ENTREVISTA

Llauradó: «El sud necessita una transformació urbana i la volem fer amb els veïns»

La vicealcadessa assenyala que en un mes pot exposar-se el projecte al Carrilet per obrir-lo a les aportacions ciutadanes

per Marc Busquets, Reus | 14 de juny de 2021 a les 08:04 |
Llauradó, a l'exterior de l'Ajuntament, després de l'entrevista | Marc Busquets
El passat dimecres, a firaReus, s'hi va fer l'acte de presentació del fòrum ciutadà nou pla estratègic de ciutat. Es tracta d'una eina, segons la descriu la vicealcadessa, Noemí Llauradó (Reus, 1978), per "construir el futur" de la capital del Baix Camp a 10 anys vista. L'elaboració i execució del document, l'acció del govern ara que som a l'equador del mandat i les eleccions de 2023 són algunes de les qüestions tractades en una conversa al seu despatx del consistori. "En un mes, aproximadament, hi haurà notícies de l'espai del Carrilet", avança. 

- La setmana passada es va presentar el fòrum ciutadà del pla estratègic "Reus horitzó 32". Com va anar, l'acte?


- Va ser un èxit de convocatòria. Els integrants del fòrum hi van assistir contents i, en acabat, ens van transmetre el seu agraïment per la iniciativa. També ens van exposar que és convenient per a la ciutat fixar la mirada al futur. L'acte va ser auster, com ho són els organitzats per l'Ajuntament, i respectuós amb els protocols contra la covid. De l'acte, però, en vull destacar les intervencions de dos dels integrants del fòrum, la directora de l'escola Marià Fortuny, Núria Sabaté, i de l'empresari Gerard Jara. Ens van explicar què n'esperen, del pla, i què pensen que hi poden aportar. Van donar-nos una visió fresca, i l'alcalde i jo hi vam posar la part més institucional. Les ciutats grans treballen amb plans estratègics, i trobem oportú fer-ho ara a Reus. 

- Per què, però, van parlar un empresari i una representant del món de la docència?


- Són dues persones que tenen una visió a favor de la planificació, perquè ells l'usen als seus àmbits per assolir els seus objectius. Vam considerar que la comparació de les seves experiències amb allò que poden aportar a Reus horitzó 32 va ser encertada. Com a mínim, molts assistents ens van assegurar que els dos ponents van fer que s'hi sentissin reflectits. 

- Pel que fa als criteris, ens van dir que es tindrien en compte factors com la paritat, l'edat o l'experiència. En concret, però, han seguit un criteri concret i objectiu per determinar qui sí i qui no entrava al fòrum?


- Seguim dient que el fòrum ha de ser representatiu de la ciutat: paritari, i intergeneracional. I això no ha estat fàcil, no ha estat fàcil aconseguir tan heterogeni com creiem que hauria de ser. Poso d'exemple la qüestió dels orígens i les procedències dels components del fòrum. Se'ns ha fet difícil, comptar amb una representació àmplia. N'hi ha que provenen del Marroc, d'altres de l'Amèrica llatina, i tots ells estan implicats amb la ciutat. També hem comptat amb gent del registre ciutadà, i en tindrem a la taula transversal i a les sectorials. Tenen procedències diferents, i experiències diferents. Hi ha gent de la cultura, de la salut, de l'urbanisme, del femininisme, de la tecnologia, del comerç, tenim periodistes. Tot és millorable, però trobar l'encaix per a aquestes 200 persones no ha estat senzill. I crec que tenim un fòrum molt divers i plural. A més, l'any que ve, un cop arrenqui el pla d'acció, tindrem un procés participatiu molt gran, obert a tota la ciutadania, sempre i quan la situació sanitària ens ho permeti, de fer-lo de gran abast. Farem enquestes, accions a les xarxes, exposicions... Tot plegat, per fer sentir la veu d'aquells que no han estat al fòrum però que hi volen dir la seva. 

- Qüestions concretes del funcionament del fòrum. On i quan es reuniran, els seus integrants? Qui hi introduirà els temes de debat? Qui en farà l'acta?

- El fòrum té una taula transversal i taules sectorials. A partir d'aquí, les persones es distribuiran en grups. La taula transversal es trobarà per primer cop al juliol, i als integrants se'ls lliurarà un document de base amb dades de la situació actual a Reus. Són dades de l'Ajuntament, d'altres plans sectorials. Són dades d'atur, posem per cas, o de l'habitatge, o de les professions. Com tot procés participatiu, està regulat pel reglament corresponent, aprovat al ple. En aquest reglament és on hi consten les accions i els procediments. A banda, ja està constituïda la comissió de seguiment del pla, després vindrà el fòrum territorial i la comissió dels grups polítics. La taula transversal treballarà a partir del proper 7 de juliol, en base a la diagnosi feta, i es trobaran un cop cada tres mesos en un any i mig. Els de les taules sectorials es reuniran una vegada cada sis mesos; per tant, tres cops en 18 mesos. Fase per fase s'anirà explicant tot, lògicament. 

- Es tenen en compte els plans estratègics anteriors?

- Sí. Les dades que seran lliurades a la taula transversal provenen d'aquí, precisament, si és que segueixen sent vigents. 

- L'oposició no hi va ser, a firaReus. Bé, el regidor no adscrit, sí. 

- Tota crítica de l'oposició és benvinguda, i més quan l'han feta per construir. La CUP, posem per cas, ha dit que no s'ha sentit còmoda amb la tria dels components del fòrum, o amb l'acte de presentació, però ens faran arribar les seves propostes a través d'altres eines i àmbits. En el cas del PSC, és cert, no van venir a l'acte però seran al pla, com hi serà el regidor no adscrit. Hi som tots, d'una manera o d'una altra. Tots són conscients que representen el pluralisme polític del consistori, que els veïns els han dipositat la seva confiança, i el que espero és que ens facin arribar les seves propostes perquè el pla serà llavors més ric i plural. La porta és oberta, i ho saben. 

- Fet el balanç de "Reus horitzó 32", som a l'equador del mandat. El context sanitari ha fet virar el rumb del govern del qual ERC forma part?

- És evident que la primera part de l'actual mandat ha estat marcada per la pandèmia. Vam haver de gestionar una situació que mai s'hauria pogut imaginar. Crec que la gestió ha estat positiva, perquè la reacció va ser ràpida. En matèria de salut, crec que el regidor Òscar Subirats ha fet una gran feina, i ha estat en contacte permanent amb el CatSalut per prendre les decisions adequades. De seguida vam veure, però, que també calia treballar en la gestió de la crisi social i econòmica que patíem. D'aquí el Pla de reactivació econòmica i social, amb els actors implicats, i tots els grups polítics. En dos anys hem mobilitzat uns 9 milions per als sectors més afectats per les restriccions, i s'ha fet un pla de xoc per pal·liar els efectes més greus que afectaven l'essencial. He de fer autocrítica, però. Ens vam pensar, a l'estiu i passat l'estiu, que la cosa milloraria i no va ser així. Les mesures dutes a terme, per tant, potser van tenir un abast limitat en el temps. Ara, en conseqüència, estem planificant per anar a l'arrel del problema. Hi ha molta gent a l'atur, i l'ocupació és clau. Cal construir una solució de llarg abast. S'han de generar llocs de treball, oportunitats. Per això, el regidor Carles Prats està elaborant el pla corresponent. A banda, i a nivell intern, ens hem hagut d'acostumar al teletreball, i hem mirat de donar la millor resposta. Potser hauríem pogut reforçar l'atenció telefònica. Crec, això sí, que hem estat a l'alçada i que ens hem adaptat amb celeritat a la situació d'haver de treballar des de casa. I encara hi hauria una altra cosa. 

- Digui

- Tot i que no depèn de l'Ajuntament, hem trigat massa en disposar d'un centre de vacunació a Reus. 

- Què més en destaca, de l'acció de govern?

- Bé, la disponibilitat de l'espai públic per a la ciutadania. Hi ha coses, de fet, que les ha accelerades la pandèmia. El pla de mobilitat i l'ús de la bicicleta, posem per cas. Cal fer prevaldre la mobilitat a peu, el transport públic col·lectiu. Hi estem compromesos. Invertirem un milió en fer 30 quilòmetres de carrils bici. El context ens ha generat el marc mental per aprofundir en l'aprofitament de l'espai públic. A banda, tenim quasi en marxa el centre social el Roser, que serà un referent a nivell de país; hi ha el projecte de la Boca de la Mina, que crearà una nova centralitat a Reus amb un major contacte amb la natura; avancem en el centre cívic Gregal al Niloga; hem traslladat el CMQ, amb la repercussió que ha tingut per al seu entorn; hem revitalitzat el Mercat Central; i hem resolt el traspàs de l'Hospital. Tot i la pandèmia, s'ha seguit treballant i algunes coses s'han avançat. 

- No s'ha referit al futur del Carrilet. 

- En un mes, aproximadament, hi haurà notícies de l'espai del Carrilet. Ja sap que volem que esdevingui una nova centralitat, i que la zona sud ha de tenir equipaments de barri i de ciutat. Té un gran potencial, i necessita una transformació urbana. I tampoc la volem fer sols, des de l'Ajuntament, aquesta transformació. L'obrirem a la ciutadania, i al barri. 

- En un mes perquè estan ultimant el projecte inicial, potser?

- Per acabar d'explicar de manera pública que s'hi intenció de fer i què s'hi vol tractar, al procés participatiu. 

- El regidor Prats ha dit en alguna ocasió que al Carrilet potser sí, que s'hi contemplaria un espai de venda de producte fresc. 

- La clau serà el procés participatiu, perquè permetrà detectar les necessitats que hi ha al sud de Reus. 

- Tampoc m'ha parlat del desdoblament del CAP Sant Pere, una de les propostes d'ERC en campanya. 

- En el desdoblament del CAP Sant Pere hi ha implicada una altra administració, la Generalitat. Hem tingut les eleccions, ara ja hi ha un nou govern i nous interlocutors al departament del Salut. És un bon moment, per tant, per parlar de la seva futura ubicació al Carme. 

- Si jo fos el seu soci, aquell titular que deia que ERC porta gran part del pes del govern de Reus no m'hauria fet gaire gràcia. 

- La cohesió del govern és total. El govern és ferm i sòlid, i la governança és compartida en el sentit que les decisions es prenen de manera conjunta, i són importants. Ara bé, ERC porta bona part del govern? Sí, perquè de les regidories que hi ha en portem sis, i són transformadores. Són àrees importants, i pensem que portem gran part del pes del govern si tenim en compte que al mandat anterior només érem dues regidores. És evident que ara tenim més pes que el que teníem. 

- Parlem de les eleccions de 2023. Queda molt, i pot passar de tot, però una alcadessa d'ERC tindria els mateixos socis que té ara la vicealcadessa?

-  És que no se sap pas, si hi haurà una alcaldessa Noemí Llauradó. El que puc dir avui per avui és que ens sentim molt a gust al govern. 

- Una última qüestió. Quina repercussió creu que pot tenir al govern i a la vida política municipal que dues regidores de Junts, Montserrat Vilella i Teresa Pallarès, tinguin càrrec nacional?

- Estic molt contenta que hi hagi dones reusenques que tinguin poder a la Generalitat i en altres esferes, ho trobo molt important. 

 

Participació