1 de 10
ECONOMIA

L'economia creix al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre en el segon trimestre d'enguany

La inflació i els impactes de l'economia internacional alentiran la recuperació fins a final de l'any que ve

Presentació de l'Informe de Conjuntura Econòmica de la Càtedra per al Foment de la Innovació Empresarial de la URV. | Anna Ferràs/ACN
per Redacció, Tarragona | 15 de setembre de 2022 a les 14:41 |
Les dades econòmiques del segon trimestre d'enguany són positives al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. L'atur s'ha reduït, l'ocupació, l'afiliació a la Seguretat Social i la contracció han crescut i les exportacions han incrementat notablement. Són les dades de l'Informe de Conjuntura Econòmica que ha presentat la Càtedra per al Foment de la Innovació Empresarial de la URV a les Cambres de Comerç de la demarcació i que s'ha presentat a Tortosa.

En l'exposició també s'ha reconegut que la inflació (de l'11% al territori) i el context econòmic internacional alentirà el creixement i frenarà inversions i consum. Els autors de l'Informe apunten que no es recuperarà el nivell de producció del 2019 fins a final de l'any que ve.


Francesc Faiges i Borràs, president de la Cambra de Comerç de Tortosa, ha presidit la presentació aquest dijous, de l'Informe de Conjuntura econòmica acompanyat de la doctora Mercedes Teruel, directora de la Càtedra per al Foment de la Innovació Empresarial i el doctor Joaquim Margalef, col·laborador.

Els redactors de l'informe han apuntat que l'activitat econòmica al territori no assolirà els nivells prepandèmia fins a final del 2023 en part, per les principals "inelasticitats" de la zona: el mercat de treball, l'estacionalitat turística (sobretot a les Terres de l'Ebre) i la dependència dels serveis a la demanda externa així com l'excessiva especialització productiva. Segons Margalef, aquestes "inelasticitats" suposen "un problema greu" al territori tenint en compte la pèrdua de poder adquisitiu que a la zona ha estat del 15%, des del 2020.


A Tarragona i l'Ebre, l'ocupació ha crescut inferior que al conjunt català i estatal però ha augmentat un 1,31%. L'ocupació ha crescut en tots els sectors excepte els serveis, "una dada significativa" perquè el sector representa el 70% de l'ocupació a la demarcació. A més a més, l'atur s'ha reduït un 23% al Camp de Tarragona i un 21,54% a l'Ebre però també hi ha fet lleugerament menys que a Catalunya i l'Estat. La taxa d'atur als dos territoris es va situar al segon trimestre d'enguany en 10,63 punts (una variació interanual de 8.500 persones menys sense feina).

La disminució també ha estat a causa d'una reducció del 50% del nombre d'actius, conseqüència, segon el doctor en Economia, dels canvis de temporalitat dels contractes, caldrà veure que passa després de l'estiu, però també per la inèrcia de població femenina sense preparació o molts joves encara en formació o que no troben encaix en el mercat laboral. La població al territori també està més envellida (entre 3 i 4 punts més que a la resta del país).


En el primer semestre, a Tarragona i l'Ebre es van formalitzar 152.716 contractes i el nombre de temporals i indefinits s'ha equiparat -amb una reducció del 26,21% dels contractes temporals des del 2021-. Tot i aquest augment, encara no s'han recuperat els "ritmes" del 2019 mentre que el nombre d'afiliacions a la Seguretat Social sí que es troba per sobre dels nivells prepandèmia. A les comarques de Tarragona ha crescut un 8,96% interanual i a les Terres de l'Ebre un 7,68%.

Per contra, el nombre d'entitats empresarials a la zona disminueix per primer cop dels del 2018, amb una variació de l'1,85% a Tarragona i 2,1% a l'Ebre. Per a Margalef no representa que hi hagi menys emprenedoria sinó que l'empresari "fa un procés de concentració o racionalització de l'activitat i no hi ha massa inversions". El pes mensual de l'actuació inversora del territori és un 30% inferior al català. "Aquestes expectatives estan més sobre inversions foranies i el que cal que sigui significatiu és que donin una economia auxiliar i que hi hagi un efecte multiplicador", ha remarcat el doctor.


Finalment, també preocupa el palanquejament negatiu que suposa que els crèdits s'hagin reduït un 5,59% respecte fa un any mentre que els dipòsits augmenten un 1,72%. A més, el crèdit s'ha destinat sobretot al consum i no tant a la inversió, sobretot a la compra d'habitatges de segona mà.

 

Participació