El bisbe Pujol no es mulla pel 9-N

El president de la Conferència Episcopal Tarraconense es remet al document signat per tots els bisbes al gener de 2011, «Al servei del nostre poble»

per Guillem RS / Redacció , Tarragona, 3 de setembre de 2014 a les 13:12 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 3 de setembre de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Mn. Jaume Pujol, en una imatge d'arxiu, a la sala de plens de Tarragona. Foto: Cedida CET.

Les declaracions  del bisbe de Solsona, Xavier Novell, en el full dominical d'aquest diumenge en el qual obre als fidels el dret a ser independentistes i els crida en anar a votar pacíficament el proper 9 de novembre no han tingut reaccions a Tarragona. Jaume Pujol, bisbe de Tarragona i president de la Conferència Episcopal Tarraconense, preguntat per NotíciesTarragona.cat , ha declinat pronunciar-se sobre la consulta del proper 9 de novembre i s'ha remès al document que van signar tots els bisbes catalans el passat any 2011 i que es va titular «Al servei del nostre poble».


El bisbe de Solsona tira pel dret

«Tenim dret o no a decidir el nostre futur?» es pregunta el bisbe de Solsona. I, tot seguit, conclou que els catalans tenen dret a decidir el seu futur polític, emparant-se en la doctrina social de l'Església. Novell argumenta que el dret a l’autodeterminació va ser defensat pel Papa Joan Pau II davant de l’ONU i que Catalunya compleix amb els elements que la doctrina catòlica indica per poder considerar-se «nació». Novell explica en la seva carta que s’està usant la llei per negar un dret a l’autodeterminació i la consulta del 9-N, que, segons afirma el bisbe, és un dret anterior i superior a l’ordenament jurídic vigent. 
 
Novell insta als fidels a participar en el procés i en la consulta del 9-N. «Us demano, per tant, que no resteu aliens a aquest procés i, amb esperit democràtic i pacífic, escolliu amb tranquil·litat de consciència aquella opció davant la consulta que cregueu millor per al bé de Catalunya», conclou.

El text dels bisbes de 2011, per «reivindicar els trets nacionals de Catalunya»

En aquesta pastoral de 2011 els bisbes de Catalunya, que va ser un repte a la Conferència Episcopal Espanyola dels bisbes catalans, el prelats reconeixien en un document «els trets nacionals propis de Catalunya» amb motiu del 25è aniversari del document de l'episcopat català 'Arrels cristianes de Catalunya'. Els bisbes en aquell document asseguraven un «profund amor pel país» i reconeixen «la personalitat i els trets nacionals propis, en el sentit genuí de l'expressió». També van defensar «el dret a reivindicar i promoure tot el que això comporta».


A més, van considerar que la identitat i la cultura catalana no es poden entendre sense la presència de la fe cristiana. Els bisbes van afirmar que en el context europeu actual el poble català «vol i pot oferir la seva contribució des de l'especificitat, arrelant en la seva història, la seva cultura i la seva llengua mil·lenàries». La pastoral també afegia que els drets propis de Catalunya estan fonamentats en la seva mateixa identitat com a poble. Per afrontar aquests reptes, els bisbes va encoratjar els implicats a seguir «el camí del diàleg i l'entesa» entre totes les parts per arribar a solucions justes. «El futur de la societat catalana està íntimament vinculat a la seva capacitat per integrar la diversitat que la configura», van assegurar. 

«Els catòlics, si voleu, podeu ser independentistes»
 
Les reflexions del prelat solsoní a favor del procés independentista no són noves. El setembre del 2012, durant la festivitat de la Mare de Déu del Claustre, ja va dir: «Maria del Claustre, nascuda en un país ocupat i oprimit, sap bé què signifiquen les estelades. Què li hem d'explicar sobre desitjos d'independència política?». «Deixeu-m'ho dir més clarament: Estar a favor de la independència de Catalunya és perfectament legítim moralment i, per tant, els catòlics, si ho voleu, podeu ser independentistes», va concloure llavors.

 

Participació