INDÚSTRIA

Temps perdut i accions tímides de les institucions en l'aniversari de l'explosió a Tarragona

La justícia encara no ha pogut determinar què va succeir exactament la fatídica tarda del 14 de febrer de 2020 a la petroquímica, on van morir tres persones

per Josep Maria Llauradó, Tarragona | 15 de gener de 2022 a les 10:00 |
La indústria química es troba a escassos metres de la carretera N-340 i del camp de futbol, que dona inici al barri de Bonavista. | Josep M. Llauradó
Temps perdut. És la sensació de bona part de la ciutadania tarragonina i dels municipis limítrofs amb el polígon industrial químic quan es compleixen dos anys una explosió que es va emportar la vida de tres persones la tarda del 14 de gener de 2020. IQOXE ha tornat a la normalitat gràcies a l'autorització de la Generalitat, però les noves mesures de reforç de la seguretat a la indústria són escasses. En temps de descompte, la Generalitat ha anunciat la instal·lació de més sirenes i sensors, mentre que el mes de juny s'espera que l'Estat engegui l'alerta d'emergències via SMS.

Aquell 14 de gener, el Plaseqta va ser la primera demanda que van formular les autoritats locals. Apuntaven la responsabilitat que no sonessin les sirenes a la manca de proximitat geogràfica de la presa de decisions. També reclamaven que la coordinació i el compliment de les normes de seguretat s'havien de gestionar des del territori.


El 15 de gener de 2020 van començar les mobilitzacions en diverses ubicacions de la ciutat. Especialment liderades per les associacions veïnals i els sindicats, ràpidament van impregnar-se de polèmica i de disputes que romanen fins al dia d'avui. Prova d'això és que la Federació d'Associacions de Veïns (FAVT) -juntament amb moltes altres entitats i ajuntaments- s'han manifestat per una banda i l'associació de veïns de Bonavista i altres entitats veïnals s'han manifestat per l'altra.

Si bé cap de les dues parts s'atreveix a fer pública la seva versió de per què existeix aquesta desunió, l'interès popular per aquest tipus de protestes ha anat minvant dràsticament. Tarragona no oblida, però s'acostuma a viure amb la "por" a que torni a succeir.


Compaginar l'activitat industrial i econòmica -que, en bona part, és l'origen dels barris de Ponent, els més afectats per l'explosió- amb la seguretat de les plantes és un dels reptes que exposen tots els agents. L'Associació d'Empreses Químiques de Tarragona (AEQT) subratlla les millores tecnològiques implementades al polígon químic, mentre que IQOXE treu pit amb la inversió de 40 milions d'euros en dos anys.

I novament s'ha posat sobre la taula la qüestió moral de la inversió que IQOXE fa en accions "altruistes". No tan sols al municipi que l'acull, la Canonja, sinó també els 150.000 euros destinats al barri de Bonavista o el pagament de tests d'antígens per la Festa Major de Santa Tecla. També, el dubte sobre si es pot assenyalar exclusivament IQOXE i no la resta d'empreses químiques donat que la resta es nodreixen de l'abastiment de derivats d'òxid d'etilè fabricats a la planta tarragonina.


Un procediment penal llarg


La justícia, per la seva banda, encara no ha pogut esclarir què va succeir exactament aquell 14 de gener de 2020. Ni el motiu exacte de l'explosió, ni la responsabilitat, ni si el núvol de gasos emès immediatament després era o no era tòxic. Tampoc, en cas que fos tòxic, l'eventual negligència de l'administració en no avisar la població perquè es confinés als seus habitatges a través de les sirenes.

L'acusació ja apunta que serà un procediment penal força llarg ja que els informes encarregats no han acabat de resoldre les incògnites de la instrucció de la causa. Per ara, la jutgessa manté dues peces separades i investiga una presumpta imprudència greu, ja que van morir tres persones, dues d'elles treballadores i l'altra un veí de Torreforta. José Manuel Rodríguez, llavors director de la fàbrica, i José Luis Morlanes, director de la companyia, són els dos investigats per presumptes irregularitats.





 

Participació