judici del 17-A

Penes de 53, 46 i 8 anys de presó per als acusats pels atemptats del 17-A

L'Audiència Nacional condemna Chemlal i Oukabir per pertinença a grup terrorista i tinença i fabricació d'explosius, i a Ben Iazza per col·laboració amb organització terrorista

per Bernat Surroca, 27 de maig de 2021 a les 16:03 |
El primer dia de judici dels atemptats del 17-A | Pool EFE
L'Audiència Nacional ha condemnat a penes d'entre vuit i 53 anys de presó els membres de la cèl·lula terrorista que va atemptat a Barcelona i Cambrils el 17 d'agost del 2017 i on van morir 16 persones. Concretament, el tribunal presidit per Alfonso Guevara ha imposat una pena de 53 anys al principal acusat, Mohamed Houli Chemlal, que va sobreviure a l'explosió de la casa d'Alcanar on els terroristes preparaven l'atemptat; de 46 anys per a Driss Oukabir, que va perdre el seu germà en l'atac a Cambrils; i vuit anys per a Said Ben Iazza, que va tenir un paper testimonial durant tot el judici.

De la mateixa manera, la sala condemna a una pena d'inhabilitació absoluta i especial els tres condemnats, que tindran prohibit acostar-se a Alcanar durant deu anys un cop complertes les penes de presó. La sentència també indica que el compliment efectiu de la pena per als dos principals acusats no superarà els 20 anys de presó. 


La sentència, de 1.018 pàgines, condemna Chemlal i Oukabir pels delictes de pertinença a organització terrorista, tinença, dipòsit i fabricació d'explosius de caràcter terrorista, i estralls en temptativa de caràcter terrorista en concurs amb 29 delictes de lesions per imprudència greu. A Ben Iazza se li imposa la pena per col·laboració amb organització terrorista i no podrà acostar-se a Alcanar durant cinc anys un cop compleixi la condemna de presó. L'Audiència Nacional fixa penes més llargues de les que sol·licitava la Fiscalia, que demanava 41 anys per Chemlal, 36 per Oukabir i vuit Ben Iazza, però descarta la presó permanent revisable que demanaven algunes de les acusacions particulars. La sentència es pot recórrer ara a la sala d'apel·lacions.

La sala ha decidit absoldre Chemlal i Oukabir de 14 delictes d'homicidi en temptativa de caràcter terrorista, de 34 delictes de lesions de caràcter terrorista i de cinc per lesions per imprudència. També ha absolt Ben Iazza dels delictes de pertinença a grup terrorista, tinença d'explosius i conspiració per estralls. El judici va començar el 10 de novembre a l'Audiència Nacional i es va allargar fins a mitjans de febrer. La sentència ha trigat poc més de tres mesos a sortir.


Interrogants que continuen oberts

Acusacions com la de Jaume Alonso Cuevillas van denunciar abans i durant el judici que la vista oral no serviria per resoldre els fets i "saber tota la veritat". A l'Audiència Nacional no es van abordar alguns dels forats negres del 17-A com la misteriosa figura de l'imam de Ripoll, Abdelbaki Es-Satty, considerat el líder de la cèl·lula terrorista, i les seves relacions amb els serveis secrets espanyols. El judici també va deixar dubtes sobre si l'imam va morir en l'explosió d'Alcanar la nit prèvia a l'atac. 


En el domicili que els terroristes feien servir per fabricar explosius hi hauria un quart home desconegut que no ha estat identificat. Tampoc es va aprofundir en les connexions internacionals que podien tenir els joves de Ripoll o l'imam, malgrat que es va acreditar que van fer viatges a Bèlgica i França abans dels atemptats. La mala regulació de la compra de precursors d'explosius a Espanya -els terroristes van poder comprar materials en quantitats importants que no van aixecar sospites- també va ser un element que va quedar sense resoldre.

 

Participació