ENTREVISTA

Magí Benito finalitza amb un nou llibre la seva investigació sobre les falles de Tarragona

Recull fotografies, documents i referències a premsa

per Josep Maria Llauradó , Tarragona, 15 d'abril de 2021 a les 07:00 |
Magí Benito, amb el seu llibre: | Josep M. Llauradó
Fa 40 anys, el tarragoní Magí Benito va començar a investigar sobre un fet insòlit i poc conegut: la celebració de la festivitat de falles a la ciutat. La Tarragona de 1933 a 1936 va voler emular aquesta tradició valenciana i fins i tot la va arribar a adaptar a la realitat local, parlant de "pires" i fent que algunes de les figures -la més alta, de 15 metres- fessin referència a l'art i el patrimoni romà.

Arrel de tot aquest treball, Benito ha publicat recentment el llibre De falles a pires, editat per Silva Editorial. Compta amb 320 pàgines i 170 fotografies tant de les falles que es van arribar a construir com també de nombrosos documents sobre aquesta història tan particular, mostres dels fulletons i exemples de com va arribar a comptar amb el suport popular.


De falles n'hi va haver de molt diferents: la primera, iniciativa dels ferroviaris valencians que van impulsar aquesta festa, feia sàtira de l'estació central de trens històricament promesa a Tarragona que es movia damunt d'una tortuga -i que encara no ha arribat-. També se'n van alçar simbolitzant l'estàtua de la llibertat de Nova York, un homenatge a l'escudella catalana, el Pont del diable, un atuell romà, la deessa Minerva i els esports a Roma... Ara bé, la sàtira hi va ser ben present. La dificultat per accedir al servei de llum va fer que La Canadiense -la companyia de l'època- fos representada amb cargols al seu voltant i "desplomant" Tarragona.

També s'autocriticaven: una comissió fallera mostrava en una falla una ràdio sortejada l'any anterior que se n'anava volant, perquè havia desaparegut. O un mestre faller va dissenyar una gàbia per posar-hi tots els de la comissió a dins, a mode de "gàbia de bojos". Tota aquesta experiència, malauradament, es va tallar en sec el 24 de juny de 1936, darrer dia en què Tarragona va gaudir de la festivitat. Menys d'un mes després, es declarava la guerra civil espanyola.

 

La primera falla que es va fer, l'any 1933, fent sàtira sobre l'estació central que mai arriba. Foto: Cedida



- Què explica De falles a pires?


- Explica tot el que va sortir a la premsa sobre les falles, any per any. A part, he parlat amb alguna gent que ho havia viscut, el problema és que d'algunes històries no se'n recordaven. Un dia i un altre, ha durat 40 anys.

- Encara queden testimonis personals?

- Jo en conec un i viu a la meva escala. He conegut el primer president de quan es va organitzar tot això, després, la primera fallera major que hi va haver... Aquesta que viu a la meva escala va participar amb el seu marit a la cavalcada.

- En quin format era, aquesta cavalcada?

- Com un Cós Blanc. Era una cavalcada tots vestits de llauradors valencians i desfilant amb ruquets, mules i cavalls. I, la fallera, damunt de la carrossa.

- Com decideix començar a investigar sobre aquest tema?

- Em cau una foto a les mans i no sé de què va. Em diuen que és una falla i que se'n van fer a Tarragona. A partir d'aquí, sabent que era una falla, en trobo una altra i una altra, i començo a buscar. Trobo més fotos, documentació, papers, prospectes i anar acumulant. A última hora, comprant-ne també. Arriba un moment en què em falten tres fotos. En tenia 10 i de les tres que faltaven només tenia els croquis. Volia que fos complet. Van aparèixer les tres al mateix lloc i vaig decidir fer-ho abans que algú altre.

- Com les ha trobat, les fotos?

- Aquestes últimes, en un arxiu. La veritat és que la majoria del que tenen a l'arxiu de la ciutat es pot dir que ho he donat jo, perquè no hi havia res. Només en vaig treure una o dues. Ha sigut particulars i comprades, moltes a Vallvé. Era el que més en tenia, però també s'ho feia valdre.
 

Una de les carrosses durant les falles a Tarragona, amb la fallera major a dalt de tot. Foto: Antonieta Bonachí



- Sobre quins temes tractaven aquestes últimes tres falles?

- N'hi ha una a la plaça del Fòrum que feia crítica a La Canadiense, que era la companyia de l'electricitat. Els caragols representaven el que trigaven a donar servei i, a més, s'hi veu com estan "desplomant" a Tarragona, li foten els calés, ni més ni menys. A la plaça de la Font, una altra, representava el museu que en aquell moment no existia. Estava tot al soterrani de l'Ajuntament i hi posa "el museu d'avui i el de demà". Finalment, hi havia la gàbia. Totes les feia el mateix mestre faller i tota la comissió anava darrere d'ell, es va emprenyar i va fer una gàbia de bojos i tots els de la comissió a dins. També hi ha una crítica al tramvia Tarragona-Reus. Encara anaven amb cotxes de cavalls, com aquell qui diu.

- Quantes n'hi va haver, en total?

- En total, 13. Durant quatre anys. Van començar per una, el segon any sis, després tres i tres.

- Com s'organitzaven?

- Es va formar una junta, una comissió fallera, i a cada barri on n'hi havia hi havia una comissió fallera. Va tindre tant d'èxit la primera que per això l'any següent se'n van muntar sis.

- Quins barris eren?

- La plaça dels Carros, la plaça Prim, la plaça Corsini, la Rambla, la plaça de la República (plaça de la Font) i la plaça del Fòrum.

- Quin va ser el motiu de dur les falles a Tarragona?

- La idea inicial va ser per portar turistes. A part de fer una festa, que Tarragona ho necessitava. A més, que fos contínua. Quan ho van muntar van voler simular les falles de València, les fogueres d'Alacant i les tamborrades de Sant Sebastià. Una festa que fos cada any, que fos un atractiu. Es va sentir a parlar que es volia fer una festa, a Tarragona en aquell temps hi havia molt de ferroviari perquè hi havia dues línies: la línia del nord i Madrid-Saragossa-Alacant. Potser hi havia 700-800 ferroviaris i molts d'ells eren portats de València. Quan aquesta gent van sentir que es volia fer una festa gran de seguida va sortir la idea de falles. Ho van proposar i resulta que els dos comissaris que hi havia eren valencians.

- Van aconseguir que vinguessin turistes, a Tarragona?

- Segons el Diari de Tarragona, van vindre 30.000 turistes. En aquell temps, Tarragona no sé si tenia 32.000 habitants, però al Diari de Tarragona ho posa.

- Hi va haver un o diversos mestres fallers?

- N'hi va haver més, fins i tot una parella era de Tarragona. Al primer any potser no estàvem preparats, però al tercer o quart any la cosa es va animar.

- Com eren les falles, amb quin material treballaven?

- Fusta, cartró, paper i canyes. Hi ha llistes de materials, preus i jornals. Una falla d'aquestes costava sobre 3.000 pessetes, en aquell moment era molt. I una carrossa se n'anava a les 800. Hi és tot. Són dades curioses que val la pena estudiar-les.

- Les institucions del moment hi van col·laborar?

- L'Ajuntament hi posava 500 pessetes, no cobria res. Després, ajudaven en posar cadires i coses així i els guàrdies civils de vigilants.

- Creu que seria viable reeditar-ho, avui dia?

- Jo crec que no. Primer, perquè no hi ha diners. Segon, perquè s'ha de moure molta gent i viure-ho. No és fer la falla, és tot l'any. Com aquell qui diu, sopen tres vegades al mes tota la junta, i fan gresca amb música amb la banda al costat del sopar. A València si no m'equivoco n'han fet 800. Aquí què en farem? 3? Una a Tarragona, una a Torreforta i l'altra a Bonavista? Avui dia crec que seria més fàcil muntar una festa de moros i cristians més que no pas una falla.
 

Una falla a la plaça del Prim, a Tarragona, l'any 1935. Foto: Cedida

 

Participació