L’ús intel·ligent de l’energia és la clau per a un món millor

Continuem apostant per les energies no renovables i contaminants mentre el Sol ens dóna alternatives més rendibles

per Oriol Montesó / Tomàs Varga, 24 de juny de 2014 a les 07:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 24 de juny de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

 

La imatge que promociona l’exposició Energia  del CaixaForum és un eclipsi solar. Hom podria pensar que es tracta d’una metàfora de la política energètica de l’ésser humà que, tot i que té a disposició l’energia neta i inacabable del Sol, aposta com si fos cec per la crema de combustibles fòssils, superant així els límits idonis de diòxid de carboni a l’atmosfera. 
 
La primera part de la mostra ens fa una radiografia de l’astre rei i il·lustra les nombroses formes de producció energètica que se’n deriven. «Tota l’energia que fem servir prové directament o indirectament del Sol i quan s’entra en aquesta mostra hi ha diversos dispositius que ens en parlen», explica l’educadora Anna Catà. A l’exposició veiem com el cicle de l’aigua, el moviment de convecció de l’aire i la fotosíntesi de les plantes són els responsables tant de la generació d’energies renovables com dels combustibles fòssils.
 
Dins de la llarga vida del nostre Sol, uns 4.500 milions d’anys, la curta trajectòria de l’espècie humana sempre l’ha venerat. Energia ens ensenya reproduccions artístiques que diverses civilitzacions han fet de l’astre diürn. «Trobem un disc solar estirat per un carro de l’edat del bronze feta a Dinamarca, una estela funerària d’Egipte amb el déu Aton i peces molt més pròximes, com un escut romà amb el déu Helios que prové d’Altafulla».

 
Els problemes mediambientals més greus els vivim arran de la creixent quantitat d’energia que necessita la nostra espècie per viure. La segona part de l’exposició ens mostra una escala evolutiva diferent de la que estem acostumats a veure. «Ensenyem l’evolució de l’home en relació al consum d’energia, des de les 2.000 quilocalories a l’any que consumia l’home prehistòric fins a les 230.000 d’avui dia. Això es dóna gràcies a les revolucions energètiques: primer la del foc, després la del carbó i la més recent, la dels hidrocarburs», comenta Catà.
 
Aquest consum d’energia s’ha incrementat tant que la humanitat està transformant el planeta a passos de gegant. «En els últims seixanta anys el consum energètic s’ha triplicat. Tenim una gran dependència energètica del petroli. Es calcula que el 40% de l’energia que es fa servir prové del petroli i algunes fonts pronostiquen que en uns 30 anys s’esgotarà la disponibilitat més accessible. O sigui que n’hi haurà però extreure’l serà tan car que no valdrà la pena».

 
En aquest sentit, si ens dirigim a la part final de l’exposició, trobem una llista de les fonts d’energia renovables i no renovables que s’utilitzen a hores d’ara. El petroli, el gas, l’urani i el carbó confrontats amb el sol, el vent, l’aigua i noves apostes que podrien implementar-se en els pròxims anys.
 
«L’exposició fa una aposta per les renovables, ens explica que s’han de solucionar problemes d’eficiència que poden tenir i ens mostra nous projectes com la pila d’hidrogen i l’ITER que busca reproduir els processos del Sol a la Terra», conclou.

 
En un raconet, davant de la pantalla tèrmica que atreu d’allò més als visitants, trobem els protocols de Kyoto, Copenhaguen i Cancun sobre el canvi climàtic. Tot i que l’exposició no en parla directament, a cada pas que donem ressonen aquestes dues paraules a la nostra ment. Si en finalitzar, disposem de dos minuts per veure l’audiovisual que clou la mostra, descobrirem com d’estreta és la relació que mantenen la producció d’energia i el canvi climàtic.

 

Participació