ENTREVISTA

Jordi Just: «Binter-Canàries és més que tota l'oferta habitual de vols existents perquè és un vol regular»

El president de la Cambra de Reus aposta per línies per tot l'any i alerta que el futur de l'aeroport passa per l'Estació Intermodal

per Josep Cartanyà, Reus | 20 de maig de 2021 a les 08:53 |
Jordi Just, a la seu de la Cambra de Comerç | Cambra de Comerç de Reus
Aquesta informació es va publicar originalment el 20 de maig de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El debat sobre la intermodalitat s'ha reobert al territori. Projectes previstos com el tren-tramvia o d'altres d'estancats com l'Estació Intermodal de l'Aeroport de Reus poden ser determinants pel futur de la mobilitat i la prosperitat econòmica del Camp de Tarragona. Aquests i altres temes els compartim en una conversa amb el president de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Reus, Jordi Just.

- Quins reptes té el territori per aconseguir la intermodalitat? Per què creu que és tan important el projecte de l'Estació Intermodal?


- Aquí tenim un problema de centralitat de Madrid i Barcelona. Si no fos per això, -cadascuna per raons diferents però que ens afecten al territori-, ja tindríem una Estació Intermodal. Li posaré algun exemple. Amb una Estació Intermodal, tindríem un tramvia combinat amb autocars en una àrea -en la que avui som uns 350.000 habitants i seríem prop d'un milió- perquè hi hauria unes vies que ens connectarien amb Barcelona en 28 o 30 minuts. També podríem tindre un Aeroport de Reus connectat amb aquest tren que ens portaria a Barcelona per agafar intercontinentals, i a l'inrevés, podríem portar gent de Barcelona cap a Reus per anar a Europa. Tenim un aeroport proper amb una ciutat com Tarragona, amb el seu patrimoni romà, una ciutat modernista com Reus, un Priorat i una Conca de Barberà que són bessones de la Toscana, on hi podem trobar oferta cultural i paisatgística de primer nivell (Poblet, Santes Creus,...). També podem rebre un turisme de la península i d'Europa, amb línies regulars pensades per a gent que durant l'any busca estades curtes de cap de setmana. No tan sols hem d'oferir vols per a turistes en temporada alta, sinó un turisme cultural per a gent de mitjana edat o jubilada que es troben en una bona posició econòmica. Si aconseguim que aquest visitant es quedi algun dia més, li podem oferir PortAventura, les Muralles de Montblanc, el Montsant, la Via Verda de la Terra Alta o el Delta de l'Ebre. Però tot això no ens ho deixen tindre. No tenim un aeroport adequat perquè no tenim una Estació Intermodal.

- I per què no la tenim?


- Perquè algú no vol. No té sentit que no s'hagi executat una estació que està adjudicada, programada i valorada en uns 36 milions. I resulta que estan destinant centenars de milions cap a Sagunt, cap a Teruel o fent un port de València molt més gran. Des de Madrid promouen aquesta centralitat i, després, des de Barcelona l'acaben d'arreglar. Des de la Cambra havíem aconseguit, a través d'un diputat al Congrés, reservar una partida de 36 milions, però aquests diners els van treure per destinar-los a Rodalies de Barcelona. Dues centralitats!! L'altre problema que tenim aquí són “els egos”, que també n'hi ha en aquest país. Després algú diu “posem la ratlla per aquí” i l'altre diu “la ratlla per allà” i els altres se'n riuen i ens diuen que “quan us fiqueu d'acord, ja ens direu on voleu la ratlla”. El que hem manifestat des de la Cambra de Reus és que fem les coses com déu mana. La llei diu que hi ha d'haver una Autoritat del Transport Metropolità i fa un any i mig les cambres del Camp i de l'Ebre vam demanar-ho a la Generalitat... Però com diuen a la Ribera “Te sento, te sento, però no t'escolto”.

- Fa un temps es van anunciar els nous vols de l'Aeroport de Reus amb les Canàries a través de Binter. Creu que Binter és més que una nova destinació?


- Binter és més que tota l'oferta habitual de vols existents perquè és un vol regular. Nosaltres hem treballat molt la línia de vols de Binter perquè, segons quines línies, de dues hores i mitja, començaran a penalitzar-les com a França, que les han prohibit. Per tant, hem anat a buscar vols una mica llargs. I aquests vols regulars -que no només han de ser turístics- han de fer anada i tornada.

- Aquesta hauria de ser una prioritat de la Taula Estratègica de l'Aeroport de Reus?

- Aquí pequem molt d'anar a buscar la Taula Estratègica de l'Aeroport de Reus, que està formada per una multitud de gent, i que no funciona. Sí, sí, no funciona. No ho dic només jo. També ho ha dit públicament el secretari de Mobilitat de la Generalitat, Isidre Gavín.

- Per què creu que no funciona?

- A la Taula hi són tots representats però no funciona perquè no és pragmàtica. I la raó és perquè només pensem en el turisme i el turisme és molt important -repeteixo molt important- però hi ha d'haver altres coses al costat. I els vols regulars ens permeten portar una altre tipus de turisme o visitant. Per exemple, hi ha molta gent que no sap que l'Aeroport de Reus té vols amb Brussel·les perquè els té tres mesos a l'any. I un empresari no hi pensa en tres mesos, pensa en el dia a dia. Si fa la consulta el mes d'abril i li diuen que no n'hi ha, ja no ho mirarà més.

- Què en pensa, que l'Aeroport de Reus funcioni com a quarta pista de Barcelona?

- Nosaltres hem demanat una reunió amb el president d'AENA per tractar d'aquests temes. Si a Catalunya tenim tres aeroports infrautilitzats i es poden connectar en 28 o 30 minuts, per què no ho fan? La inversió que han de fer a Barcelona que la facin o no, no ho sé. Però com és que no es pot aprofitar Reus i Girona? Quan vas a Londres no et preguntes si vas a Heathrow, a Luton, a Gatwick o Stansted. Arribes a l'aeroport que sigui i, després amb un bitllet et porten on vols. A Frankfurt, amb el mateix bitllet del tren ja vas directament a l'avió i no veus la maleta fins a la destinació final. Tot està interconnectat. Això s'arregla seient tots en una taula i amb voluntat política. Perquè no hi ha voluntat política. I la única solució perquè ens facin cas és ser capaços d'unir-nos tots i anar en bloc en un bus cap a Madrid, al Ministeri de Foment, i exigir-los una solució perquè la gent està sublevada. Que no ens facin aquesta Estació Intermodal, que és econòmicament viable, és perquè amaguen alguna cosa. Si vostè no vol fer una obra perquè no és rendible, ho entenc, però si vostè no vol fer una obra que tota la gent la demana i és viable, és perquè amaga alguna cosa.

- Un dels projectes que pot afavorir la intermodalitat del futur és el tren-tramvia. Quines al·legacions han presentat des de la Cambra de Reus?

- Voldríem que l'Aeroport de Reus fos la sortida central del tren-tramvia. Des d'allà, poder anar a Reus, a Tarragona, a Cambrils,... El rovell de l'ou està al centre del territori, a l'aeroport. Que em perdonin, però no està ni al passeig Sunyer de Reus ni a la Rambla Nova de Tarragona. Pel que fa a l'arribada del tren-tramvia a l'Hospitalet de l'Infant, l'Ajuntament ens va manifestar la seva queixa, que compartim, i més si tenim en compte tant els turistes com els treballadors que van als càmpings d'aquella zona. Nosaltres representem els interessos de les empreses -en aquest cas els càmpings- i, per tant, també els seus treballadors.

- Què en pensa de la proposta que fa l'Ajuntament de Reus de connectar la ciutat amb una xarxa de tramvia pròpia,diferent de la ferroviària d'ADIF?

- Jo no entraré a jutjar o valorar el que facin o proposin els ajuntaments. Ara bé, la Cambra considera que les vies del tramvia no han des passar per la xarxa d'ADIF. Si des de l'Aeroport posem un tramvia lleuger amb hidrogen i el fem passar, per exemple, per davant de La Fira de Reus, per davant de l'Hospital Sant Joan i per davant de totes les empreses del Tecnoparc,... Aleshores la via d'ADIF ens assembla que és obsoleta i que ha d'anar destinada per altres serveis, no pel tramvia.

- Quin paper ha de tenir l'Autoritat Territorial de Mobilitat del Camp de Tarragona?

- S'ha creat per llei i per llei s'ha de reunir amb una regularitat, i no ho fa. En el consell de l'ATMCT només hi ha alcaldes i convindria que també hi haguessin professionals i representants del món empresarial que poguessin donar una visió complementària, que no vol dir contrària. A més, a l'ATM hi ha el Consell de la Mobilitat, on hi ha els tècnics. Algú ho ha de fer. Però el que no poden fer és que presentin una cosa feta sense consultar amb ningú. Alguna cosa ha hagut de passar perquè tots els alcaldes representats a l'ATM hi estan en contra.

- S'han convocat els Fons Europeus 2021-2027. Estem davant d'una oportunitat per a les empreses del territori?

- Nosaltres hi estem treballant. Hem creat oficines tècniques per donar serveis a les empreses, hem participat en molts fòrums i hem fet webinars amb els empresaris. Estem treballant en dues línies que considerem bàsiques. Per un costat, en el model de la connectivitat perquè les comarques estiguin connectades amb el món i que entre elles arribi la 5G. Que els professionals, empreses,disposin de totes les comoditats i serveis per treballar des de casa seva. Però també que la gent gran estigui protegida amb noves tecnologies perquè puguin tindre ajuda robòtica. L'altra línia és pensar en la transició energètica. Hem començat a treballar per a les comunitats energètiques perquè creiem que és un futur per aquests pobles. Confiem que els fons europeus arribin per afrontar aquestes necessitats, especialment, de les comarques despoblades i d'interior ja que requereixen una ajuda en tecnologia per estar connectades.

- La Cambra de Reus ha obert oficines a tot el territori. Calia més proximitat?

- Jo vaig creure des del moment “0” que una de les coses imprescindibles que havíem de fer com a Cambra de Comerç era donar serveis a tot el territori cameral. Avui en dia no pots pensar que la gent et vindrà. Has de ser tu que t'has d'anar a oferir. I com a Cambra hem de ser més actius. En general els pobles petits han d'anar a la capital de comarca per rebre els serveis de segon grau (metges, etc...). Per això nosaltres hem volgut ajudar-los connectant-los a través dels consells comarcals. Hi ha altres casos com a Cambrils, que hem obert una seu a la Torre del Llimó per oferir un servei des de Reus. Hem de tenir present que serem capital si nosaltres donem un servei, sinó no serem res.

- En l'àmbit local, l'Ajuntament de Reus ha presentat el Pla Estratègic 'Reus Horitzó 32'. Quina valoració en fa la Cambra d'aquest full de ruta?

- Jo l'he vist per la premsa. No puc fer cap valoració perquè encara no he tingut accés al document oficial.

- Una de les iniciatives recents promogudes per la Cambra és la Fira d'Ocupació. N'està satisfet, de l'èxit obtingut?

- Aquestes són ajudes a les cambres que ens venen de la Unió Europea. No és sorprenent l'èxit d'aquestes iniciatives perquè nosaltres tenim un nivell i una experiència que ens fa ser líders en aquest tema, com també ens fa ser líders en altres àmbits com el preu de l'ou a nivell d'Espanya. La prova és que tenim un format adequat, en un moment adequat i amb la necessitat adequada.

- Poc a poc els sectors de l'economia intenten recuperar la normalitat, però la pandèmia encara afecta les empreses del territori. Com veu la situació?

- Hi ha sectors, com el turístic, que ho han passat molt malament. Jo demanaria que es facin vacunes amb una “celeritat absoluta” perquè ens hi estem jugant molt. Per això em sorprèn que hi hagi veus de l'Estat que s'oposin al Passaport Digital d'Europa. El que volem és que hi hagi un passaport o un document que permeti que ens pugui arribar gent i que nosaltres també podem moure's. El tema de la vacunació és bàsic perquè el turisme ho necessita i les empreses de l'hostaleria ho necessiten. I també creiem que haurien d'estudiar els efectes dels ERTO perquè la gent ho patirà a les seves declaracions de renda. A la Cambra hem rebut moltes peticions d'ajuda però nosaltres només podem donar consells. Tant de bo poguéssim disposar d'una partida per poder-los ajudar.

 

Participació