1 de 10
ARQUEOLOGIA

Troben restes humanes de fa 15.000 anys a Vimbodí i Poblet

Un equip de la URV – IPHES ha descobert una mandíbula humana pertanyent a un infant de 4-5 anys

Les restes trobades al Molí de Salt (Conca de Barberà), un cop restaurades | Cedida
per Redacció, Tarragona | 10 de novembre de 2022 a les 14:27 |
Una investigació de la URV i l’IPHES ha trobat el fòssil humà més antic fins ara al sud de Catalunya: les restes d’una mandíbula humana datada de fa 15.000 anys. Trobada al jaciment del Molí de Salt, situat a la Conca de Barberà, es calcula que pertany a un infant d’entre 4 o 5 anys de l’espècie Homo Sapiens.

La mandíbula conserva quatre dents


Aquesta troballa es converteix en un fet clau en la història de l’evolució humana catalana i es data del Paleolític Superior. La mandíbula, que es va trobar trencada en dos fragments, conserva una part de la dentició, concretament dos molars decidus a cada costat. Es va trobar associada a una estructura de pedres semicircular, tot i que encara no s’ha determinat la relació entre les dues restes. 

A la Península Ibèrica, la troballa de restes humanes del Paleolític Superior és un fet excepcional i, en el cas específic del final del Magdalenià, la majoria de les restes són troballes aïllades, sovint recuperades en excavacions antigues. La mandíbula del Molí del Salt es suma als pocs jaciments catalans que han proporcionat restes d’aquest període i es converteix en el fòssil humà més antic trobat fins ara al sud de Catalunya.

 

Es tracta de les restes humanes més antigues al sud de Catalunya Foto: Cedida



S'analitzaran les restes per extreure ADN


A partir d’ara es duran a terme un conjunt d’analítiques que permetran establir la relació amb altres poblacions contemporànies. Les dades disponibles en aquest moment indiquen que el final del Paleolític Superior fou un moment molt dinàmic des del punt de vista demogràfic, amb l’arribada de nous grups humans que van substituir o es van barrejar amb els que vivien a Europa fins aquest moment. 

En cas que es pugui extreure ADN de la mandíbula del Molí del Salt es podrà establir el paper de les poblacions del sud de Catalunya en aquestes dinàmiques demogràfiques. Per altra banda, els estudis isotòpics i de desgast dentari aportaran dades fonamentals per conèixer la dieta dels individus infantils en aquests estadis finals del Paleolític Superior.

Eines, ossos i penjolls al Molí de Salt


El jaciment del Molí del Salt es localitza al terme municipal de Vimbodí i Poblet, en una zona de transició entre les muntanyes de Prades i la Depressió Central catalana. Va ser ocupat de manera intermitent per poblacions de finals del paleolític superior al llarg de més de 2.000 anys i va funcionar sobretot com a campament de poblacions de caçadors i recol·lectors.
 

El jaciment del Molí del Salt ha proporcionat més de 50.000 restes arqueològiques, Foto: Cedida


Fins ara, el jaciment del Molí del Salt ha proporcionat més de 50.000 restes arqueològiques, la majoria eines de pedra i ossos dels animals que menjaven aquestes poblacions de caçadors-recol·lectors. La majoria de restes pertanyen a conills, encara que també hi ha restes d’animals més grans, com cérvols, cabres i porcs senglars. Totes presenten evidències clares, marques de tall i fractures, que indiquen que els animals van ser caçats i consumits pels humans.

Pel què fa als utensilis de pedra, gairebé totes són de sílex, amb un ventall d’eines típiques d’un campament de caçadors, tant domèstiques emprades en activitats com el treball de les pells, com puntes de projectil fetes servir per a la cacera. També cal destacar que al Molí del Salt s’han recuperat prop d’un centenar de petxines marines perforades que es feien servir com a penjolls per part dels grups humans que ocupaven el jaciment. A més, d’haver proporcionat una important col·lecció de peces d’art moble, com gravats o composicions de pedres. 
Participació