L'Ebre i nosaltres

«Perquè sabem que sense les Terres de l’Ebre no som, plenament, nosaltres i que no hi ha nosaltres possibles sense l’Ebre»

| 11/02/2016 a les 00:01h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 11/02/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Si hi ha uns territoris, en aquest país, que s’han delimitat amb claredat aquests darrers anys i han forjat la seva identitat col·lectiva, sense complexos, aquests territoris són les Terres de l’Ebre, les quatre comarques del Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta. Aquesta és una identitat, doncs, que s’ha forjat en la lluita i s’ha anat reconeixent en la reivindicació. Fins fa poc, aquestes terres eren un simple retall de mapa, un espai civilment desestructurat, sense elements de cohesió social, una identitat desdibuixada i, sobretot, lluny de tots els centres de decisió, de Barcelona i de València, però també de Madrid i Brussel·les. Fins que un dia, amb l’intent d’aprovació d’un mal anomenat Pla Hidrològic Nacional, la gent de l’Ebre es va alçar amb dignitat i va dir PROU! Aquell primer intent va significar un retrocés electoral i polític, a la zona, per al PP, però també per a la CiU que hi feia costat i, de llavors ençà, res no ha estat igual com era. Els protagonistes polítics han canviat del tot i no són ja els que eren, en unes comarques d’hegemonia clarament conservadora, on les seqüeles del carlisme més dretà i del franquisme més provincià, encara han perviscut molt de temps.

Però el detonant vertebrador de la nova identitat ebrenca ha estat, sens dubte, la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE). Molt abans de l’aparició dels diferents moviments del 15-M, abans de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i abans també del naixement de l’Assemblea Nacional Catalana i de la reorientació sociopolítica d’Òmnium Cultural, el primer moviment social nascut amb força social i una capacitat enorme de mobilització ha estat la PDE. Efectivament, nascuda al marge de partits i sindicats, que no vol dir necessàriament contra aquests, la PDE ha demostrat una fortalesa enorme i una destresa increïble per aplegar gent de tota edat, condició i ideologia, amb un objectiu únic i clarament identificable: la defensa de l’Ebre, com a element icònic del territori. Amb un missatge precís i comprensible, capaç de crear complicitat i de suscitar adhesions, la PDE s’ha expressat també en termes moderns a efectes propagandístics. Ells són els primers que han descobert la força imparable d’un color, el blau, per a identificar i sintetitzar tot un programa col·lectiu, expressat també amb un símbol inconfusible: el nus. Es tracta d’un moviment complex, heterogeni, amb gent de totes les edats, com hem pogut veure aquest diumenge pels carrers d’Amposta i abans havíem pogut veure pel Delta mateix, a Barcelona, a València, a Saragossa, a Brussel·les i a Madrid. Sense por, amb una valentia afermada dia rere dia, el blau de la PDE s’ha ensenyorit de balcons i finestres, places i carrers, passeigs i avingudes, amb tota una gamma variadíssima de gins imaginatius.

Al final, però, el país s’ha adonat que un atac a l’Ebre és un atac a Catalunya i una defensa de l’Ebre requereix una resposta nacional. Ja fa tres anys que, amb la via catalana, gent vinguda de la resta del país es va desplaçar per enllaçar les mans cap a unes comarques on, pel seu pes demogràfic, la garantia d’èxit fluixejava. Va venir-hi gent de tot arreu, d’indrets molt allunyats del país, empesos per la consciència que hi havia un objectiu comú i que tant catalana era la terra empordanesa, osonenca o barcelonina, com l’ebrenca. Va començar a desfer-se aquella idea tan provinciana i tan poc nacional que fa acabar el país, a tot estirar, a Sitges, com si més avall el país no existís. Em consta que després de la via catalana molts dels que s’hi arribaren hi han tornat amb la família, a estar-s’hi uns dies i a descobrir com a pròpies unes formes de vida i de cultura poc conegudes: la jota, els escriptors de l’Ebre, una llengua viva i acolorida, la gastronomia singular, el turisme rural i uns paisatges d’una bellesa captivadora. La solidaritat externa, cap enfora, és la cooperació d’ONGs i institucions, però la interna no és altra cosa que solidaritat nacional dels habitants d’un país amb tot el seu conjunt. És allò que Pere Camps comentava a la cantant ebrenca Montse Castellà: som aquí en defensa pròpia. Perquè, justament, defensar l’Ebre és defensar el país. Per això ens hi vam aplegar gent arribada de més enllà del Llobregat, però també de més enllà del Sénia, baixant i pujant cap a Amposta. Perquè sabem que sense les Terres de l’Ebre no som, plenament, nosaltres i que no hi ha nosaltres possibles sense l’Ebre i la seva gent. Perquè l’Ebre som nosaltres, tots.

També us pot interessar

 

COMENTARIS

L'Ebro és Catalunya
Anton Monner -historiador de Gandesa- , 11/02/2016 a les 07:29
+15
-1
La gent de la Ribera que són els vertaders Ebrencs són gent que s'han forjat ells mateixos. Són diferents dels naturals del Baix Ebre, el Montsià muntanyenc i molt distints de la gent de la Ribera i la Terra Alta. Tenen una idiosincràcia pròpia nascuda d'aquella gent que hi van arribar dels Ports, de València i d'Ulcraïna a desermar uns terrenys humits amb una força inaudita. Van lluitar, eren molt pobres, emigrants que no tenien res i unicament la força dels seus braços i amb les aixades amples van poder lluitar contra els mosquits, i altres malalties pròpies d'aigües enxarcades...Ho van aconseguir. Van convertir els canyars i els llacs enfangats amb arrossars.
Ara ells ho perdrien tot. El delta és regressiu i amb pocs anys desapareixeran les llengües d'un costat i l'altre, i amb pocs anys més, aniran perdent-se els arrossars i el delta es convertirà en el que era durant el segle XV. Ells no ho poden permetre i tenen les seves raons. Van lluitar, o van aconseguir i ara la seva petita riquesa -son gent pobra- no la poden deixar escapar.
Els catalans de l'Ebre i la resta de la nació els hem de defensar. Ells son una part important i mai els hem d'abandonar!
Algú ho dubtava?
Anònim, 11/02/2016 a les 08:31
+18
-1
Tinc 54 anys, sóc nascuda a Barcelona i mai he dubtat de que l'Ebre no formés part del nostre país, com ho és la plana de Lleida, el Pirineu i la resta de la nació catalana.
Vaig anar a la manifestació i ho faré sempre que pugui i sempre defensaré qualsevol causa a qualsevol indret de la nostra nació i és que, si no ho tenim clar, més val que pleguem. No?
Hipocresía
Anònim, 11/02/2016 a les 11:50
+5
-12
El único trasvase del agua del Ebro se hizo hacia Barcelona argumentando un nombre ridículo para que no pareciera lo mismo que si fuera hacia Valencia y Murcia.
Barcelona solo quiere hacerse la foto en cuestiones independentistas y le da igual el arroz del delta.
Cuando haga falta agua, realizará los trasvases que sean necesarios.
De todas formas, podría solucionarse el tema con un buen estudio. Cuando vienen crecidas cada dos años(siempre), cuando Zaragoza se inunda, cuando el río hace daño en cultivos que después se pide zona catastrófica y todas esas burradas, podría solucionarse trasvasando el agua sobrante a otras cuencas antes de hacer daño en la que le sobra.
No ha de tratarse de un caudal fijo siempre, pero es una pena que haciendo daño casi todos los años, otros pasen necesidades por la escasez.
No me vale el cuento de los campos de golf, esto puede solucionarse de otra forma, pero quien conozca el problema de la huerta de Murcia, sabrá de qué hablo.
No hay nada peor que ver campos inundados y cosechas perdidas por exceso de agua, si no es por lo contrario.
Barcelona no necesita regar la huerta, pero la infraestructura que tiene, consume mas agua que la necesaria en Murcia y aquí se hizo a escondidas para regar jardines y limpiar las calles. (que NO SE HACE CON AGUA RECICLADA)
Tant per cent
Anònim, 11/02/2016 a les 14:47
+4
-6
Hi ha mes tant per cent de independentistes a les terres de Ponen que no a les terres de l´Ebre, així que aneu alerta.
A Tant per cent
Anònim, 11/02/2016 a les 17:44
+5
-1
O sigui , que l'aigua del riu ha de ser per uns que viuen a molts quilòmetres del indret , mentre els que hi viuen que passin necessitat oi ? Que poder no arriba aigua ?
Però no pateixo perquè la unió europea dona raó a la gent de l'Ebre. Es un tema de medi ambient per a ells, hi ha un cabal ecològic.
El que ha de fer la gent de ponent es invertir per no malbaratar l'aigua regant de qualsevol manera i així optimitzar els recursos.
Vull seguir comprant l'arròs i el peix del delta i la fruita i altres cultius de Lleida , però si el riu rep una sobre-explotació això no serà possible.
la jota
terolenc, 12/02/2016 a les 01:05
+0
-4
la jota!! Diu el nostre home que durant el seu govern "regional" (amb pretensions "estatals") va intentar, com han fet tots els de la seva corda, arraconar-la i fer creure que és una dança "aliena" a Catalunya, qun és tot el contrai i bé que us heu ocupat els nacionalistes des de fa decenis per substituir-la per la "local" sardana

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Josep-Lluís Carod-Rovira
Cambrils, 1952. Llicenciat en Filologia Catalana, director de la Càtedra sobre Diversitat Social de la Universitat Pompeu Fabra. Ha estat conseller en cap i vicepresident del govern de Catalunya, diputat al Parlament i diputat electe al Congrés de Diputats d'Espanya. Autor d'una quinzena de llibres, els darrers títols són: La passió italiana, 2014, Les religions a Catalunya i Història del protestantisme als Països Catalans. Membre de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona i de l'Agència Catalana de l'Arengada (ACA), li agrada la mar, llegir, escriure, l'allioli de la Fonda dels Àngels, la salsa de calçots de la Montserrat Coll, la ironia i l llibertat. És pare de dos fills i una filla i avi de dos nét i una néta.
L'administració Ginés de Salou va vendre una sèrie del segon premi de l'any passat | Jonathan Oca
01/01/1970
Els premis obtinguts per la Loteria Nacional no tindran repercussió en la declaració de la renda dels seus beneficiaris
Darrera actualització del marcador | TV3
01/01/1970
La 26a edició està dedicada a les malalties infeccioses | Encara es poden fer aportacions fins al 31 de març
La portada del calendari elaborat pel col·lectiu deTemporadaTGN | @Joan_Ru_Ca
01/01/1970
El col·lectiu "deTemporadaTGN" ha emès un comunicat per dir la seva versió sobre els fets que van tenir lloc aquest dissabte al Mercat Central
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb el procés d'independència i les eleccions del 21 de desembre
 11:29 Puigdemont: «El 21-D està en joc legitimar o no el 155». L'entrevista a RAC1 del president de la Generalitat i candidat de Junts per Catalunya, en deu frases.
 11:18 Raül Romeva assisteix per sorpresa a un acte d'ERC a Caldes de Montbui, on va viure durant més d'una dècada. El conseller d'Exteriors alerta que molts ciutadans espanyols veuen la situació que es viu a Catalunya tal i com els informen els mitjans de Madrid.
 11:18 Soraya Sáenz de Santamaría, al Senat sobre el 155: «Els objectius dels independentistes eren un engany massiu». La vicepresidenta del govern espanyol assegura  que ha estat un encert l'aplicació de l'article 155.
 11:10 VÍDEO Arrimadas demana el vot per Ciutadans a La Sexta amb un to marcadament televisiu: "A la vida hi ha oportunitats que no es poden deixar escapar".
 11:01 Marta Rovira reclama a les forces independentistes aparcar el debat sobre qui s'ha d'investir després de les eleccions i reclama "concentrar les energies en el 21-D" per convertir els comicis "en una oportunitat", ja que "el govern espanyol no podrà no assumir el resultat d'aquestes eleccions que ell ha convocat i de què mig món està fent un seguiment".
 10:51 Més represàlies a Jordi Sànchez a la presó: ara no pot parlar ni amb la seva família.
 10:30 Carles Puigdemont, sobre l'endemà de les eleccions: "Això no va de noms, està en joc legitimar o no el 155".
 10:18 Carles Puigdemont explica a RAC1 que, en les hores posteriors a l'aplicació del 155, l'executiu  va arribar a un acord clar: "Aquest govern havia de mantenir la legitimitat en un lloc segur". "També vam deixar clar que havíem de respectar les decisions personals de cadascú", assenyala.
 10:11 Carles Puigdemont: "A l'estat espanyol no hi ha separació de poders i la mateixa vicepresidenta Santamaría ho ha reconegut". El president de la Generalitat, cessat pel 155, considera que les declaracions de la mà dreta de Rajoy són un nou senyal que "calia anar a Brussel·les a defensar-nos".
 10:07 Carles Puigdemont, sobre les llistes separades: "Jo vaig apostar per anar junts perquè el moment és tan greu que demana una resposta de país". El candidat de JuntsxCat subratlla que "anem separats, però no s'ha de culpar a ningú". "No ens confonem d'adversaris", remarca. 
 10:06 Puigdemont, president de la Generalitat i candidat de Junts per Catalunya, continua apostant per dialogar amb Moncloa: "Sempre cal estar obert a pacte amb l'Estat". 
 10:02 Carles Puigdemont: "No tinc previst demanar asil polític a Bèlgica".
 09:58 Carles Puigdemont: "L'única via per restablir les institucions és un compromís explícit de l'estat espanyol per respectar el resultat de les urnes a partir del 21-D". 
 09:53 El president de la Generalitat i candidat de Junts per Catalunya, Carles Puigdemont, assegura en una entrevista a RAC1 que l'objectiu de l'independentisme el 21-D és denunciar amb els vots un "cop il·legítim" per part de l'Estat, el qual "ha liquidat el Parlament".
 09:28 VÍDEO Els candidats independentistes responen el menyspreu d'Albiol a l'escola catalana. Xoc del candidat del PP amb Josep Rull i Carles Mundó per afirmar que l'adoctrinament és una realitat a l'educació catalana.
 08:41 VÍDEO Mundó a Arrimadas: «Li he de dir senyora o senyoria?». El representant de la candidatura d'ERC al debat de La Sexta i la presidenciable de Ciutadans van protagonitzar intensos cara a cara.
 08:33 ÁUDIO Junqueras assegura, en la seva primera entrevista telefònica, que vol presidir un govern de «màxima unitat». El vicepresident diu que la seva estada a presó és "per coherència" i "donar la cara".
 08:13 Oriol Junqueras diu, en una entrevista amb àudio a RAC1, que espera presidir un govern de "màxima unitat" i que espera ser al Parlament a la sessió d'investidura.
 07:35 PORTADES La premsa espanyola, nerviosa per una possible patacada del PP a Catalunya. Recull de les portades dels mitjans catalans i espanyols de paper.
 06:42 EL DESPERTADOR de Ferran Casas: La desesperació de Rajoy. "El PP és víctima del vot útil a Ciutadans i els seus dirigents opten per l'estirabot constant en l'intent de frenar Arrimadas. Si fracassen, el president espanyol haurà d'assumir responsabilitats", diu el subdirector de NacióDigital. Avui també són protagonistes Junqueras, el debat de TV3, Domènech i Albiol, la Mancomunitat i Stalin.
 00:18 ENQUESTA Qui ha guanyat el debat de la Sexta? Participeu a l'enquesta de NacióDigital. 
 00:18 Els principals xocs i l'1x1: així ha estat el debat a La Sexta; per Sara González i Roger Tugas.
 23:49 Xavier Domènech: "No estimes la teva terra ni estimes la seva gent quan la fas més desigual, tampoc quan la divideixes".
 23:46 Miquel Iceta demana el vot dels que volen que "el sentit comú torni a Catalunya".
 23:45 Carles Mundó: "Voteu pensant en els de l''a por ellos'. Voteu pensant en l'excés del 155".
 23:45 Josep Rull defensa una Catalunya on l'"únic límit al seu desenvolupament" sigui "la voluntat del poble.
 23:44 Xavier García Albiol reclama un PP "fort" al Parlament per fer un "canvi" que deixi l'independentisme fora del Govern.
 23:44 Vidal Aragonés assegura que la CUP és garantia, tal com s'ha demostrat des que va entrar al Parlament i fins al referèndum: "Amb la CUP passen coses".
 23:28 Inés Arrimadas promet "seny, tranquil·litat i reconciliació" i ser la "presidenta de tots els catalans".
 23:10 Xavier García Albiol afirma que "en una part de l'escola catalana s'està adoctrinant els nens" i demana a PSC i Cs si estan disposats a fer "canvis".
 23:18 ENQUESTA Qui està guanyant el debat de la Sexta? Respon l'enquesta de NacióDigital. 
 23:07 Xavier García Albiol, com va fer al debat de TVE, torna a recomanar parlar amb els taxistes.
 22:47 Carles Mundó (ERC) i Vidal Aragonès (CUP) recorden a PP i Cs que 3.000 empreses van iniciar els tràmits per traslladar el domicili social però només els han completat unes 300.
 22:39 Primera pausa per publicitat en el debat de candidats. Les intervencions de cadascú s'han situat entre els sis i els vuit minuts.
 22:33 Miquel Iceta i Inés Arrimadas critiquen els independentistes per destinar "0 euros a les escoles bressol".
 22:27 Arrimadas: "No hi ha ni una sola cosa positiva que ens hagi portat el procés. Ni una sola". La candidata de Cs aposta pel corredor mediterrani.
 22:26 PÒQUER DE CAMPANYA 17 de desembre: l'objectiu Santamaría, el rescat d'Iceta, l'ou i la gallina de Zapatero i els insults d'Albiol; per Ferran Casas.
 22:20 Miquel Iceta: "Catalunya està pitjor que fa dos anys. No té sentit prorrogar el mandat dels que l'han governat".
 22:13 Carles Mundó carrega contra Ines Arrimadas: "Doneu suport al PP gratis al Congrés, el partit més corrupte d'Europa". La candidata de Ciutadans li respon: "Vosaltres aneu amb la llista del 3%".
 22:06 Xavier Domènech (CeC) qüestiona l'agenda social de Ciutadans: "Van votar en contra de regular els lloguers abusius".
 22:04 Inés Arrimadas (Cs) adverteix sobre una victòria independentista: "És bogeria institucional, desastre econòmic i fractura social".  
 22:04 Xavier García Albiol (PP) defensa que a Espanya hi ha "separació de poders".
 22:04 Xavier Domènech (CeC-Podem) defensa un Govern sense "cap opció de dretes". "Ni Puigdemont ni Arrimadas", afirma. 
 22:03 Carles Mundó (ERC) defensa el "diàleg" i la "negociació" bilaterals amb el govern espanyol després del 21-D.
 22:02 Miquel Iceta (PSC) afirma que "no donaria suport a ERC" i exclou la investidura d'un president independentista.
 22:02 Vidal Aragonés (CUP) aposta per "construir república" i "revertir situació de pobresa" a Catalunya.
 21:38 LA CARAVANA L'«adoctrinament violent» d'en Pinxo i en Panxo a l'escola catalana; els nous irònics vídeos de campanya d'ERC, de la mà de Roger Tugas.
 21:37 Només una assessor per cada polític al debat de La Sexta: el diputat Jordi Cuminal assessora Josep Rull, el cap de comunicació a Barcelona Oriol Duran a Carles Mundó, el diputat Santi Rodríguez a Xavier García Albiol, el politòleg Adrià Porta a Xavi Domènech, el secretari d'Organització del PSC Salvador Illa a Miquel Iceta, el diputat Fernando de Páramo a Inés Arrimadas i un responsable de prema de la CUP a Vidal Aragonés.
 21:36 Josep Rull i Carles Mundó arriben al debat de La Sexta amb un llaç groc mentre que Xavier García Albiol llueix un llaç amb la senyera i la bandera espanyola.
 20:43 ENTREVISTA Oriol Junqueras respon des d'Estremera les preguntes de NacióDigital: «Com voleu que renunciï a fer el bé i als meus drets civils i polítics?»; per Roger Tugas. 
Entrades anteriors »
Junqueras, aclamat pels manifestants que protestaven per l'entrada de la Guàrdia Civil a la conselleria d'Economia | Adrià Costa
01/01/1970
El cap de llista d'ERC afirma des de la presó d'Estremera que manté intactes "les ganes de servir al país" i que està il·lusionat perquè no el podran "retenir eternament rere els murs d'una presó" | No descarta cap via per implantar la República però avisa la CUP que "els ritmes i els compromisos han de ser col·lectius i assumibles per a la majoria" d'actors | Acusa Cs de ser "el projecte d'Aznar, que vol fracturar el país i dividir-lo en comunitats per raó de llengua o d'origen"
01/01/1970
La gravació, que manté el jutge en secret, recull els darrers dies de quatre dels membres de la cèl·lula