procés català

Tarragona homenatjarà l'1-O quatre anys després del referèndum

Es preveuen concentracions tant a la capital com a Reus, Valls o Roquetes, entre d'altres, a banda dels actes previstos per l'ANC en forma de marxes

per Redacció, 29 de setembre de 2021 a les 06:19 |
Imatge d'arxiu de la jornada de l'1 d'octubre de 2017 a Tarragona. | Jonathan Oca
Aquest divendres es commemora el quart aniversari del referèndum de l'1 d'octubre, que a Tarragona va ser especialment sonat a causa de les càrregues policials. Les entitats sobiranistes tenen preparat un acte "unitari" a partir de les set del vespre a la plaça de la Font i que donarà el punt de sortida a les mobilitzacions previstes al llarg del cap de setmana.

Un dels convocants, l'Assemblea Nacional Catalana, ha centrat la commemoració en el reconeixement a la Catalunya Nord, que va tenir un paper fonamental en l'èxit de la consulta. Per això hi haurà un acte polític a l'Illa (Rosselló), així com diferents actes territorials també a Lleida, Sabadell, Sant Joan de Vilatorrada, Roquetes, Dosrius i Sant Cebrià de Vallalta.


La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, va explicar en roda de premsa que l'ANC planteja aquest any una "doble manifestació", primer per la Diada i ara per l'1-O. "Posar en valor la victòria democràtica davant l'Estat l'1-O de 2017", ha destacat. La presidenta de l'ANC ha indicat que les manifestacions que proposen per l'1-O tenen una "naturalesa diferent" a la de la Diada perquè consisteixen en "molts actes descentralitzats" arreu del país i els Països Catalans.

El dissabte 2 d'octubre l'ANC conjuntament amb altres entitats impulsen una conferència nacional antirepressiva a la Universitat de Girona. Es tracta d'una jornada on s'abordarà a través de taules rodones el paper en la defensa jurídica, el paper dels familiars o la resposta organitzada davant la repressió.


Marxes organitzades per tot el territori


Al marge d'aquesta conferència antirepressiva, el mateix dissabte hi haurà diverses marxes organitzades per les territorials de l'ANC. La primera, de 27 quilòmetres, sortirà a les 6 del matí de la parada de l'Àngel a Fraga (Franja de Ponent) i anirà fins a Lleida passant per Alcarràs.


La segona, de 14 quilòmetres, arrencarà a les 8 del matí des del Pavelló de Sant Julià de Ramis (Gironès), Sarrià de Ter, Girona, Vilablareix per arribar a Aiguaviva. Finalment, a les 14h, arrencarà la darrera marxa de 21 quilòmetres que començarà a la plaça Parroquial de Vinaròs (País Valencià), Alcanar fins a Sant Carles de la Ràpita.

Diumenge 3 d'octubre, l'ANC participarà de l'acte polític que impulsarà la Plataforma 3 d'Octubre a la plaça Cinc d'Oros de Barcelona. Prèviament, les territorials de l'ANC han convocat una manifestació prèvia a la plaça de Francesc Macià que acabarà amb l'inici de l'acte.

Un matí intens a Tarragona ara fa quatre anys


L'actuació de la Guàrdia Civil en una impremta al polígon de Constantí, l'arribada de diferents dotacions de la Policia Nacional espanyola tant a un hotel de Salou com a la comissaria de Tarragona, així com l'entrada prèvia a l'institut Martí i Franquès, tot això durant els dies previs d'aquell mes de setembre, podia indicar que la ciutat seria un dels punts de conflicte durant la jornada del referèndum. La possibilitat existia i per aquest motiu es van començar a organitzar els primers Comitès en Defensa del Referèndum -després convertits a Comitès en Defensa de la República.

Amb prou feines aquests comitès van poder assegurar una acampada el cap de setmana de la cita definitiva al mateix institut Martí i Franquès. Altres centres de votació van comptar amb activitats i convocatòries, com va ser el cas de l'Escola Tarragona, també pròxima a una comissaria, en aquell cas a la de la Guàrdia Civil. El cert, però, és que la major part dels punts més defensats per activistes i votants el mateix 1-O no va ser objectiu almenys en primera instància per part de les forces de seguretat de l'Estat. Els punts de votació de Torreforta, Campclar, Sant Pere i Sant Pau i especialment l'Institut Tarragona, a la plaça Imperial Tàrraco, van ser escenari de batalles campals i algunes de les imatges tarragonines de l'1-O van donar la volta al món.

El referèndum finalment es va poder celebrar, no sense entrebancs i el segrest de vots. La participació a la capital va pujar fins als 18.509 vots, una xifra significativa si es tenen en compte els col·legis tancats i l'actuació policial. La mitjana de la vegueria del Camp de Tarragona va ser la més baixa de Catalunya i, per contra, la de la comarca del Priorat va ser la més alta. Fos com fos, aquella jornada va despertar també en aquestes comarques un sentiment de desafecció creixent que si bé en presència al carrer mitjançant mobilitzacions ha tingut escassa continuïtat sí que les conseqüències encara es poden apreciar com a mínim en l'àmbit electoral.

 

Participació