August, el més tarragoní

Comença el festival dedicat al primer emperador romà que va nèixer per Santa Tecla i va morir el dia de Sant Magí

per Oriol Montesó / Notícies Tarragona , 6 de maig de 2014 a les 20:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 6 de maig de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Bust de Cèsar August amb la corona cívica. Foto: Manel Granell.

Cèsar August fou l’home que va portar la pax romana  arreu del Mediterrani a canvi de derrocar la República. Se’l va considerar un déu i la seva estada a Tàrraco (26-25 aC) va convertir la nostra ciutat en la capital de l’Imperi romà durant un parell d’anys i en la de la Tarraconense pels temps dels temps. La seva relació amb Tarragona, però, no acaba aquí. Per la «voluntat dels Déus» o per casualitat, el destí va voler que el jove Gai Octavi nasqués un 23 de setembre —dia de la patrona de Tarragona, santa Tecla— i morís, ja sota el seu nom d’emperador, Cèsar August, un 19 d’agost —dia del patró de Tarragona, sant Magí. Dos fets en els quals, fins i tot els més escèptics, poden veure la intervenció de Júpiter i que els més romàntics atribuiran a l’amor que Tarragona ha sentit sempre pel seu Cèsar. 
 
Les Llegendes de Tarragona , d’Emili Samper, un dels llibres més venuts d’aquest passat Sant Jordi a les parades de la ciutat, recull una anècdota d’aquest amor dels tarragonins cap al seu emperador. Es diu que d’un altar que feu construir Cèsar August a Tàrraco va néixer una palmera. En veure que s’havia produït aquest senyal de bon auguri, una delegació de Tàrraco va viatjar cap a Roma per anunciar la bona nova al seu emperador esperant, tot s’ha de dir, una recompensa per a la ciutat on s’havia produït tal prodigi. Els tarragonins, acostumats avui en dia a anar a demanar al govern central que ens construeixi la Façana Marítima i el corredor mediterrani; o a la Generalitat que ens reobri completament la Necròpolis i el seu museu o que ens construeixi el Complex Sant Jordi; o a la Diputació de Tarragona que faci alguna cosa amb les ruïnes de l’antic hospital de la Savinosa; no som tan diferents als homes i les dones de Tàrraco que, més de dos mil anys enrere, ja van anar a pidolar a l’emperador, esperant una bona recompensa a canvi d’aquell «miracle».
La resposta d’August, segons explica Quintilià, va ser molt més enginyosa que les excuses dels molts governants que han negat a la Tarragona contemporània les millores que ha reclamat. L’emperador, lluny de recompensar els tarragonins, els va acusar de no fer servir prou l’altar, raó per la qual hi havien crescut «les males herbes».
 
Tot i aquesta mofa, Tarragona, 2.000 anys després de la seva mort, considera que deu gran part del seu gloriós passat a August. I molt del seu present, ja que gràcies a aquest home, es podria dir que la ciutat és Patrimoni de la Humanitat. Enguany l’edició més llarga del Tarraco Viva està dedicada al primer emperador romà. Amb tot, el pressupost no té res a veure amb el d’edicions precrisi ni amb el d’altres esdeveniments del país, que acumulen sumes de set dígits per programar concerts durant l’estiu.

 
Tarraco Viva arriba amb vint dies de programació i més de 700 actes que preveuen superar amb escreix els 106.000 assistents de l’any passat. Un festival que ja es pot considerar multitudinari sense perdre el rigor històric que l’ha caracteritzat des del seu inici i que probablement triplicarà els 41.000 espectadors que va rebre l’any passat el Festival de Cap Roig, un d’aquests certàmens amb set dígits de pressupost (2,4 milions en l’edició 2014) que, a diferència de la història viva de Tarragona, sí mereix l’atenció del país.

L'Ara Pacis serà l’eix sobre el qual pivotaran l’espectacle central i una exposició

L’Ara Pacis Augustae és el monument que va fer construir el primer emperador de Roma per commemorar la pau assolida després d’anys de guerres civils i que a partir d’aquesta setmana es converteix en patrimoni de Tarragona. 
 
Es tracta d’una rèplica a mida real, ubicada al recinte firal del Palau de Congressos de Tarragona, d’un monument que té «una dimensió simbòlica inabastable», segons el director de Tarraco Viva, Magí Seritjol. A l’Ara Pacis, August va fer elaborar un «espot publicitari únic» que inclou fins i tot quina havia de ser la seva línia successòria després de la seva mort.
 
Per conèixer moltes de les coses que explica aquest monument i altres que conformen l’exposició August. Una civilització mediterrània , es duen a terme visites guiades i tallers per a escolars.
 
A banda, l’Ara Pacis tarragoní servirà d’escenari per a l’espectacle central de la XVI edició del Tarraco Viva, August. El poder de la màscara . Aquesta representació aprofundirà en la vida personal i familiar d’August, la seva obra política i la seva visió de Roma i del món.
 
A banda, de l’Espai August del recinte firal, el festival mescla els espectacles de més èxit de les darreres edicions amb noves recreacions històriques emmarcades en l’època de l’emperador: els gladiadors es vestiran de gala per celebrar uns jocs dedicats a August, els fetillers continuaran practicant la màgia tot i les prohibicions de l’emperador i els histrions prepararan, sota l’atenta mirada de Mecenes, una obra que faci les delícies del màxim mandatari de Roma.
 
Tot això acompanyat per la gent d’August, catorze personatges (Marc Antoni, Octàvia, Agripa, Júlia, Lívia Drusila, Mecenes, Virgili, Horaci, Tiberi, Antònia i més) que explicaran la seva vida i la seva relació amb l’emperador.

 

 

 

Participació