1 de 10
ENTREVISTA

Marta Cassany: «Les màfies que ocupen habitatges tenen el temps limitat»

La directora dels Serveis Territorials d'Interior assegura que el nou protocol d'actuació dels Mossos en desnonaments farà que actuïn el mínim possible

Marta Cassany és la nova delegada d'Interior al Camp de Tarragona. | Adrià Costa
per Josep Maria Llauradó Serra, Tarragona | 18 de novembre de 2021 a les 07:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 18 de novembre de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'accés a l'habitatge és probablement una de les preocupacions més importants dels catalans i que cada cop s'ha anat fent més patent, malgrat la moratòria de desnonaments en vigor. El paper d'Interior i en particular dels Mossos d'Esquadra ha estat discutit per dos costats: d'una banda, per qui creu que no haurien de prendre part en les expulsions dels pisos i, de l'altra, qui demana mà dura amb els ocupes.

A Tarragona les dues vessants comparteixen l'actualitat tot sovint. Si bé fa escassos dies els ocupes van abandonar el xalet de Boscos, alguns veïns ja han donat signes -també al barri del Pilar- de voler prendre's la llei pel seu propi compte, tapiant habitatges o pressionant-los perquè marxin. Al cantó oposat, la creació del Sindicat d'Habitatge i la revifada de la PAH ha visibilitzat el nombre també elevat de persones al Camp de Tarragona -més enllà de l'àrea metropolitana de Barcelona- que són expulsades de casa seva cada dia perquè no poden pagar.


Concretament, el nombre d'intervencions de les unitats de Brimo i Arro en desnonaments ha pujat a mesura que avançaven els mesos. En total, 133 en el primer semestre, el màxim a l'abril (30) i al juny (29). A més, hi ha hagut 135 denúncies per ocupació a la ciutat de Tarragona aquest 2021. Ahir mateix, dimecres 17 de novembre, els Mossos actuaven en un desnonament de la plaça d'en Rovellat, a la Part Alta.

Sobre el paper dels Mossos en els habitatges, en parlem amb Marta Cassany, des del passat juliol directora dels Serveis Territorials d'Interior al Camp de Tarragona. Abans havia estat secretària d'Afers Socials i Famílies, també a la Generalitat.


- Com és passar d'Afers socials i famílies a Interior?

- El canvi es produeix precisament perquè com a Govern creiem que cal potenciar aquest punt de vista social, que s'han de garantir els drets de les persones. Protecció Civil, Bombers, Mossos i Agents Rurals el que fan és garantir els drets de les persones i per tant és una altra manera de defensar les persones.


- Durant aquest darrer mig any hi ha hagut diverses queixes veïnals per ocupacions d'habitatges a la ciutat de Tarragona. Com poden actuar els Mossos en aquests casos?

- És important distingir els tipus d'ocupacions, la gran majoria de casos és un problema de caire econòmic i social i en aquest sentit els Mossos són l'últim esgraó al qual com a societat hauríem d'arribar. Que hi hagi aquest tipus de situacions és un fracàs com a societat. La policia actua quan la justícia ens ho demana i quan els veïns alerten que aquestes persones poden comportar algun problema, però sempre tenint en compte que hi ha uns canals, que sempre hi ha d'haver una denúncia per part del propietari de l'habitatge.


- De vegades sembla que si els veïns no es queixen l'administració no acaba de contactar amb la propietat, que sol ser un banc.

- Considero que s'ha d'anar a l'arrel del problema, és un problema social. Hem de tenir clar que la majoria de pisos que s'ocupen són de grans tenidors, ja sigui un banc o un fons voltor.
 

Marta Cassany, nova directora dels Serveis Territorials d'Interior al Camp de Tarragona. Foto: Adrià Costa


- En cas que sigui d'un gran tenidor, no s'hi pot fer res?

- La Generalitat tenia el decret d'habitatge pel qual s'obligava al lloguer social per part d'aquests grans tenidors, va ser impugnat pel Tribunal Constitucional i per tant va ser retirat, i ara s'està tramitant una llei per protegir també el dret a l'habitatge. En el pressupost de l'any vinent hi ha 754 milions en polítiques d'habitatge: ajuts en habitatge social, drets de tanteig i retracte... ERC ha fet una proposta de llei de protecció dels drets de les persones hipotecades, de tal manera que també puguis conèixer quan un fons voltor vol comprar la teva hipoteca.

- En aquest cas dels fons voltor que compren habitatges sense tenir en compte lloguers socials, també s'obligarà a què hi hagi un contacte clar i directe per a la persona que hi viu?

- Està en tràmit de proposta. La mediació és molt important, hem d'anticipar-nos, en molts casos ja s'està fent. Moltes persones que ocupen un habitatge prèviament han intentat tenir un lloguer social.

- Alguns veïns temen que una ocupació sigui l'espurna d'una situació més cronificada tal com va passar al Serrallo. Falten Mossos per vigilar possibles focus de conflicte?

- Entre els anys 2016 i 2020, va haver-hi 11.000 desnonaments a Catalunya i només en un 3,59% dels casos hi va haver algun tipus d'incident. I, d'aquests, en un 70% no hi va haver cap detenció.

- Però no és tant el moment del desnonament, sinó el període que allò està sent ocupat. Ja sigui amb cultius de marihuana, robatoris en habitatges de l'entorn, etc.

- Si és un cas de cultiu de marihuana, hi ha una contundència màxima.

- Amb la dotació actual de Mossos d'Esquadra, doncs, n'hi ha suficient per vigilar aquests focus?

- Sí. No fa ni un mes que va sortir una nova fornada de Mossos de l'escola que a la regió policial de Tarragona suposa un increment de 90 efectius. I destaco també l'anunci de fa una setmana de l'última Junta de Seguretat del Departament d'Interior amb el Ministeri de Grande-Marlaska es va desencallar el nombre màxim de Mossos d'Esquadra, que són 3.900 efectius més en els propers anys i que d'un sostre de 18.200 mossos passarem a 22.006 mossos. Això el que fa és garantir el relleu generacional i la seguretat als ciutadans.
 

Marta Cassany: "No tenim cap problema amb els sindicats d'habitatge ni la PAH". Foto: Adrià Costa


- Sovint es parla de màfies en el lloguer de xalets ocupats com els de Boscos. No es poden desarticular aquestes màfies?

- Evidentment es desarticulen. Són màfies que tenen un temps limitat, que queden neutralitzades i es produeixen les detencions.

- Què opina del paper dels sindicats o agrupacions que intenten impedir els desnonaments i dificulten la tasca dels Mossos d'Esquadra?

- Jo crec que estan defensant el dret a l'habitatge i sempre que es faci respectant les normes, no hi ha cap problema.

- Hi ha alguna manera d'aturar un desnonament sense necessitat d'incomplir una norma?

- La PAH sovint ho aconsegueix amb mediació i finalment el jutge decideix aturar-lo, també amb Serveis socials.

- En alguns casos, Serveis socials no és prou àgil.

- Per això cal reforçar aquestes polítiques del Govern. És un fracàs com a societat que una persona no tingui garantit el dret a tenir un habitatge, és que no ens ho podem permetre. Però els Mossos no tenen la solució, la seva participació és quan ja és inevitable, quan ja ha fracassat tot el que no havia de fracassar.

- En aquest cas últim i extrem, hi ha persones que intenten aturar el desnonament.

- En aquest cas hi aniran sempre els Mossos de Seguretat ciutadana, només en pocs casos hi anirà o l'ARRO o la BRIMO, i després molt important també tenim el compromís de treballar en un nou protocol de desnonaments.

- Quina diferència hi haurà, amb aquest nou protocol?

- No es pot avançar encara, però sí que es garantiran els drets de les persones. I que aquestes situacions puguin superar-se de la millor manera per totes les persones implicades.
 

Marta Cassany: "És importantíssim que totes les apostes del nou pressupost es duguin a terme". Foto: Adrià Costa


- Això s'ha oferit com a moneda de canvi en la negociació dels pressupostos. Es farà igualment?

- Es farà, no en depèn.

- En el primer semestre de 2021 els Mossos han ajudat en 25 desnonaments a la ciutat de Tarragona. Al Camp de Tarragona, 133. Per què hi són en tants si el moviment per l'habitatge aquí no és tan fort com a Barcelona?

- S'està treballant per tenir un protocol que garanteixi la mínima actuació.

- Què pot passar quan s'acabi la moratòria estatal de desnonaments?

- S'ha de treballar molt des del Govern, és importantíssim que totes les apostes del nou pressupost es duguin a terme. Perquè aquesta possible perspectiva tingui el mínim impacte, els pressupostos són una eina importantíssima de garantia. Els pressupostos són molt socials no només en habitatge, sinó en atur, invertir en infraestructures, perquè Catalunya pugui fer un enlairament.

 

Participació