«La tecnologia només és el mitjà; al final, la intel·ligent és la ciutadania»

Entrevista a Santiago Castellà, director de la Càtedra Tarragona Smart Mediterranean City

| 09/07/2014 a les 07:00h
Arxivat a: Societat, Santiago Castellà, URV, Càtedra Tarragona Smart Mediterranean City, Tarragona Smart Mediterranean City, vídeo
Aquesta notícia es va publicar originalment el 09/07/2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

 

Quan Tarragona es planteja esdevenir una ciutat intel·ligent i utilitzar els Jocs Mediterranis com una palanca per accelerar totes les seves lògiques de creixement, l’Ajuntament de la ciutat considera que la universitat és l’aliada necessària. La manera de concretar la col·laboració de la URV en el conjunt de la fundació Tarragona Smart Mediterranean City —a part de ser-ne patró— ha estat organitzar la càtedra que serveix per articular tota la participació de la Universitat Rovira i Virgili en el projecte. Així neix la Càtedra Tarragona Smart Mediterranean City, dirigida pel professor de Dret  Internacional Públic, Santiago Castellà.
 
Què fa intel·ligent una ciutat? 
Aquí a Tarragona cada cop parlem més de ciutadania intel·ligent i menys de ciutat intel·ligent, una idea que va néixer molt vinculada al tractament massiu de dades. Quan usem smartphones deixem un rastre que les ciutats poden aprofitar per millorar la gestió i per fer nous serveis, ja que es pot saber per on passa majoritàriament la gent, a quina hora deixa les escombraries, on va a fer esport… Tot això que es diu el Big Data, moltes ciutats les començaven a tractar per buscar millors solucions per la mobilitat o en el tractament de residus. Ara, al voltant de la idea que la tecnologia pot ajudar a la ciutat a funcionar millor s’ha desenvolupat el concepte cities in motion, en el qual ha agafat molta importància el concepte de no aplicar només tecnologies de la comunicació sinó també d’eficiència energètica. En resum, ciutats que amb menys despesa poden fer molt més.
 
I això s’aconsegueix...?
Fent les coses de manera més intel·ligent. Per exemple, utilitzar l’aigua del freàtic, abaixar l’enllumenat dels carrers quan no hi hagi trànsit o recollir els contenidors només quan estiguin plens de residus. Tot un seguit de lògiques que han ajudat a crear un nou concepte d’smart city.
Al final, una smart city estaria formada per tres grans revolucions: l’ecològica, que inclou accions d’estalvi energètic però també d’horts urbans, de taulades verdes, d’incorporar més espais verds a la ciutat o d’utilitzar bicicleta. Penseu que les ciutats més dinàmiques i de referència del món cada cop són més ecològiques, més sostenibles i més eficients.
La segona revolució és democràtica, perquè les possibilitats de participació ara són molt directes. Podem participar en la política en línia i hi ha experiències molt interessants com la del Govern de Londres, on els ciutadans quan tenen o veuen un problema a l’espai públic fan una foto, ho envien i saben a quina hora es resoldrà aquest problema. En aquest sentit estan sortint moltíssims aplicatius.
I la tercera revolució associada és la de l’emprenedoria: desenvolupar APP, aplicatius, pensar noves possibilitats d’utilitzar la ciutat… Això fa que les ciutats es tornin molt més creatives, que la investigació i la recerca tinguin un paper més important i que hi hagi una atracció permanent de talent. Ara una smart city s’explica més amb aquestes lògiques que no només amb tecnologia. La tecnologia és només el mitjà, però, al final, la ciutadania és la intel·ligent, en el sentit de poder fer les coses millor amb menys recursos i que s’incrementi la qualitat de vida dels ciutadans.
 
Quin serà el paper de la càtedra a l’hora d’aplicar tot això?
El que farà serà impulsar que hi hagi projectes parlant amb les empreses, amb les entitats i amb les institucions. Els expliquem que Tarragona està vivint un moment excepcional amb la celebració dels Jocs del 2017, però també perquè té unes potencialitats econòmiques importants, amb un polígon petroquímic associat molt potent, amb patrimoni històric i cultural molt fort… Tot això fa que sigui un espai molt interessant, no només per portar projectes sinó també per presentar-los al conjunt de la Mediterrània. El sud de la Mediterrània d’aquí al 2020 farà un salt impressionant, s’està urbanitzant molt ràpidament, té una població molt jove, un bon teixit universitari, el paper de la dona i de les pimes cada cop és més important, cada cop hi ha més estabilitat democràtica i les ciutats de la Mediterrània necessitaran poliesportius, escoles, hospitals, enllumenat… Segurament Tarragona serà un aparador excel·lent i podrà explicar que ha il·luminat de manera intel·ligent, barata i eficient el patrimoni de Tarragona, un model que després podrà exportar a la resta de ciutats del Mediterrani que tinguin necessitat de fer-ho per atraure turistes. O en temes de mobilitat, per exemple. Sobretot perquè estem parlant de solucions que són més barates i, per a ajuntaments que no són molt rics, representen un estalvi.
A la càtedra també acompanyem els projectes perquè es puguin realitzar, els divulguem a través d’aquesta marca Tarragona vinculada a la intel·ligència, però sobretot volem que el conjunt dels 50 o 60 projectes resultants tinguin coherència i responguin a un model de ciutat que és la que han decidit els tarragonins.
 
Ja n’hem pogut veure algun, de projecte?
Sí. Amb BASF vam fer un aïllament tèrmic al col·legi Cèsar August per tal de millorar l’eficiència energètica del centre. Un altre exemple és que Repsol està dissenyant una línia d’asfalts intel·ligents que capta partícules contaminants, que estan preparats per portar sensors per detectar el tràfic i que absorbeixen bé l’aigua. Igual que aquests, tenim en cartera una trentena de projectes, alguns més vinculats a la recerca com un estudi que fem amb laboratoris d’Alemanya i Àustria de la internet de les coses, com els diferents sensors poden parlar entre ells. 
 
Què hem de fer per convertir-nos en un ciutadà intel·ligent?
Aquesta és una de les nostres grans preocupacions i per això hem posat en marxa diferents fòrums sobre temes de salut, d’eficiència energètica, d’habitatge, etc. També en farem per a joves, amb la intenció de propiciar l’emprenedoria i la creativitat, i per a gent gran, per demostrar-los que les noves tecnologies són una ajuda més que un problema. Constantment estem fent activitats. Tenim una comunitat inspiradora que volem que pensi en la ciutat que li agradaria tenir d’aquí a deu anys per mirar que totes les lògiques ens facin avançar cap a idees disruptives que ens facin avançar cap a ciutats noves i diferents.

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Oriol March
01/01/1970
La candidatura presidencial diu als republicans que el 21-D no va de "quin partit guanya", sinó de fer tornar el seu cap de cartell a la Generalitat | Puigdemont exigeix a Iceta que es disculpi per les paraules de Borrell sobre una "desinfecció" de Catalunya: "Han passat de dir que som una nació a dir que som una infecció"
La portada del calendari elaborat pel col·lectiu De Temporada | @Joan_Ru_Ca
01/01/1970
Elvira Ferrando lamenta que el col·lectiu de professionals hagin aprofitat uns fets "per generar confusió i tractar de promocionar el seu producte mitjançant una polèmica inexistent"
L'exministre Josep Borrell, en un acte electoral a Salou aquest dissabte | Jonathan Oca
01/01/1970
Ho posen al mateix nivell de la crítica que els va proferir Xavier García Albiol, acusant-los de no ser "gent normal"
Iceta es presenta per al PSC a les eleccions del 21-D | Adrià Costa
01/01/1970
El candidat del PSC al 21-D assegura que "ningú impedeix" a Puigdemont tornar a Catalunya: "El que no sabem és quines serien les conseqüències" | Avisa d'un nou 155 si surt un altre govern independentista: "Li hem de dir a la gent que si la Generalitat vulnera la legalitat, hi haurà una actuació per restablir-la" | No es compromet a recuperar tots els organismes i competències que s'han liquidat amb l'aplicació de l'article de la Constitució: "Ho veurem en cada moment"
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb el procés d'independència i les eleccions del 21 de desembre
 23:47 Dolors Bassa: «Si guanyen els del 155 viurem en una presó». El Torín d'Olot aplega 200 persones en l'acte central a la Garrotxa d'Esquerra en què també hi han intervingut Lluís Amat, Toni Castellà i Roger Torrent.



 
 22:11 PÒQUER DE CAMPANYA 16 de desembre: moment Junqueras, l'ANC es mulla, Colau a l'atac i Vargas Llosa reincideix; el pòquer de campanya d'aquest dissabte a càrrec de Ferran Casas.
 21:38 La CUP demana unitat a JxCat, ERC i els «comuns» i crida a «lluitar cara a cara contra l'estat». El candidat cupaire, Carles Riera, i la número 8 per Barcelona, Maria Rovira, retreuen a Catalunya en Comú que "menteixi a la cara de la gent" i li demana que "deixi el camí dels colpistes". Ho explica Aida Morales.
 21:11 Pedro Sánchez i Miquel Iceta eviten esmenar Josep Borrell i situen el PSC com el vot útil del bloc unionista. Ho explica Jordi Bes. El líder del PSOE afirma que els socialistes són l'autèntica esquerra i no pas els "comuns".
 21:10 Junts per Catalunya convida la ciutadania a «acompanyar» el Govern legítim per tornar a Palau. La candidatura presidencial respon a ERC que el 21-D no va de "quin partit guanya", sinó de fer tornar el seu cap de cartell a la Generalitat. Informa Oriol March.
 21:03 LA CARAVANA El conseller Obi Wan Raül Kenobi torna al front de Sant Cugat. La contracrònica de Roger Tugas de l'homenatge d'ERC a Raül Romeva al seu municipi.
 20:58 El candidat de la CUP, Carles Riera, demana a Junts per Catalunya i ERC que es comprometin, i envia un missatge als tribunals espanyols: "Ara el TS diu que inclou els CDR dins del sumari; doncs se'ls gira molta feina perquè els CDR som totes".
 20:51 VÍDEO JxCat respon a les represàlies contra Jordi Sànchez amb la reemissió del missatge des de Soto del Real. Elsa Artadi, directora de campanya de la candidatura, assegura que s'esta "violant" drets individuals i polítics.
 20:49 Pluja de targetes censals «falses»: és possible una tupinada?; per Aida Morales. Els politòlegs Marc Sanjaume i Joan Botella descarten una alteració substancial dels resultats, malgrat els dubtes "raonables" de frau. La població pot comprovar el registre censal i aclarir dubtes als seus ajuntaments.
 20:29 
 20:14 
 20:10 
 20:09 ÚLTIMA HORA Jordi Sànchez denuncia represàlies a la presó després d'entrar en campanya. El seu advocat assegura que l'han canviat de mòdul per la gravació emesa en l'acte de Junts per Catalunya.
 19:58 Els nous amics de Manuel Valls. Pep Martí explica que l'exdirigent socialista francès deixa enrere el seu suport al PSC i explicita la simpatia pel sector dur de l'unionisme en els actes amb Ciutadans i el PP.
 20:04 
 19:46 
 19:22 ÚLTIMA HORA L'ANC diu ara que només «reconeixerà» Puigdemont com a president legítim. Llegeix íntegrament el comunicat que ha enviat als seus socis.
 19:07 LA CARAVANA On era la marea lila? Fins al míting central de Nou Barris, la militància de Podem, sempre avesada a reivindicar la seva identitat, ha tingut un paper discret en aquesta campanya. Contracrònica de Sara González
 

Míting dels comuns a Nou Barris Foto: Dani Gago / Catalunya en Comú

 18:57 M'HI POSO PER... Solé i Sabaté, l'historiador que combat el «Decret de Nova Planta del 155». El catedràtic d'Història Contemporània, un dels molts independents de la llista de Puigdemont, creu que Espanya tracta Catalunya com una "colònia" i lamenta que el PSOE s'hagi posicionat al costat de l'extrema dreta per acabar amb l'independentisme. Un nou retrat dels independents del 21-D a càrrec d'Àlvar Llobet.
 18:23 L'arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, demana als cristians que el 21-D no votin partits "que vagin contra la religió". Confia que, independentment del resultat, la cita electoral ha de servir per "avançar en la convivència i en el bé de tots".
 18:03 PRIMÍCIA. El PDECat i la llista de Puigdemont ja negocien la cohabitació posterior al 21-D. Ho avança Oriol March. El partit aspira a situar peces clau dins del grup parlamentari que sorgeixi de les eleccions després d'una campanya en què els dirigents orgànics no han tingut protagonisme. El resultat de Junts per Catalunya i el futur de Puigdemont marcaran la relació entre la candidatura i les sigles neoconvergents. Fonts consultades indiquen que el president ha pactat amb el partit que JxCat no es convertirà en una nova formació política.
 17:59 EL DIARI DE CAMPANYA DEL 36 11 de febrer de 1936: la recuperació de l'Estatut i el retorn dels presos apleguen les esquerres. ERC, Acció Catalana i els partits obrers reuneixen els seus partidaris en el tram final de la campanya. Nova entrega del diari de campanya (en blanc i negre) a càrrec de Pep Martí.
 17:45 A Escòcia també es publiquen enquestes prohibides sobre el 21-D.
 17:15 ÚLTIMA HORA Publicada Andorra la primera enquesta prohibida del 21-D.
 16:35 El PP ja demana el vot a Rajoy per «seguir liquidant l'independentisme». Soraya Sáenz de Santamaría presumeix del tancament del Diplocat i d'haver "escapçat" els partits independentistes; informa Isaac Meler.
 16:25 La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, presumeix del tancament del Diplocat: "Sabeu com es diu ara? Diplocat 'en liquidació'!". 
 16:08 El candidat popular, Xavier García Albiol, alerta que el "vot útil a Ciutadans" pot significar que el PP perdi el diputat de Girona.
 16:22 Des d'Andalusia fins a Palestina «with Catalonia»: «La vostra lluita és la nostra». L'escola Mediterrània de Barcelona acull la trobada popular de solidaritat amb Catalunya i contra la repressió de l'1 d'octubre; ho explica Aida Morales.
 16:07 El delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, assegura que el "darrer diputat" de Girona "es disputa entre el PP, ERC i la CUP". 
 14:41 Iglesias demana «respecte» pels «comuns» per haver defensat la sobirania de Catalunya a Espanya; informa Sara González. Xavier Domèmech proclama davant de més de 2.000 persones a Nou Barris que la seva "remuntada" està en marxa i que aconseguiran fer fora al PDECat i a C's.
 14:30 LA CARAVANA Vargas Llosa, el «hooligan» més entusiasta d'Arrimadas. L'escriptor i parella d'Isabel Preysler "actua" al Goya i titlla la CUP de "tradicional i reaccionària" enfront el "progressisme" de Ciutadans. La contracrònica de Pep Martí.
 14:29 LA CARAVANA El número màgic d'Albiol. El candidat del PP puja al bus de campanya amb periodistes en el trajecte de Barcelona a Girona; ho explica Isaac Meler.
 14:16 El líder del PSOE, Pedro Sánchez, tanca files a Girona amb el candidat del PSC al 21-D, Miquel Iceta: "És concòrdia, experiència i convivència". Sánchez reivindica Iceta després de la polèmica per la proposta d'indultar els presos polítics en cas que hi hagi condemna.
 14:16 
 13:55 
 13:55 
 13:51 ERC reclama sense complexos liderar el sobiranisme per eixamplar-lo per l'esquerra; crònica de l'acte central dels republicans de Roger Tugas i Joan Serra Carné. Marta Rovira defensa en el míting central dels republicans que són “garantia” de “República” i de “preservar drets socials”. Tardà exclama que Junqueras és el “millor president” per defensar el llegat de l’1-O després de llegir una carta del líder d’ERC, empresonat a Estremera.
 13:37 
 13:35 
 13:27 
 13:24 
 13:15 Aplaudiments per a Marta Rovira, que tanca el míting central d'ERC al Born.
 13:16 
 13:14 Marta Rovira: "ERC és garantia que Catalunya continuï movent-se com a poble i no acabi reduït a una província més".
 13:11 Marta Rovira, al míting d'ERC: "El 21-D va de si aquí continua decidint Mariano Rajoy i els seus delegats o si ho fem nosaltres".
 13:12 
 13:10 Marta Rovira insisteix en la resposta a Josep Borrell: "Nosaltres estimem la diversitat"..
 
 13:06 Marta Rovira respon a Josep Borrell: "Abans de desinfectar [Catalunya] tenen molta feina. Tenen feina a netejar de corrupció les institucions espanyoles".
 
 13:02 Marta Rovira diu que Oriol Junqueras és "el millor candidat que pot tenir aquest país". "Si el votem, el podem treure de la presó".
 13:01 
Entrades anteriors »
01/01/1970
La candidatura presidencial diu als republicans que el 21-D no va de "quin partit guanya", sinó de fer tornar el seu cap de cartell a la Generalitat | Puigdemont exigeix a Iceta que es disculpi per les paraules de Borrell sobre una "desinfecció" de Catalunya: "Han passat de dir que som una nació a dir que som una infecció"