TRANSICIÓ ENERGÈTICA

El Govern fixa una aposta per les renovables que permeti descarbonitzar Catalunya el 2050

El president Pere Aragonès es compromet a una reducció del 55% de les emissions de carboni en nou anys i l'apagada de les nuclears l'any 2040

per Sara González / Lluís Girona, Barcelona, Catalunya | 20 d'octubre de 2021 a les 21:30 |
Pere Aragonès i Teresa Jordà, durant la conferència 'Compromís 2030, Horitzó 2050' | ACN
Impulsar un canvi de paradigma energètic desde ja. Aquest és l'objectiu que s'ha fixat el Govern presidit per Pere Aragonès i que s'ha de traduir en una Catalunya descarbonitzada l'any 2050. "La transformació verda és urgent i inajornable", ha advertit el president de la Generalitat. La Conferència Compromís 2030, Horitzó 2050, pronunciada a dues veus amb la consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà, ha estat concebuda com el pròleg del model energètic propi de Catalunya, que es pretén que pivoti en la implicació del territori i de la ciutadania i la complicitat del món rural.

El repte és ambiciós, i així ho ha reconegut Jordà: "Hem de fer en nou anys el que no s'ha fet en 140 anys". En xifres, passa per reduir en un 55% les emissions de diòxid de carboni de cara al 2030 i arribar a la neutralitat l'any 2050. Entremig, l'any 2040, s'hauria de produir, segons ha dit el president, l'apagada de les nuclears. A nivell legislatiu, el primer pas serà la modificació del decret llei d'energies renovables i durant el primer semestre del 2022 l'executiu té previst aprovar la llei de transició energètica


La diagnosi que fa el Govern és que Catalunya ve de "10 anys d'aturada" de les energies renovables a Catalunya, que ha atribuït a les "pressions" rebudes i a una agenda energètica "capitalitzada i subordinada" a la indústria dels combustibles fòssils, acceleradora del canvi climàtic. Reconeixen, a més, que el territori s'ha sentit "menystingut" i que s'ha de fugir d'un model centrat en els macroproductors que fomenta la despoblació del territori.


"Entenc que hi hagi reticències", ha reconegut Jordà tot adreçant-se a alguns ciutadans que s'han atansat a l'acte a l'Edifici Imagina de Barcelona amb pancartes sota el lema "renovables sí, però no així". No es tracta, ha dit, només d'aprofitar el sol i el vent per generar energia neta, sinó també de fer-ne partícip la ciutadania. Aragonès ha llançat quina seria la conseqüència de no liderar aquest canvi de paradigma: "El risc que aquesta transició no la fem nosaltres serà que ens la facin des de fora, i seguint amb el model extractivista i oligopolístic que ha predominat fins ara".

Una de les apostes, recollida al pacte d'investidura amb la CUP, és la de la creació d'una energètica pública que, ha subratllat Aragonès, ha de ser capaç d'incidir en totes les fases del sector elèctric. Aquesta, ha dit, ha de ser clau per al model energètic propi que aposti per la producció d'energia especialment en aquells espais de proximitat on no tenen interès els grans promotors energètics, així com entrar en la gestió pública de les centrals hidroelèctriques de les quals en caduquin les concessions. 

 
L'anomenada "transformació verda" és un dels eixos estratègics del pla de Govern que capitaneja Aragonès juntament amb la transformació "justa, feminista i plenament lliure". Així ho va exposar el president durant el debat de política general. De fet, la creació específica de la conselleria d'Acció Climàtica es va dissenyar amb vocació d'avançar cap a un model de descarbonització gràcies, en bona part, a la injecció de recursos que suposaran els fons europeus.   

El consens polític per tirar endavant el decret -haurà de ser avalat pel Parlament- ha estat primordial per a la conselleria, més després de constatar que l'impacte d'aquestes instal·lacions ha provocat protestes a les comarques més afectades. Els dos socis del Govern -ERC i Junts- han pactat el contingut del decret, i a més, Jordà es mostra fermament convençuda que la CUP avalarà la proposta que l'executiu porti a la cambra catalana. Ara bé, només acabar la conferència, la formació ja ha explicat que el nou decret "és insuficient, amb incerteses i amb mesures descafeïnades" perquè no atura els projectes ja validats que han estat motiu de protestes i mobilitzacions. Tot i que amb el suport dels anticapitalistes i la consegüent majoria independentista n'hi hauria prou, des de l'executiu també s'està perseguint el vot favorable del PSC i dels comuns.

Més enllà de la negociació política, el principal actor del decret és el territori. El missatge és prou clar en un dels seus punts: "El nou model energètic de Catalunya ha de ser sostenible i respectuós amb el territori, i s'ha de desenvolupar de forma acordada i amb la cooperació de tots els agents territorials". Les queixes que s'han plantejat en els darrers mesos tenien a veure amb el desequilibri territorial en el repartiment de les instal·lacions eòliques i solars promogudes per empreses per assolir els objectius d'energies verdes.

 

Participació