Cultura

«Pells», set contes per connectar amb set dones

Ester Enrich publica el seu tercer llibre a partir d’un recull de situacions viscudes

Ester Enrich, escriptora del llibre | Maria Fernández Sadurní
per Maria Fernández Sadurní, Tarragona | 15 d'octubre de 2021 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 15 d'octubre de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La pell com una manifestadora del que sentim i vivim. Concretament set pells de set dones que senten que no encaixen en aquell moment que estan vivint. Aquest és el punt de partida d’Ester Enrich, l’escriptora de Pells, qui acaba de publicar el seu tercer llibre. Amb un te verd a la mà, explica que al seu llibre no hi ha superheroïnes, al seu llibre hi ha dones que tenen un abans i un després a la seva vida quan se n’adonen, mitjançant una conversa o una mirada, que allò que han normalitzat i que estan vivint no és el que volen: “Les personatges fan un clic en un moment de la seva vida i saben que aquella situació ha de canviar, després faran el pas o no, però s’adonen que no funciona”.

Enrich escriu novel·la, també ha publicat poesia, però sent una connexió especial amb el gènere del conte: “Té un punt de màgia, d’il·luminació, que quan te l’acabes de llegir el pots tornar a rellegir. La novel·la em fascina, però com a tothom, en canvi, el conte em meravella perquè en molt poc dius molt”. Així i tot, l’escriptora es lamenta que en el país on vivim no hi ha tirada comercial d’aquest gènere i que “cal apostar-hi i reivindicar-lo”. Ester Enrich s’ho ha pres al peu de la lletra i dos dels seus tres llibres són en format conte. El primer Valentes i lliures, vuit contes inspirats en experiències de vida de dones entrevistades que parlen de superació i empoderar-se, i ara amb Pells, set contes amb protagonistes femenines.


De la mateixa manera que cal “reivindicar el gènere conte”, Enrich creu fermament que cal fer visibles les escriptores i també les realitats de les dones. Alça la veu quan respon que “hi ha d’haver més dones a les portades dels llibres” i que per això va decidir endinsar-se al món de les publicacions: “Hi trobo un sentit”. A més del nom de les portades dels llibres, cal manifestar les històries de les dones, segons l’autora: “M’he trobat amb persones, sobretot homes, que m’han preguntat si les històries que explico a Pells són possibles. No entenc com poden qüestionar aquesta realitat”.

El que s’explica a Pells són contes basats en fets reals viscuts per l’escriptora o que ella mateixa ha vist viure a altres dones. La reflexió d’Enrich és que dubtar de l’autenticitat d’aquestes situacions és fruit de “no explicar-ho prou en veu alta o de no haver-ho escrit gairebé mai, doncs fem-ho, canviem-ho”. 


L’autora utilitza l’escriptura com una manera de practicar el feminisme. Enrich és membre del col·lectiu feminista Frida, i entén el moviment com quelcom interseccional i amb la màxima de “lluitar pels drets i les dissidències de la dona”. Pells és un llibre que entra al “jo profund” de totes i cadascuna de les protagonistes i té “el poder de fer connectar les lectores amb alguna de les situacions que s’exposen als llibres i facin aquest despertar que els passa a les personatges”. L’escriptora creu important que aquestes dones no se sentin soles en un moment tan especial com el que exposa, és per això que les protagonistes de cada relat són personatges secundaris als altres, és la manera com Enrich entén la sororitat: “No estem soles davant d’aquest clic. Sempre tenim algú al costat, en aquest cas les protagonistes es tenen a si mateixes”.

 

Participació