1 de 10
MEMÒRIA HISTÒRICA

L'exhumació de l'antifranquista Cipriano Martos començarà el 12 de desembre

Va morir el 1973 després d'ingerir àcid sulfúric en un interrogatori sota tortura en la caserna de la Guàrdia Civil de Reus

Antonio Martos, amb el monòlit dedicat al seu germà al cementiri de Reus | Blog Cipriano Martos
per Redacció, Reus | 4 de desembre de 2022 a les 11:59 |
Les tasques d'exhumació de les restes de l'antifranquista Cipriano Martos començaran el dilluns 12 de desembre, segons ha anunciat el Departament de Justícia, Drets i Memòria. Des del Govern adverteixen que trobar les primeres restes potser no serà imminent, ja els arqueòlegs primer han de condicionar l’espai de la fossa comuna. Un cop acabada la intervenció, totes les restes recuperades es traslladaran al laboratori d’antropologia de la Universitat Autònoma de Barcelona per extreure’n mostres genètiques.

El sindicalista i militant marxista nascut a Loja (Granada) va ser detingut el 25 d'agost de 1973, per haver repartit propaganda en una fàbrica d'Igualada i per haver fet pintades. Aleshores va ser víctima de tortures al quarter de la Guàrdia Civil de Reus i el van obligar a ingerir àcid sulfúric que el va cremar des de la gola fins a l'estómac. El 29 d'agost, el jutge va voler prendre declaració a Cipriano al mateix Hospital Sant Joan de Reus, sense que aquest pogués respondre. Cipriano va morir el 17 de setembre del 1973. En els darrers dies de la seva agonia, es va impedir tant als seus pares com al seu advocat visitar-lo a l'hospital.


Les despulles d'en Cipriano van ser inhumades per les autoritats franquistes en una fossa de beneficència al Cementiri General de Reus, sense permetre a la família assistir a la inhumació ni emportar-se el cos a la seva terra d’origen.

El cas de Cipriano Martos va ser inclòs el 2014, a instàncies d'Antonio Martos, un germà de la víctima, en la macroquerella presentada davant la justícia argentina per delictes de genocidi i crims de lesa humanitat comesos pel règim franquista.


El febrer passat, la llavors consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, va anunciar públicament que l'exhumació tindria lloc en el segon semestre de l'any.
Participació