«Fa dos mesos que vivim sense llum i sense aigua al nostre propi pis»

Després d'un desnonament, una família amb tres fills lloga un pis a una entitat financera | Nou setmanes després, encara no disposen de l’alta dels serveis bàsics

per Agnés Llorens/ Notícies Tarragona, 7 de maig de 2014 a les 07:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 7 de maig de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.


Quan Abdellatif Chelouchi i la seva família van haver de llogar un pis a Sant Salvador, després de ser desnonats del seu habitatge de propietat, poc es podien pensar que haurien de viure més de nou setmanes sense els serveis d’aigua i llum. Després d’haver pagat la fiança i l’import corresponent a la immobiliària d’una entitat financera, la família espera impacient que l’empresa responsable de l’habitatge enllesteixi els tràmits per poder donar d’alta els comptadors. Abdellatif denuncia que els arrendadors incompleixen els terminis de la carència que els van prometre si ells donaven d’alta els serveis i, mentrestant, sobreviuen dia a dia amb espelmes i garrafes d’aigua.  

Abdellatif Chelouchi té 37 anys, dona i tres fills, la més petita té tot just tres mesos. Des del passat 17 de març tota la família viu en un pis de lloguer a Sant Salvador, un habitatge sense aigua ni llum, a l’espera que es resolguin els tràmits necessaris per poder donar d’alta aquests serveis bàsics. «Ja fa dos mesos que vivim al nostre pis, però d’una manera molt incòmoda, sense aigua ni llum», explica Abdellatif, que avança que, després de gairebé nou setmanes d’espera, tota la família està pendent que tot estigui a punt per donar d’alta els comptadors ells mateixos, tal com es van comprometre amb la immobiliària. 

 
Però el periple d’Abdellatif i la seva família no comença aquí. Fa prop de set anys que viuen a Sant Salvador, primer en un pis de propietat del qual van desnonar-los fa poc «per no poder pagar les factures», tal com aclareix el mateix Abdellatif, que reconeix que fa uns cinc anys «es van acabar els contractes laborals estables» i, des d’aleshores, ell treballa a temporades, sense cap feina fixa. «Les ajudes que rebíem s’han acabat», afegeix Chelouchi, que manté que ara, amb l’inici de l’estiu, està pendent que es reactivi la seva situació laboral.
 
Després de ser desnonats del seu pis, Abdellatif i la seva família van començar a buscar pis a la zona de Sant Salvador, fins que fa unes setmanes els va sorgir l’oportunitat de poder llogar un habitatge gestionat per una immobiliària que treballa per a una entitat bancària molt arrelada a les comarques de Tarragona.  «Em van comunicar que hi havia un pis disponible per llogar que tenia un cost de 200 euros al mes», explica Abdellatif, que detalla que, per tal de reservar l’habitatge, va fer un pagament de 350 euros a la immobiliària i de 400 euros en concepte de fiança. Chelouchi afegeix que va arribar a un acord amb els arrendadors a través del qual s’estipulava una carència de dos mesos de l’import del lloguer, ja que la família havia de ser la responsable de donar d’alta els comptadors de la llum i l’aigua de l’immoble.

 
Nou setmanes després, Abdellatif, la seva dona i els seus tres fills petits continuen vivint a l’habitatge sense haver pogut donar d’alta el sistema dels comptadors. «No hem pogut fer l’obra perquè no podem aconseguir que estiguin a punt els butlletins per donar d’alta la llum i l’aigua i poder instal·lar els comptadors» es queixa Abdellatif, que afegeix que, després d’esperar setmana rere setmana que aquests tràmits es desencallin, la seva sorpresa va ser total quan, el passat 25 d’abril, va rebre un SMS de l’entitat arrendadora reclamant-li el pagament del primer mes de lloguer del pis. «No entenc que no compleixin la seva part de tracte de respectar els dos mesos de lloguer i que em reclamin les mensualitats quan la immobiliària no ha complert la seva part de preparar les gestions perquè jo pugui donar d’alta l’aigua i la llum”, exclama Abdellatif, que confia que aquesta situació tan complicada per a tots se solucioni tan aviat com sigui possible. 
 
Viure sense aigua ni llum
 
Com és el dia a dia de la família amb tres fills en aquesta situació tan difícil? «Fa moltes setmanes que vivim al pis i ens en sortim com podem», assenyala Abdellatif, que afegeix que, «gràcies a l’ajuda dels amics que tenim podem dutxar-nos i tenir cura de la nostra higiene», mentre ens mostra, resignat, l’espai buit dels comptadors al passadís i la nul·la resposta dels endolls i aixetes en accionar-los. Per beure i cuinar, és qüestió de força. L’habitatge que tenen llogat està situat en un sisè pis sense ascensor i cada dia Abdellatif ha de pujar garrafes d’aigua amunt, que els serviran per menjar i beure. «Em passo el dia carregant garrafes per a tota la família», afegeix, resignat, Abdellatif, mentre ens mostra l’exèrcit d’envasos que se situen en un extrem del seu menjador. «La vida del dia a dia és molt complicada», afegeix Chelouchi, que afegeix que la família intenta passar fora de casa el màxim possible i que, durant la nit, «s’espavilen amb espelmes» per poder fer vida a la seva llar quan es fa fosc.

 
Tant Abdellatif com la resta de la família compten les hores per veure com es resol aquesta solució tan incòmoda per a tots i aviat poden donar d’alta els comptadors que els permetran deixar de fer servir les garrafes. «Cada setmana em diuen “a veure si ho podem arreglar aquesta setmana”, però passen els dies i no passa res», s’exclama Abdellatif. 

 

Participació