PATRIMONI

Descoberta una casa de cabdillatge del segle VI aC a la Serra d'Almos, a Tivissa

La troballa s'ubica al jaciment del Coll del Moro de la Serra d'Almos que feia mig segle que no s'explorava

per Redacció, Tivissa | 9 de juny de 2021 a les 08:16 |
Pla general de la presentació de les troballes als jaciments del Coll del Moro de la Serra d'Almos i el Castellet de Banyoles de Tivissa, amb representants de l'Ajuntament de Cultura i l'equip d'arqueòlegs. | Anna Ferràs ( ACN)
Els arqueòlegs han descobert al jaciment del Coll del Moro de la Serra d'Almos, a Tivissa una casa de cabdillatge de fins a 5 habitacions, una troballa important per entendre els estaments socials de l'època ibèrica més antiga com es va formar la jerarquització de la cultura ibera. El jaciment, del segle VI abans de Crist, feia més de 50 anys que no s'havia explorat i ha sorprès el bon estat de conservació de les cases i dels elements trobats. Al Coll del Moro també s'ha localitzat un túmul amb un enterrament, una inhumació estranya perquè els ibers s'incineraven. La hipòtesi és que va morir durant l'atac al poblat. En paral·lel, també s'ha localitzat una muralla inèdita al jaciment del Castellet de Banyoles de Tivissa.

Com ha explicat Rafel Jornet, que dirigeix les excavacions del grup d'arqueòlegs de la Universitat de Barcelona, la descoberta de la casa de cabdillatge al Coll del Moro de la Serra d'Almos permetrà descobrir com es va anar forjant l'ordre social de la cultura ibera. 

Esta jerarquia estatal es coneix en la fase de vida urbana de l'època ilercavona, abans de la guerra Púnica i la conquista romana. "Però aquests cabdillatges són les primeres mostres de diferenciació política amb un abast territorial molt petit. Necessitem conèixer com és aquest embrió de la jerarquització social ibèrica, però no serà de gran abast i tindrà una limitació territorial. És el que hem de conèixer en les pròximes excavacions", ha explicat.

El jaciment del Coll del Moro de la Serra d'Almós és encinglat, amb un carrer amb una bateria de cases a banda i banda, "un camí comú i clàssic del període formatiu de la cultura ibera". Les excavacions s'han fet a partir dels sondejos del professor Salvador Vilaseca als anys cinquanta. El que més ha sorprès és que, després de tants anys, l'estat de conservació és molt bo. En alguns espais la conservació de les estructures "és de fins a 1,5 metres des del nivell de pavimentació". "Hi ha potencial per excavar", ha destacat Jornet.


La gran troballa és un gran edifici de fins a 5 habitacions, de les quals se n'ha excavat 4, amb diferents funcionalitats, la metal·lúrgia, un teler, la cuina i una sala noble. "És la casa d'un cabdill. Sabíem que el procés de jerarquització social de la cultura ibera s'iniciava al segle IX aC fins al segle VII aC i veiem que al segle sisè continua en el mateix món ibèric", ha apuntat l'arqueòleg.

A la sala metal·lúrgica s'han trobat elements de bronze, puntes de sageta, asts de ferro amb mànec de banya de cérvol, i altres elements que s'han documentat i es restauraran. A l'espai de tèxtil s'han trobat fins a 35 pesos de teler i la més abundant en materials és la zona de cuina, amb un forn i fins a 30 elements associats a la cuina, la vaixella i el servei. Són peces que s'han recuperat senceres i "són bona mostra de l'excepcionalitat de l'estat de conservació del jaciment".


L'última sala és més diàfana, fa uns 6 metres quadrats, i està més mal conservada, però seria la zona residencial perquè és l'únic lloc on hi ha una llar central i una columna arrebossada amb fang, així com elements de vaixella i d'ornamentació personal. Estes cases manufacturaven artesania i acumulaven productes importats. S'hi ha trobat joies, ceràmica grega o un morter massaliota, de la colònia grega de Marsella. "Aquestes cases tenien aquesta intenció d'obtenir importacions i ornamentació perquè vivien en una escala social rellevant i així ho demostraven", ha explicat Jornet.

Inhumació amb restes

Un altre dels espais que s'ha excavat és el túmul que havia documentat Vilaseca. És una inhumació "estranya" perquè els ibers s'incineraven. Associat a l'aixovar funerari, hi ha una copa àtica o un bol de bronze, però també elements de tipus domèstic: un pic, una arada, unes àmfores i elements de vaixella i de cuina, poc freqüents en un aixovar. La hipòtesi que es treballa és que hauria mort en l'atac al poblat.

"Que hagi sortit un cos amb un aixovar domèstic, creiem que podria ser que morís en el moment de destrucció i que aquesta estructura tumulària no sigui un túmul de pedres d'una cambra funerària sinó que fos una estructura defensiva", ha descrit l'arqueòleg. També hi ha indicis d'una destrucció violenta, perquè hi ha elements cremats. S'han conservat taulons de fusta que s'han portat a analitzar per fer la prova del carboni 14 que també es farà als fragments de pelvis i una falange d'aquesta inhumació per datar els ossos.
 

Pla general de dos arqueòlegs treballant en les excavacions del jaciment del Coll de Moro de la Serra d'Almos. Foto: Cedida a ACN


Protecció del Coll del Moro

La presidenta de l'EMD de la Serra d'Almos, Lurdes Pena, ha destacat que es torni a obrir el jaciment i es tingui en compte. "Fa alegria perquè era només un bosc aquests últims 50 anys", ha destacat. Pena ha explicat que es treballarà per declarar el jaciment Bé d'Interès Cultural Local (BCIL) i que compten amb la predisposició dels propietaris. "Estem agraïts perquè sigui un lloc que puga gaudir tothom i perquè és patrimoni que tenim i hem d'explotar", ha afegit.

La muralla del Castellet de Banyoles

D'altra banda, en paral·lel s'ha fet una nova campanya d'excavació al jaciment del Castellet de Banyoles de Tivissa on s'ha pogut documentar la inèdita muralla del poblat, a la part esquerra de l'entrada, al sud. A la tardor es va trobar una prova de cuny amb la inscripció Kum, possiblement el nom del poblat. Els darrers anys ja hi havien trobat diverses monedes amb símbols de l'alfabet ibèric que es pronunciarien com 'Kum', però l'aparició de la prova d'encunyació ha permès tancar el cercle. Això demostraria que la ciutat disposava de la seva pròpia fàbrica de moneda i que era un important enclavament del territori del poble iber dels ilercavons.

 

Participació