SALUT

La Unitat de Neonats de l’Hospital Joan XXIII adapta el Mètode Cangur a la situació de pandèmia

Es vol garantir la seguretat del nadó i dels familiars i també dels professionals

per Redacció, Tarragona | 17 de maig de 2021 a les 10:23 |
Dues mares a la unitat de neonats, de l'Hospital Joan XXIII. | Hospital Joan XXIII
Tot i que, arreu del món, s’ha constatat que l’afectació per la Covid-19 a les Unitats de Neonatologia ha estat molt baixa i, en la majoria de casos, asimptomàtica, la Unitat de Neonats de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona ha modificat la seva organització de treball per adaptar-se a la nova situació.

Durant les darreres dues dècades les Unitats Neonatals del nostre entorn han implantat el model de cures centrades en el desenvolupament i la família (CCDF), en què els pares ja no són només visitants, sinó també els cuidadors principals dels seus fills nounats, que han de restar ingressats a l’hospital.


A l’inici de la pandèmia, per prudència i per garantir la seguretat dels nadons ingressats i dels professionals que treballen a la unitat, es va haver de restringir l’entrada dels pares i dels familiars a la Unitat de Neonats.

Han estat molts mesos en què a la Unitat només hi han pogut accedir els progenitors dels nadons ingressats i, fins fa tan sols un parell de mesos, només podien estar amb el nadó un dels dos, mai els dos alhora. Encara avui, la resta dels membres de la família només poden visitar els nadons ingressats en situacions excepcionals.


Una cosa que no ha variat en cap moment de la pandèmia, és la pràctica del mètode cangur, que s’ha adaptat a les mesures d’aïllament recomanades per la situació epidemiològica amb l’obligatorietat de l’ús de mascareta i el rentat de mans per part del pare i la mare del nadó.

El mètode cangur és un dels pilars fonamentals de les cures centrades en el desenvolupament i la família i té nombrosos beneficis per al nadó i per als pares, tots ells amb evidència científica. El principal benefici és disminuir l’estrès que genera al nadó el propi ingrés a la Unitat Neonatal. A conseqüència de la disminució de l’estrès, sorgeixen la resta de beneficis:  menor nombre d’infeccions, millor termoregulació, facilita la lactància materna, disminueix els episodis d’apnea i les necessitats d’oxigen, el nadó té un millor guany de pes, i tot això fa que hi ha hagi més estabilitat i disminueixi l’estada hospitalària. A més, afavoreix el vincle entre els pares i el nadó, el coneixement mutu i, per tant, augmenta la confiança i el grau de competència dels pares. És una tècnica que millora el desenvolupament neurològic i emocional dels nounats immadurs a curt i llarg termini.


És un mètode senzill i té poc cost econòmic ja que consisteix en la col·locació del nen, despullat, amb una gorreta i un bolquer, en posició vertical, de manera que el tòrax del nadó quedi en contacte amb el de la mare o el pare.

S’intenta iniciar aquest procediment al més aviat possible, des del naixement. Si el nadó està clínicament estable, es pot realitzar encara que precisi suport respiratori, catèters, perfusions, sondes, etc. És recomanable que cada “sessió” de mètode cangur duri, com a mínim, una hora. Com més perllongat sigui, millor, sempre que el nadó i la mare/pare estiguin còmodes i així ho desitgin.

L’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona aplica el mètode cangur, conegut també com a mètode “pell amb pell”, des de fa vint-i-set anys, sent la Unitat Neonatal pionera a Espanya en l’aplicació d’aquest mètode.

Amb motiu de la celebració del Dia Internacional del Mètode Cangur, el passat 15 de maig, l’hospital vol posar en relleu que els beneficis d’aquest contacte pell amb pell, tant per al nadó com per als pares, s’ha prioritzat a l’hora d’establir els criteris de seguretat i aïllament amb motiu de la Covid-19, i s’han establert les mesures d’aïllament necessàries (mascareta i rentat de mans) per dur-lo a terme amb la màxima seguretat per a tots els que hi participen: el nadó, la mare o el pare i els professionals que els atenen.
  
El mètode cangur va sorgir a Colòmbia, als anys 70, quan la superpoblació va provocar una manca tan important de material i personal sanitari que fins a tres nadons prematurs havien de compartir una incubadora. Per solucionar aquest problema, van pensar que es podrien utilitzar les mateixes mares dels nadons com a incubadores. I així va néixer aquest mètode. Els resultats van ser tant bons que avui en dia s’ha convertit en la pràctica habitual de les unitats neonatals d’arreu del món.

Altres notícies que et poden interessar




 




 

 

Participació