Ajuntament de Tarragona

Les 10 claus del possible trencament del govern municipal de Tarragona

ERC i En Comú Podem, socis de mandat, protagonitzen una setmana d'intercanvi de retrets per les aliances municipals quan semblava que hi havia bona sintonia entre els dos grups

per Josep Maria Llauradó , Tarragona, 16 d'abril de 2021 a les 18:50 |
Carla Aguilar (a l'esquerra) i Pau Ricomà (a la dreta), en una imatge d'arxiu. | Josep M. Llauradó
El govern municipal que lidera Pau Ricomà a Tarragona es troba entre l'espasa i la paret. D'una banda, després de dos anys i en plena pandèmia, s'ha evidenciat que amb tan sols 9 regidors dels 27 no es pot arribar a tot arreu. De l'altra, les matemàtiques i el context polític local només permeten sumar amb els dos partits de l'oposició més fidels fins ara: Junts i la CUP. I això últim és el que desperta animadversió a En Comú Podem, que amenaça de trencar el pacte de l'any 2019 si s'incorpora els tres regidors postconvergents a l'executiu.

El conflicte que té al davant ERC de Tarragona no és senzill de resoldre, ja que no és tan sols una disputa bilateral amb declaracions creuades, sinó que hi intervenen altres agents i casuístiques. Aquestes són les deu claus que expliquen l'escenari de possible trencament del govern municipal.


1. El joc de les filtracions. El que definitivament ha desfermat la crisi interna és l'aparició d'informacions sobre els moviments d'Esquerra per ampliar el govern. Sense l'autorització explícita d'En Comú Podem, els republicans ja han ofert carteres (Comerç, Serveis Socials, Contractació i Parcs i Jardins) al grup de Dídac Nadal. Ho fan avalats per la militància, reunida aquest dilluns. Segons la versió d'ERC, estaven legitimats per fer-ho, tenint en compte que abans de les eleccions del 14 de febrer van decidir que aquestes converses no afectessin la campanya. Dos mesos després, ERC no volia esperar més, però els moviments s'han filtrat a la premsa. Entre línies, accepten que tot plegat els ha perjudicat en la seva estratègia.

2. Silenci. Tot i l'evident tensió que es viu aquests dies a la plaça de la Font, els partits s'han tancat en banda. Tret d'un comunicat d'Esquerra la nit de dilluns, el grup de Ricomà no ha volgut posar més carn a la graella i esperen que les converses a porta tancada donin els seus fruits. En Comú Podem, per altra banda, ha emès dos comunicats, un corresponent a la secció local i l'altre a la coordinadora catalana, que essencialment repetien el mateix: s'oposen a ampliar l'executiu si és amb Junts. Finalment, el darrer text ha arribat des de la CUP, després que dijous celebressin la primera reunió d'aquesta nova etapa de converses.


3. El paper de Barcelona. Encara que pugui semblar contradictori, els únics que han parlat davant d'un micròfon sobre aquesta polèmica han estat els dirigents de Catalunya en Comú i de Podem Catalunya. De fet, ja fa setmanes que és vox populi que el principal escull per incloure Junts al govern de Tarragona no ve dels dos regidors locals sinó de la direcció del partit. Barcelona considera que aquestes presses que té ara ERC per repartir carteres als postconvergents venen condicionades per la formació del nou Govern a la Generalitat. De fet, fan servir l'expressió "moneda de canvi" i afirmen que aquesta no és l'única opció per donar estabilitat a l'Ajuntament de Tarragona.

4. El model Tarragona i la investidura de Pere Aragonès. Durant la campanya electoral, ERC va parlar del "model Tarragona" a l'hora d'unir les sensibilitats d'esquerra a dreta pel dret a l'autodeterminació. A Tarragona, el 2019 hi va haver un canvi després de 12 anys de mandat de Josep Fèlix Ballesteros (PSC), que optava a la reelecció. Va ser només a través d'un pacte a quatre entre ERC, En Comú Podem, Junts i la CUP el que va permetre sumar la majoria necessària (14 de 27). Tant Roger Torrent, l'expresident del Parlament, com Pere Aragonès, president en funcions, van fer al·lusió a aquesta experiència per exportar-la a la Generalitat. Que el model Tarragona no s'acabi de completar sembla ara una de les prioritats de la direcció barcelonina dels comuns, després que hagi quedat clar que de cap manera ho acceptaran per a la Generalitat.


5. Junts no és Junts i sí que té ja responsabilitats de govern. L'oposició a què Junts entri al govern municipal arriba tard. Junts per Tarragona, amb el seu líder Dídac Nadal, ja té des de l'any 2019 responsabilitats que habitualment s'atribueixen als partits de govern. Concretament, Nadal és president de l'empresa mixta de Mercats (ESPIMSA) i, a la pràctica, treballa conjuntament amb la resta d'àrees de l'Ajuntament. L'única diferència, ara mateix, és que assumiria regidories.

A més, es produeix la circumstància que cap dels tres càrrecs polítics a l'Ajuntament de Junts per Tarragona és realment afiliat a Junts: Dídac Nadal es va donar de baixa quan hi va haver el conflicte amb el PDECat, però no es va passar a la formació de Carles Puigdemont. Pel que fa a Cristina Guzmán, la seva baixa és, fins i tot, anterior. I, finalment, Elvira Vidal sempre ha estat independent. Això se suma al fet que la secció local de Junts renega del grup municipal i afirma de manera reiterada que no tenen cap relació amb ells. En aquests dos anys, a més a més, Hermán Pinedo i Carla Aguilar han treballat de la mà de Cristina Guzmán i d'Elvira Vidal en múltiples qüestions, demostrant certa bona sintonia.

6. Carla Aguilar va acceptar incorporar Junts i cedir Serveis Socials. Segons la versió d'ERC, i que per ara no ha estat desmentida, la portaveu d'En Comú Podem a la ciutat, Carla Aguilar, hauria acceptat començar les negociacions amb Junts per cedir-los regidories. Fins i tot, la mateixa Aguilar s'hauria ofert a cedir una de les seves àrees, Serveis Socials, en el marc d'aquestes converses abans dels comicis autonòmics. Aquesta regidora, però, ha canviat d'opinió de manera sobtada en més d'una ocasió. El 2019, asseverava que no calia ampliar l'executiu. Més tard, en declaracions als mitjans de comunicació, hi obria la porta, per després del primer confinament tornar-la a tancar. Aquest canvi de parer es va produir encara una tercera i una quarta vegades, fins al punt on és ara.

7. Desconnexió del grup municipal amb la militància dels comuns i Podem. Un dels aspectes que sorprèn més és el paper de la militància de Tarragona en Comú i de Podem. Són diversos els afiliats que s'han queixat per la manca d'informació al llarg d'aquests dos anys de la feina que duia a terme la seva representació al consistori i hi ha hagut més d'una polèmica amb Hermán Pinedo, inicialment portaveu de Podem i ara mateix suspès de militància. Partits com el PSC consideren, fins i tot, que se li hauria d'aplicar el pacte antitransfuguisme, en la línia del que ja s'ha fet amb els regidors no adscrits anteriorment a Ciutadans, Sonia Orts i Javier Calderón. En tot cas, els comuns porten temps anunciant una assemblea per valorar la possible ampliació de govern que no arriba, i que ha fet que ERC hagi decidit tirar pel dret.

8. Moció de censura impulsada per Rubén Viñuales. El que hauria posat pressa a ERC és l'intent de moció de censura. Impulsada per l'exregidor de Ciutadans i ara diputat del PSC Rubén Viñuales el 2020, tenia com a única via d'èxit aconseguir un vot favorable entre els regidors de Junts. Tanmateix, va ser el mateix Dídac Nadal qui ho va fer públic el mes de gener. De fet, la negativa de Junts va ser un dels motius que va trencar definitivament Ciutadans, que esperava arribar al govern en aquest mandat. Tot i que no n'han parlat gaire, aquest intent hauria comptat amb converses amb el PP i els mateixos socialistes, que acusen al govern Ricomà de no tenir projecte per a la ciutat.

9. Falten regidors al govern. Si hi ha un fet reconegut per tots els grups és que falten mans al govern municipal. Primer, perquè és un equip majoritàriament inexpert: només 3 dels 9 consellers que actualment governen havien format d'anteriors plenaris. És en aquests, de fet, on recau bona part de les responsabilitats: Pau Ricomà, Xavier Puig i Jordi Fortuny. Això ha alentit els plans d'un "govern del canvi" que té problemes en àrees com Turisme, on ara mateix no hi ha gerent, o Serveis Socials (a l'Institut Municipal de Serveis Socials hi va haver un superàvit de més d'1 milió d'euros en plena crisi pandèmica), entre d'altres. Un repartiment més equitatiu de les regidories potenciaria la feina d'un executiu que s'ha trobat amb nombrosos entrebancs al llarg de la primera meitat del mandat, com ara la suspensió del POUM o els efectes de la mateixa pandèmia.

10. Per què ara sí i abans no? Una de les preguntes que cap grup polític no ha volgut respondre en aquests dos anys és per quin motiu no es va fer un govern a quatre ara fa dos anys. Al maig de 2019, amb els resultats clars, tant ERC com la CUP apostaven per un canvi malgrat que el PSC seguia sent la força més votada. Els dos partits que van jugar un paper clau van ser els comuns i Junts per Tarragona. En el primer cas, després d'una assemblea moguda -afiliats de Podem en van marxar en mig de protestes-, van avalar la proposta dels republicans. Pel que fa a Junts, més discrets, van mostrar-se d'acord a donar suport a la investidura de Ricomà. En aquell moment, ERC animava Junts i la CUP a sumar-se al pacte de govern signat amb En Comú Podem, però les converses no van fructificar. La moció de censura i l'evidència de la necessitat de més mans per treballar per la ciutat hauria fet replantejar la posició en més d'una ocasió, fins al punt actual.

 

Participació