L'apicultura urbana guanya adeptes al Camp de Tarragona

Les abelles troben a la ciutat un medi que les «protegeix», mentre que al camp estan més amenaçades

per ES/Redacció , 23 de novembre de 2014 a les 14:17 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 23 de novembre de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Daniel Arrebola mostra una bresca antiga per ensenyar com treballen les abelles. Foto: ACN.
 

Amb uns 150 euros d'inversió, amortitzada en un parell d'anys, qualsevol persona es pot iniciar en l'apicultura urbana, és a dir, fer-se càrrec d'un eixam d'abelles en plena ciutat. I és que cada vegada és més difícil mantenir les abelles en bon estat al camp, perquè els productes fitosanitaris que s'utilitzen en l'agricultura les perjudiquen greument. Així ho ha explicat Daniel Arrebola, apicultor i impulsor de l'associació 'Apis Urbis', una entitat que s'ha creat amb l'objectiu de sensibilitzar i difondre què és la apicultura, l'apiteràpia, l'abella i la seva influència i situació a l'entorn urbà i rural. Precisament aquest diumenge Arrebola ha començat a Tarragona un curs d'apicultura urbana.


De moment, l'apicultura urbana és un tipus d'apicultura «bastant novell», com ha apuntat Arrebola, perquè fins fa poc estava prohibit. Des del passat mes de març, però, la Generalitat ha delegat als ajuntaments la regulació de la presència d'abelles a les ciutats. Així, darrerament moltes persones s'han interessat en conèixer més la feina de les abelles i, fins i tot, s'han animat a tenir, a casa seva, una o dues caixes amb un eixam. Tot plegat perquè cada cop és més complicat que les abelles puguin treballar còmodament al camp.

«A Catalunya som dels principals productors d'organismes modificats genèticament», ha lamentat Arrebola, amb una agricultura intensiva que s'ajuda dels fitosanitaris, una situació que perjudica les abelles. Per això, aquestes es van traslladant de forma natural cap a la ciutat, on troben un medi que les «protegeix».


D'una banda, ha detallat l'apicultor, «tenen molts espais on ficar eixams», com ara persianes, falsos sostres o juntes de dilatació dels habitatges. D'altra banda, ha dit, «la disposició de menjar és molt més contínua que no pas al camp». Principalment, perquè a les ciutats hi ha molts enjardinaments lliures de fitosanitaris, amb arbres amb floracions molt llargues. D'aquesta manera les abelles tenen alimentació al seu abast de forma fàcil.

Arrebola, a qui li agrada que l'anomenin pastor d'abelles, ha exposat que, paradoxalment, «els eixams que recollim a la ciutat estan molt més sans, produeixen més mel i tenen més quantitat d'abelles, que els eixams salvatges de camp». Per tot això, amb cursos com el que ha iniciat aquest diumenge a Tarragona, vol explicar molt bé la biologia i l'organisme de les abelles, per tal que «a través de la comprensió», els alumnes puguin arribar a treballar amb elles. Un procés que cal fer «amb tècniques i coneixements» perquè les abelles no suposin cap risc per a la població.


De fet, amb una petita inversió, d'entre 120 i 150 euros, qualsevol persona pot adquirir una caixa, les abelles i l'equipament necessari per començar a criar. Habitualment en una caixa hi ha entre 40.000 i 60.000 abelles, que poden produir uns deu quilos de mel, a més de cera i altres productes. Arrebola ha remarcat que en els darrers anys ha augmentat molt el preu de tot allò relacionat amb les abelles, justament per la gran demanda existent de nous apicultors -en els últims deu anys, per exemple, s'ha triplicat el preu de la cera d'abella-. 

'Apis Urbis'

Fa tan sols dos mesos que Arrebola, juntament amb una desena de persones més -arquitectes, enginyers, educadors socials, tècnics de medi ambient... -, ha creat l'associació 'Apis Urbis'. Una entitat amb la qual, a més de sensibilitzar la ciutadania sobre l'apicultura, volen formar i preparar tothom que tingui interessos apícoles i oferir assessorament legal als seus associats en la pràctica de l'apicultura urbana. Precisament el curs és una de les seves primeres iniciatives, com també ho és una proposta de normativa per regular l'apicultura que faciliten als ajuntaments interessats, però en preparen moltes més. Una de les que veurà la llum més aviat és un projecte educatiu i terapèutic que unirà les abelles amb nens i joves amb dificultats.


 

 

Arxivat a:
Societat, apicultura, abelles
Participació