1 de 10
PAGESIA

La sequera fa caure la collita de les oliveres mil·lenàries, que es quedarà en 300 litres d'oli

El desè Congrés Oliveres Mil·lenàries del Territori Sénia va abordar com compensar la seva funció ecològica i paisatgística

Ple general d'uns pagesos treballant en oliveres mil·lenàries de la finca d'Arión, Ulldecona. | ACN
per Redacció, Ulldecona | 6 de desembre de 2022 a les 20:55 |
La sequera farà caure en picat la collita d'oli de les oliveres mil·lenàries a les Terres del Sénia esta campanya. Les 17 almàsseres registrades calculen que no produiran més de 300 litres d'oli certificat, molt lluny dels 10.000 litres habituals. Una dada que va planar sobre el desè Congrés Oliveres Mil·lenàries del Territori Sénia que, després de dos anys sense celebrar-se la pandèmia, va aplegar unes 90 persones a finals de novembre a Ulldecona. Experts del sector olivarer hi van abordar les fórmules per valoritzar l'activitat, amb projectes d'oleoturisme en marxa, així com per compensar les funcions ecològiques i paisatgístiques de les explotacions petites i tradicionals.

"La campanya ha anat molt malament en general i a les fargues mil·lenàries ha estat un desastre. Hem tingut anys de fe 10.000 litres d'oli certificat. Enguany en tenim 400 elaborats, falten les últimes proves en alguns dels casos, però estarem pels 300 litres entre les disset empreses que elaboren. Només tres o quatre passaran", va dir la gerent de la Mancomunitat de la Taula del Sénia, Tere Adell.
 
L'escassetat de pluges i les inusualment elevades temperatures, les conseqüències més visibles de l'acceleració del canvi climàtic, han tingut greus repercussions en la producció de les oliveres fargues mil·lenàries del territori del Sénia, tant a la banda catalana com del País Valencià. "Esperem que enguany hagi servit als arbres per agafar forces i l'any vinent tenir una bona collita", va aventurar la mateixa Adell.
 
Més enllà del magre balanç productiu (que acumula ja 14 anys de collites certificades al Territori Sénia), la represa del Congrés, aturat durant dos anys, ha servit per "constatar i reclamar solucions a problemes antics". Especialment, davant la necessitat de protegir i promocionar de forma més efectiva aquest patrimoni.
 
D'una banda, segons el president de l'Asociación Española de Municipios del Olivo (AEMO), José María Penco, amb projectes com una xarxa de rutes de les oliveres arreu de l'Estat, on participen vuit demarcacions i en la qual s'integrarà el Territori Sénia. "Servirà d'exemple per a la resta", va dir. La iniciativa ha estat seleccionada per rebre fons Next Generation i està previst que es pose en marxa en un any.


Al mateix temps, però, el sector reclama que es reconegui el paper ambiental i paisatgístic d'aquest patrimoni, subjecte a les batzegades de preu del mercat agrari. Especialment, tractant-se de finques d'olivers tradicionals, de dimensions reduïdes, i sovint situades en zones de muntanya amb un gran desnivell que dificulta l'explotació intensiva i la mecanització.
 
Va apuntar Penco que mentre produir un quilo d'oli pot tenir un cost 1,2 euros en grans finques intensives d'alta productivitat amb oliveres preparades per a la recol·lecció amb màquina, en les explotacions tradicionals i de muntanya, el cost es dispara gairebé fins els 3 euros, despeses de comercialització al marge.
 
Amb la caiguda general de producció d'aquesta campanya (que es veurà compensada parcialment per l'increment de preus), el responsable d'AEMO creu que es fa especialment necessari buscar fons d'ingressos addicionals i rendes complementàries més enllà de l'oleoturisme. En particular, en el camp de l'ecologia
 
 

 

Participació