemont tornar a Catalunya: "El que no sabem és quines serien les conseqüències" | Avisa d'un nou 155 si surt un altre govern independentista: "Li hem de dir a la gent que si la Generalitat vulnera la legalitat, hi haurà una actuació per restablir-la" | No es compromet a recuperar tots els organismes i competències que s'han liquidat amb l'aplicació de l'article de la Constitució: "Ho veurem en cada moment"
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb el procés d'independència i les eleccions del 21 de desembre
 21:38 La CUP demana unitat a JxCat, ERC i els «comuns» i crida a «lluitar cara a cara contra l'estat». El candidat cupaire, Carles Riera, i la número 8 per Barcelona, Maria Rovira, retreuen a Catalunya en Comú que "menteixi a la cara de la gent" i li demana que "deixi el camí dels colpistes". Ho explica Aida Morales.
 21:11 Pedro Sánchez i Miquel Iceta eviten esmenar Josep Borrell i situen el PSC com el vot útil del bloc unionista. Ho explica Jordi Bes. El líder del PSOE afirma que els socialistes són l'autèntica esquerra i no pas els "comuns".
 21:10 Junts per Catalunya convida la ciutadania a «acompanyar» el Govern legítim per tornar a Palau. La candidatura presidencial respon a ERC que el 21-D no va de "quin partit guanya", sinó de fer tornar el seu cap de cartell a la Generalitat. Informa Oriol March.
 21:03 LA CARAVANA El conseller Obi Wan Raül Kenobi torna al front de Sant Cugat. La contracrònica de Roger Tugas de l'homenatge d'ERC a Raül Romeva al seu municipi.
 20:58 El candidat de la CUP, Carles Riera, demana a Junts per Catalunya i ERC que es comprometin, i envia un missatge als tribunals espanyols: "Ara el TS diu que inclou els CDR dins del sumari; doncs se'ls gira molta feina perquè els CDR som totes".
 20:51 VÍDEO JxCat respon a les represàlies contra Jordi Sànchez amb la reemissió del missatge des de Soto del Real. Elsa Artadi, directora de campanya de la candidatura, assegura que s'esta "violant" drets individuals i polítics.
 20:49 Pluja de targetes censals «falses»: és possible una tupinada?; per Aida Morales. Els politòlegs Marc Sanjaume i Joan Botella descarten una alteració substancial dels resultats, malgrat els dubtes "raonables" de frau. La població pot comprovar el registre censal i aclarir dubtes als seus ajuntaments.
 20:29 
 20:14 
 20:10 
 20:09 ÚLTIMA HORA Jordi Sànchez denuncia represàlies a la presó després d'entrar en campanya. El seu advocat assegura que l'han canviat de mòdul per la gravació emesa en l'acte de Junts per Catalunya.
 19:58 Els nous amics de Manuel Valls. Pep Martí explica que l'exdirigent socialista francès deixa enrere el seu suport al PSC i explicita la simpatia pel sector dur de l'unionisme en els actes amb Ciutadans i el PP.
 20:04 
 19:46 
 19:22 ÚLTIMA HORA L'ANC diu ara que només «reconeixerà» Puigdemont com a president legítim. Llegeix íntegrament el comunicat que ha enviat als seus socis.
 19:07 LA CARAVANA On era la marea lila? Fins al míting central de Nou Barris, la militància de Podem, sempre avesada a reivindicar la seva identitat, ha tingut un paper discret en aquesta campanya. Contracrònica de Sara González
 

Míting dels comuns a Nou Barris Foto: Dani Gago / Catalunya en Comú

 18:57 M'HI POSO PER... Solé i Sabaté, l'historiador que combat el «Decret de Nova Planta del 155». El catedràtic d'Història Contemporània, un dels molts independents de la llista de Puigdemont, creu que Espanya tracta Catalunya com una "colònia" i lamenta que el PSOE s'hagi posicionat al costat de l'extrema dreta per acabar amb l'independentisme. Un nou retrat dels independents del 21-D a càrrec d'Àlvar Llobet.
 18:23 L'arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, demana als cristians que el 21-D no votin partits "que vagin contra la religió". Confia que, independentment del resultat, la cita electoral ha de servir per "avançar en la convivència i en el bé de tots".
 18:03 PRIMÍCIA. El PDECat i la llista de Puigdemont ja negocien la cohabitació posterior al 21-D. Ho avança Oriol March. El partit aspira a situar peces clau dins del grup parlamentari que sorgeixi de les eleccions després d'una campanya en què els dirigents orgànics no han tingut protagonisme. El resultat de Junts per Catalunya i el futur de Puigdemont marcaran la relació entre la candidatura i les sigles neoconvergents. Fonts consultades indiquen que el president ha pactat amb el partit que JxCat no es convertirà en una nova formació política.
 17:59 EL DIARI DE CAMPANYA DEL 36 11 de febrer de 1936: la recuperació de l'Estatut i el retorn dels presos apleguen les esquerres. ERC, Acció Catalana i els partits obrers reuneixen els seus partidaris en el tram final de la campanya. Nova entrega del diari de campanya (en blanc i negre) a càrrec de Pep Martí.
 17:45 A Escòcia també es publiquen enquestes prohibides sobre el 21-D.
 17:15 ÚLTIMA HORA Publicada Andorra la primera enquesta prohibida del 21-D.
 16:35 El PP ja demana el vot a Rajoy per «seguir liquidant l'independentisme». Soraya Sáenz de Santamaría presumeix del tancament del Diplocat i d'haver "escapçat" els partits independentistes; informa Isaac Meler.
 16:25 La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, presumeix del tancament del Diplocat: "Sabeu com es diu ara? Diplocat 'en liquidació'!". 
 16:08 El candidat popular, Xavier García Albiol, alerta que el "vot útil a Ciutadans" pot significar que el PP perdi el diputat de Girona.
 16:22 Des d'Andalusia fins a Palestina «with Catalonia»: «La vostra lluita és la nostra». L'escola Mediterrània de Barcelona acull la trobada popular de solidaritat amb Catalunya i contra la repressió de l'1 d'octubre; ho explica Aida Morales.
 16:07 El delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, assegura que el "darrer diputat" de Girona "es disputa entre el PP, ERC i la CUP". 
 14:41 Iglesias demana «respecte» pels «comuns» per haver defensat la sobirania de Catalunya a Espanya; informa Sara González. Xavier Domèmech proclama davant de més de 2.000 persones a Nou Barris que la seva "remuntada" està en marxa i que aconseguiran fer fora al PDECat i a C's.
 14:30 LA CARAVANA Vargas Llosa, el «hooligan» més entusiasta d'Arrimadas. L'escriptor i parella d'Isabel Preysler "actua" al Goya i titlla la CUP de "tradicional i reaccionària" enfront el "progressisme" de Ciutadans. La contracrònica de Pep Martí.
 14:29 LA CARAVANA El número màgic d'Albiol. El candidat del PP puja al bus de campanya amb periodistes en el trajecte de Barcelona a Girona; ho explica Isaac Meler.
 14:16 El líder del PSOE, Pedro Sánchez, tanca files a Girona amb el candidat del PSC al 21-D, Miquel Iceta: "És concòrdia, experiència i convivència". Sánchez reivindica Iceta després de la polèmica per la proposta d'indultar els presos polítics en cas que hi hagi condemna.
 14:16 
 13:55 
 13:55 
 13:51 ERC reclama sense complexos liderar el sobiranisme per eixamplar-lo per l'esquerra; crònica de l'acte central dels republicans de Roger Tugas i Joan Serra Carné. Marta Rovira defensa en el míting central dels republicans que són “garantia” de “República” i de “preservar drets socials”. Tardà exclama que Junqueras és el “millor president” per defensar el llegat de l’1-O després de llegir una carta del líder d’ERC, empresonat a Estremera.
 13:37 
 13:35 
 13:27 
 13:24 
 13:15 Aplaudiments per a Marta Rovira, que tanca el míting central d'ERC al Born.
 13:16 
 13:14 Marta Rovira: "ERC és garantia que Catalunya continuï movent-se com a poble i no acabi reduït a una província més".
 13:11 Marta Rovira, al míting d'ERC: "El 21-D va de si aquí continua decidint Mariano Rajoy i els seus delegats o si ho fem nosaltres".
 13:12 
 13:10 Marta Rovira insisteix en la resposta a Josep Borrell: "Nosaltres estimem la diversitat"..
 
 13:06 Marta Rovira respon a Josep Borrell: "Abans de desinfectar [Catalunya] tenen molta feina. Tenen feina a netejar de corrupció les institucions espanyoles".
 
 13:02 Marta Rovira diu que Oriol Junqueras és "el millor candidat que pot tenir aquest país". "Si el votem, el podem treure de la presó".
 13:01 
 12:57 Marta Rovira intervé en el míting central dels republicans. Diu que ERC és un partit que "convida tothom a participar-hi". "Som un partit lliure".
 12:57 Rivera equipara Puigdemont a Le Pen per qüestionar el projecte de la UE; informa Pep Martí. Vargas Llosa i Manuel Valls donen suport a Ciutadans perquè el 21-D "està en joc el futur d'Europa".
Entrades anteriors »
01/01/1970
La candidatura presidencial diu als republicans que el 21-D no va de "quin partit guanya", sinó de fer tornar el seu cap de cartell a la Generalitat | Puigdemont exigeix a Iceta que es disculpi per les paraules de Borrell sobre una "desinfecció" de Catalunya: "Han passat de dir que som una nació a dir que som una infecció"