Nova legislatura

L'1x1 definitiu del nou Govern: paritari, renovat i amb perfils tècnics

L'executiu, liderat per Aragonès i Puigneró, es reunirà per primera vegada aquest dimecres; està format per catorze conselleries i només tres titulars repeteixen respecte l'anterior legislatura

per Bernat Surroca / Oriol March, 25 de maig de 2021 a les 14:56 |
Les cares del nou Govern. | ND
El nou Govern liderat per Pere Aragonès ja té totes les peces definides. Es tracta d'un executiu paritari, renovat -només tres figures repeteixen respecte l'anterior legislatura- i que incorpora independents i perfils tècnics en places sensibles com Economia, Salut i Acció Exterior. Aquest són tots els noms d'un executiu que tindrà Jordi Puigneró com a vicepresident i com a principal contrapès polític a Aragonès.

Pere Aragonès

Pere Aragonès, en una reunió del Govern. Foto: Rubén Moreno / Govern


President de la Generalitat (ERC)

Pere Aragonès (Pineda de Mar, 1982) assumeix el repte de presidir la Generalitat en un moment complex, marcat per les conseqüències econòmiques i socials del coronavirus i pel bloqueig de la resolució del conflicte polític amb l'Estat. Amb una llarga trajectòria dins del partit -va liderar-ne les joventuts, que van ser clau per arrossegar ERC al no a l'Estatut- i al Parlament, va ser escollit per Oriol Junqueras com a successor després de treballar amb ell com a secretari d'Economia. Amb Junqueras empresonat i Marta Rovira exiliada, Aragonès s'ha convertit en l'home fort d'ERC i, malgrat no guanyar les eleccions -va quedar segon, empatat amb escons amb Salvador Illa-, la reedició de l'aliança amb Junts l'ha portat a Palau. Feia dècades que a la Generalitat no hi manava un president amb carnet dels republicans. Farà bandera del diàleg amb l'Estat, segell que ha volgut potenciar ERC després d'haver promogut la declaració d'independència del 2017 un cop celebrat el referèndum de l'1-O.
Jordi Puigneró

Jordi Puigneró serà el número dos del Govern. Foto: Adrià Costa


Vicepresident i conseller de Polítiques Digitals, Infraestructures i Agenda Urbana (Junts)

Jordi Puigneró (Sant Cugat del Vallès, 1974) ha centrat la seva trajectòria a l'administració en el seu àmbit d'experiència: les noves tecnologies. Enginyer de formació, ha estat director general i secretari sectorial en telecomunicacions i ciberseguretat. El 2017, en els primers compassos de Carles Puigdemont a l'exili, va visitar-lo per tractar un dels aspectes que més li interessen, com és el concepte de República digital, que ha teoritzat posteriorment en un llibre. D'aquella trobada amb Puigdemont en va sortir la idea, finalment materialitzada, de posar en marxa un departament específic de Polítiques Digitals. Ara continuarà al capdavant d'aquesta matèria, afegint-hi infraestructures i agenda urbana. Com a vicepresident, serà el principal contrapès a Aragonès i la veu principal de Junts dins l'executiu. Abans que ell, van optar per no agafar el càrrec Elsa Artadi i Josep Rius, del cercle de Puigdemont.
Laura Vilagrà

Laura Vilagrà. Foto: Adrià Costa


Consellera de la Presidència (ERC)

Ja durant la campanya sonava el nom de Laura Vilagrà (Santpedor, 1976) com membre del Govern. Ara se situarà al capdavant de la conselleria de la Presidència i es convertirà en un dels puntals d'Aragonès al Govern. Ha estat implicada en la negociació amb Junts i té bona relació amb alguns dels seus dirigents, que la consideren més "raonable" que altres perfils. Malgrat no haver ostentat càrrecs a la primera línia de la política catalana ni ser un dels noms propis de la cúpula del partit, Vilagrà acumula una llarga trajectòria al capdavant d'administracions i suma recorregut dins del partit. Tria d'Oriol Junqueras, se la considera pragmàtica, executiva i poc avesada als eufemismes. Va tenir un rol secundari a la campanya, però ha format part de l'equip negociador d'ERC -en les converses amb Junts i la CUP- i tindrà un paper capital al Govern. "Ha de ser un gran actiu a partir d'ara", recorden a la cúpula dels republicans. Tot i això, no serà portaveu del Govern, càrrec tradicionalment associat a la conselleria de Presidència.
Victòria Alsina

Victòria Alsina, en l'etapa de delegada del Govern als Estats Units. Foto: ACN


Consellera d'Acció Exterior i Transparència (Junts, independent)

Victòria Alsina, exdelegada del Govern als Estats Units, assumirà una de les conselleries més cobejades del Govern. Després de l'aplicació del 155, la Generalitat va reobrir la majoria de les delegacions a l'estranger, i fins i tot en va posar en marxa de noves. Alsina arriba al càrrec després que Josep Rius, membre de l'entorn de Puigdemont, optés per no assumir una responsabilitat en la qual també encaixava Ramon Tremosa, que ara deixa la conselleria d'Empresa i Coneixement. La futura consellera, professora a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), té experiència acadèmica internacional i ha coordinat el grup de treball Catalunya 2022, amb propostes de futur per al país destinades a repensar-lo més enllà de les conseqüències socials i econòmiques del coronavirus. Sobre Acció Exterior hi ha pesat, especialment en la legislatura del referèndum, l'acció judical de l'Estat, que ara reclama fiances milionàries als seus exresponsables.
Jaume Giró

Jaume Giró, en una imatge d'arxiu. Foto: ACN


Conseller d'Economia i Hisenda (Junts, independent)

Jaume Giró (Badalona, 1964) és un dels fitxatges estrella del nou Govern. Jordi Sànchez, secretari general de Junts, li va proposar entrar a l'executiu per liderar una àrea clau del gabinet liderat per Pere Aragonès. Alt directiu amb experiència en companyies com Repsol i La Caixa, de la qual va acabar sortint a finals del 2019, té una agenda de contactes privilegiada tant a Barcelona com a Madrid. El seu nomenament és vist amb recel per la CUP, soci prioritari del Govern i necessari per aprovar els pressupostos que elaborarà la conselleria de Giró. Entre les carpetes que haurà de gestionar hi ha la política fiscal i la conversió de l'Institut Català de Finances (ICF) en la banca pública catalana inclosa dins del programa entre ERC i Junts. Abans de fer el salt a la política, Giró va ser l'home fort de la candidatura de Joan Laporta a els eleccions del Barça, però finalment va optar per no integrar-se en la junta directiva del club.
Joan Ignasi Elena

Joan Ignasi Elena. Foto: Adrià Costa


Conseller d'Interior (ERC, independent)

Joan Ignasi Elena (Vilanova i la Geltrú, 1968) assumeix una de les carteres més complexes del nou Govern. Com a conseller d'Interior haurà d'imprimir un segell diferent, marcat molt de prop de la CUP -així s'ha vist en la presència dels anticapitalistes en la mobilització per aturar el desnonament del Bloc Llavors- i amb el compromís de complir els acords sobre deixar de fer servir projectils de foam. Els dos últims consellers del ram, Miquel Buch i Miquel Sàmper, han rebut crítiques en un moment o altre dels seus mandats per les actuacions dels Mossos en protestes ciutadanes, també de caire independentista. Provinent del PSC, advocat i exalcalde de Vilanova i la Geltrú, està ben connectat amb Oriol Junqueras, va jugar un paper de coordinació durant el judici del procés per la banda d'ERC.
Josep Gonzàlez Cambray

Josep González Cambray, amb Josep Bargalló. Foto: ACN


Conseller d'Educació (ERC)

Josep Gonzàlez Cambray, director general de Centres Públics, és el relleu natural de Josep Bargalló a la cartera d'Educació. Al llarg de la pandèmia, el seu nom ha estat més present en els mitjans, sobretot a l'hora d'abordar la reobertura dels centres un cop passada la primera onada. Fa uns mesos va ser detingut en el marc de l'operació Volhov, relacionada amb el presumpte finançament del procés, però va ser ràpidament posat en llibertat. Gaudeix d'experiència en l'administració: va ser adjunt a la secretaria d'Immigració durant el segon tripartit i va ser director de serveis de la conselleria d'Acció Social i Ciutadania. Com a conseller d'Educació haurà de gestionar el segon curs que arrencarà al setembre sota l'influx d'una pandèmia que ja va a la baixa.
Josep Maria Argimon

Josep Maria Argimon, en una imatge d'arxiu. Foto: Europa Press


Conseller de Salut (Junts, independent)

Una de les conselleries destacades que canvia de mans és la de Salut. La pilotarà el fins ara secretari de Salut Pública i una de les cares més visibles durant la pandèmia, Josep Maria Argimon (Barcelona, 1958) El seu nom va ser un dels asos que va jugar Junts en campanya, concretament en debat electoral de TV3 quan Laura Borràs va anunciar que, si guanyava les eleccions, Argimon seria conseller de Salut. No les va guanyar, però les negociacions amb ERC han deixat en mans del partit de Carles Puigdemont la gestió d'aquesta àrea, fins ara en mans d'Alba Vergés. Argimon, convertit en cara del Govern a l'hora de respondre sobre vacunes i dades epidemiològiques. Nomenat al juliol com a secretari de Salut Pública, ha estat la gran esperança tècnica per desplegar una nova estratègia contra el virus -els cribratges massius porten el seu segell a Catalunya- i s'ha convertit ara en una icona en el camp de la política. És de la confiança de Toni Comín, que el va promoure quan va arribar a la conselleria, on Argimon ja era un alt càrrec. Recentment ha publicat un llibre amb el president del Col·legi de Metges, Jaume Padrós, punt de referència històric de CDC al sector.
Natàlia Garriga

Natàlia Garriga, al centre de la imatge. Foto: ACN


Consellera de Cultura (ERC)

Natàlia Garriga (Sant Cugat del Vallès, 1969), màxima responsable de Cultura de la direcció d'ERC, assumeix l'encàrrec de liderar aquest àmbit de l'executiu. Va començar a treballar a la Generalitat de Catalunya l'any 1989, al Departament d'Economia -on ha estat directora de serveis, posició per la qual està imputada pel jutjat d'investigació número 13 de Barcelona en la causa sobre l'1-O- i a l'Institut Català del Crèdit Agrari. També ha estat a Presidència i a Cultura. Va ser gerent, entre 2007 i 2016, de l'Institut Català de les Empreses Culturals. Un perfil tècnic en una legislatura en què s'ha assumit el compromís que la cultura disposi del 2% del total del pressupost de la Generalitat i impulsar la normalització lingüística, també entre els joves i en als formats audiovisuals.
Lourdes Ciuró

Lourdes Ciuró, en una imatge d'arxiu. Foto: Juanma Peláez


Consellera de Justícia (Junts)

Lourdes Ciuró (Reus, 1971) entra per primera vegada al Govern en aquesta legislatura, però l'any 2019 va estar a punt de formar-ne part. Quan Elsa Artadi va deixar la conselleria de la Presidència per anar de candidata a l'Ajuntament de Barcelona, la direcció de Junts li va proposar substituir-la a Palau, però va dir que no per centrar-se en la seva tasca com a cap de cartell a Sabadell, on només va poder ser penúltima a les últimes eleccions municipals. És propera a Jordi Turull, empresonat a Lledoners i vicepresident de Junts. La tria de Ciuró ha desplaçat Miquel Sàmper, a qui la direcció del partit es va comprometre a mantenir al Govern després de demanar-li que no es presentés a les primàries per anar a les llistes del 14-F.
Violant Cervera

Violant Cervera. Foto: ACN


Consellera de Drets Socials (Junts)

Violant Cervera (Lleida, 1969) ha estat un dels últims noms en ser confirmat com a consellera. Assumeix un departament que perd competències respecte l'anterior legislatura, però que tindrà rellevància en qüestions de pes, encara més en un context d'ascens de l'extrema dreta. Cervera, amb àmplia trajectòria dins de Convergència i del PDECat, ha estat diputada al Parlament i també és propera, com Ciuró, a Turull.
Gemma Geis

Gemma Geis, al Parlament. Foto: Junts


Consellera de Recerca i Universitats (Junts)

Gemma Geis (Girona, 1979) va ser un dels principals fitxatges de Puigdemont per la llista del 21-D del 2017. Va obtenir un gran resultat a Girona com a cap de cartell, impulsada també per la figura del líder a l'exili -exalcalde de la capital de demarcació-, i al cap de tres anys va guanyar les primàries per repetir com a candidata. En la seva etapa al Parlament s'ha guanyat el respecte de tots els seus companys amb capacitat de treball i meticulositat en el tractament de les àrees que ha comandat. Ha travat bona relació tant amb Turull com amb Josep Rull i va ser l'encarregada de donar rèplica a Aragonès en el segon debat d'investidura, en el qual va substituir amb nota el president del grup parlamentari, Albert Batet, que ha tornat a quedar fora del Govern. Geis, que va ser vicerectora de la Universitat de Girona, assumeix una conselleria de nova creació relacionada amb el seu àmbit d'experiència laboral.
Teresa Jordà

Teresa Jordà. Foto: Cristina Botey


Consellera d'Acció Climàtica, Agricultura i Alimentació

Teresa Jordà (Ripoll, 1972) és, juntament amb Aragonès, l'únic nom que es repeteix de l'alineació d'ERC en el nou Govern. Es posarà al capdavant d'un departament reformulat i que posa l'accent en l'actuació contra la crisi climàtica, una de les prioritats del nou executiu. Les competències sobre medi ambient, de fet, passen de Territori i Sostenibilitat -que es reformula, també- a Agricultura, que és la conselleria que fins ara comandava Jordà. Cap de llista a Girona a les últimes eleccions, té experiència com a diputada a Madrid i com a alcaldessa de Ripoll.
Roger Torrent

Roger Torrent. Foto: Adrià Costa


Conseller d'Empresa i Treball (ERC)

L'expresident del Parlament (Sarrià de Ter, 1979), que té en marxa una querella contra ell per desobediència que pot acabar en una inhabilitació, era l'alternativa més clara a Pere Aragonès com a cap de cartell d'ERC. Finalment va fer un pas al costat i va donar suport a l'actual líder dels republicans. Aragonès i Junqueras li van garantir lloc preeminent a l'executiu, en el qual assumirà Empresa i Treball, de perfil menys polític que altres departaments en mans d'ERC. En la passada legislatura, Torrent va ser el blanc de moltes crítiques de Junts pel seu paper a la cambra catalana i la seva poca "valentia" per desobeir les advertències del Tribunal Constitucional. També per fer massa poc -a parer del partit de Puigdemont- per defensar els drets dels diputats i especialment de Quim Torra quan va perdre l'acta de diputat. Va ser aquesta decisió que va precipitar el final de la legislatura i el trencament definitiu de la confiança entre ERC i Junts, tal com va anunciar Torra el gener de 2020. 
Tània Verge

Tània Verge, professora de Ciència Política a la Universitat Pompeu Fabra. Foto: T.V.


Consellera de Feminismes i Igualtat (ERC, independent)

Tània Verge (Reus, 1978) és catedràtica de Ciències Polítiques a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i va ser membre de la Sindicatura Electoral de l'1-O, responsabilitat per la qual va ser encausada i finalment absolta juntament amb els seus companys. Ara assumeix la conselleria de Feminismes i Igualtat, de nova creació, que aspira a impregnar tot el Govern amb polítiques de gènere. Un àmbit en el qual Verge és especialista i ha dedicat bona part de la seva trajectòria acadèmica.
Xavier Bernadí
Secretari del Govern (ERC)

Xavier Bernadí (Sabadell, 1967) ha estat l'escollit per Aragonès per comandar la secretaria del Govern, una de les peces claus en l'engranatge de l'executiu. Substitueix en aquesta tasca Víctor Cullell, de Junts, que ara deixa el càrrec. Bernadí, en l'última legislatura, ha ocupat la direcció general de Dret i Entitats Jurídiques de la conselleria de Justícia. Amb un coneixement profund sobre el funcionament de l'administració, el 2008 va ser nomenat secretari de la comissió mixta Estat-Generalitat sobre transferències de competències. Entre el juliol de 2013 i el gener de 2016 va ser director de l'Oficina per al Desenvolupament de l'Autogovern.

 

Participació