ENTREVISTA

Adrià Alsina: «Els independentistes sabem com es guanyen unes eleccions, però no com es guanya el poder»

L'autor del llibre "Per què la independència va fracassar i per què encara és possible" el va presentar dilluns a Tarragona

per Josep Maria Llauradó, Tarragona | 18 de maig de 2021 a les 07:00 |
Adrià Alsina és professor, politòleg i periodista, a banda de secretari nacional de l'ANC. | Josep M. Llauradó
Enguany en farà quatre del referèndum de l'1 d'octubre i tots els incidents que van succeir abans i després. Aquell momentum del sobiranisme va ser el que Adrià Alsina defineix com una "coordinació d'expectatives" que, en cas d'enfocar-se amb un discurs adequat, pot ajudar al moviment protagonista a "prendre el poder".

Analitzar exemples al llarg de la història mundial sobre preses de poder i treure'n conclusions per a l'independentisme català és la intenció del llibre Per què la independència va fracassar i per què encara és possible, publicat per Catarata al passat mes de març i que ahir dilluns es va presentar al passeig de les Palmeres de Tarragona.


Alsina és secretari nacional de l'ANC, però aquest llibre assegura que l'ha fet més enllà de la seva implicació amb l'entitat, després d'una tesi doctoral que volia que traspassés les fronteres acadèmiques.

- El procés sobiranista és un context molt canviant. Per què fer un llibre sobre un moviment que es transforma diàriament?


- El llibre parteix d'un trauma que arrosseguem diria que tots els que vam participar en el moment més bèstia de les nostres vides que va ser l'octubre de 2017. La sensació que em queda després d'allò és que algunes coses s'havien fet malament i per això acabo fent la meva tesi doctoral a la Universitat de Vic precisament sobre la comunicació de l'independentisme i, per tant, fent una recerca sobre coses que s'havien fet bé i coses que s'havien fet malament i coses que s'havien fet bé en altres països d'altres moviments que podrien ser similars al nostre.

- Quins paral·lelismes o què podria aprendre d'algunes revolucions de les que es parla en el llibre, com la revolució francesa o el cas de Corea del Nord?


- Hi ha dues coses que per mi són absolutament clares. La primera és que com a moviment independentista hem de deixar de pretendre que el que fem és guanyar unes eleccions i, per tant, caure bé a la gent. Es guanya convencent a gent de poder, a l'estructura administrativa de l'Estat en el qual estàs que ja has guanyat o que estàs a punt de guanyar. Al llibre en diem la coordinació d'expectatives, que vol dir que és aquell moment que tothom està tan convençut que serà d'una manera que això genera que acabi sent així. A l'1 d'octubre, la clau va ser creure que ja havíem guanyat o que estàvem a punt de guanyar.

- Encara és reivindicable el referèndum de l'1 d'octubre?

- Evidentment, és la gran victòria social, popular i nacional d'aquest país del que portem de segle. No es pot entendre com un experiment o una mobilització social. L'1 d'octubre és l'únic moment d'aquest país en què la CNBC, que és un dels mitjans de referència financers del món, va emetre una comunicació avisant que hi havia problemes amb l'euro per culpa del que estava passant a Catalunya. En cap altre moment hem aconseguit moure els mercats internacionals.

- Però la classe política no va aprofitar aquell momentum que es va donar.

- La classe política o els lideratges en general es van trobar l'1 d'octubre al vespre amb un resultat guanyador. I amb aquest resultat no tenien gaire clar què fer-ne. El problema, és el que explico al llibre, és que amb aquesta idea de caure bé a la gent es va començar amb un discurs que es va escorar massa cap al victimisme en comptes d'anar cap a un discurs de sobirania, de reafirmació, que és el que faria un Estat que es creu que ha guanyat un referèndum i que té la capacitat d'imposar aquest nou resultat. Un altre aprenentatge és la dilació: una presa de poder com la que vam intentar al 2017 es guanya en tres dies, si en tres dies no has aconseguit generar una sensació que estàs guanyant és que ja has perdut.

- És viable un nou instant de mobilització equiparable a l'1 d'octubre?

- D'una banda, a nivell extern, se'ns acosta un triangle d'oportunitats que pot ser molt interessant. El primer és que en els propers 2-3 anys començaran a caure sentències sobre el procés, que ens donaran la possibilitat de donar-li la volta al discurs que s'ha estat fent sobre el referèndum i que la resposta de l'Estat va ser il·legal. Segon, si Escòcia es pren seriosament el referèndum n'acabarà fent un durant els propers 2-3-4 anys i farà que la Unió Europea s'hagi de moure en la seva concepció del que és un referèndum i de les limitacions internes. I, finalment, ja comença a ser bastant clar que en els propers anys acabarem tenint un govern a Espanya del PP i de Vox. Una de les coses que dic al llibre és que hem de poder aprofitar aquesta oportunitat perquè no sabem quan serà la propera.

- Com es fa una revolució amb presa de poder i la inestabilitat provisional que això suposa en una societat com la catalana?

- Ja fa dos segles que la societat catalana és una societat industrialitzada. Això no vol dir que tothom sigui completament benestant. Malgrat això, el que és normal en les relacions entre Catalunya i Espanya no és la pacificació ni la negociació tranquil·la, el que és normal és la confrontació. Al 1812, 1843, 1873, passant per tot el segle XX i al segle XXI. La gran gràcia de la confrontació de tipus independentista és que només et cal guanyar un cop, portem dos segles perdent les confrontacions, però només que guanyem un cop ja som independents.

- ...

- Al final el que fa el llibre és posar una sèrie de propostes sobre la taula que jo crec que s'han parlat poc i s'han discutit poc, que és com es pren el poder. No com es guanyen unes eleccions, els independentistes sabem com es guanyen unes eleccions, guanyem moltes eleccions, però encara no hem après com es guanya el poder. Amb aquest llibre el que intento és oferir una sèrie de línies, algunes debatibles evidentment, sobre com en altres llocs s'ha guanyat el poder i sobre com nosaltres podríem en aquest cop sí anar a guanyar el poder.

 

Participació