ENTREVISTA

Pau Ricomà acusa el PSC de fomentar el «clientelisme» a les entitats veïnals de Tarragona

L'alcalde de la ciutat fa balanç de la primera meitat del mandat

per Josep Maria Llauradó , Tarragona, 9 de març de 2021 a les 00:01 |
L'alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, en un instant previ a l'entrevista. | Josep M. Llauradó
Aviat es compliran l'equador del primer mandat de l'alternança de govern a l'Ajuntament de Tarragona. L'alcalde, Pau Ricomà, assegura que li agradaria una ampliació de l'executiu amb la incorporació de Junts i la CUP "no només per aritmètica". També llença dards a l'oposició, especialment al PSC, a qui acusa d'afavorir el clientelisme i actituds "lletges" tant pel que fa a l'associacionisme veïnal com per la gestió passada de les empreses municipals.

En un mandat marcat per la pandèmia, l'Ajuntament treballa en com serà la programació cultural d'aquest 2021, així com en un pla de reactivació econòmica per als sectors més afectats per la crisi.


- El 27 de març es farà un concert de Love of Lesbian a Barcelona amb tests d'antígens i sense distàncies. Això ho veurem aviat, a Tarragona?

- No ho sé. De totes maneres, això és un assaig clínic amb totes les mesures. El que volem és que a l'estiu la normalització dels concerts sigui total. A Tarragona, aquest estiu, jo diria que vam ser de les ciutats que més vam programar. Vam tenir la sort de tenir un espai com el Camp de Mart que permet a l'aire lliure tenir molt d'aforament. Fins i tot el van utilitzar altres festivals, com el Minipop o Barraques, que no sé si tindrà continuïtat, això depèn una mica d'ells, però la resposta va ser bona. Jo espero que a l'estiu el calendari cultural estigui plenament normalitzat.


- Com es plantegen Sant Magí i Santa Tecla de 2021? Què farien diferent ara amb tot el que s'ha après d'aquesta pandèmia?

- Aquesta setmana mateix tenim una reunió per parlar del Seguici, ens agradaria. Sincerament, jo estic bastant content de com va sortir tot. L'any passat, quan vam començar a parlar-ne, la pandèmia estava en una altra situació. Ara estem en una altra fase i confiem que a meitats de setembre ja hi hagi tota la gent vacunada. No es podran fer concerts massius, ni castells, però si tot va bé les condicions seran suficientment bones per fer coses que no vam poder fer. Hem de plantejar si els canvis d'ubicació es mantindran o no, encara no ho sabem. El tema dels voladors, de portar la música tradicional als barris... Sant Magí sí que serà molt similar i esperem que les associacions veïnals s'impliquin per repartir l'aigua amb aquesta idea de repartir les festes per la ciutat.


- L'oposició ha reclamat en diverses ocasions mesures econòmiques amb els autònoms i el petit comerç i la restauració. En altres municipis s'han engegat campanyes de foment del consum de proximitat, per què a Tarragona no?

- Sempre es pot fer més, però en general hem arribat a tot el que estava en les nostres mans. Hem donat ajuts als comerços de 400, 500 i 2.000 euros i esperem augmentar l'ajuda a aquests sectors. Hem fet mediació amb propietaris de locals i comerços abans que hi hagués cap mesura per part de la Generalitat ni de ningú, per tal que baixessin el lloguer a comerços i bars. No crec que siguin crítiques del tot justificades.

- A Reus s'han fet campanyes de foment del comerç de proximitat i s'ha elaborat un pla de reactivació econòmica.

- Jo crec que ho hem explicat diferent. Entenc que hi ha gent que ho està passant malament, però al final quan vas a veure el que s'ha aplicat no és menys que a aquesta ciutat, al contrari, és més que a la majoria. Aviat presentarem el pla de reactivació que al final és quants diners posem per estimular l'activitat econòmica, que no són donatius directes. Si ara fem una partida per la rehabilitació, va molt adreçada a petits industrials, que són no grans encàrrecs de grans empreses sinó que s'acaben fent per gent d'aquí. També hi haurà un descompte molt important en els impostos d'obres i construccions per aquells habitatges de més de cinquanta anys... Molts elements d'estímul que jo crec que tocaran a tot arreu. A més a més, seguirem impulsant la cultura... Jo crec que la nostra idea que ningú quedés penjat, amb els nostres límits, s'està portant a terme.

- Quin balanç en fa d'aquests encara no dos primers anys de govern?

- Som un govern en minoria que, en principi, diguem-ho així, no érem els destinats a governar la ciutat. Som unes persones que tenim una oportunitat històrica i ens hi aboquem, això vol dir que ho vivim amb una passió brutal, ens agrada fer-ho. En general, hi ha una cosa que a mi m'ha sabut molt de greu: en els pressupostos més complicats pel tema de la pandèmia, perquè no sabíem quina liquidació tindríem per si podríem disposar dels romanents, en comptes de sumar es van dedicar a intentar fer una moció de censura. És legítim, però segurament no és el moment, i sincerament no crec que al carrer ara mateix hi hagi una queixa o un clam perquè passi això. De vegades hi ha incongruències, per exemple hi ha un partit que diu que hem de rebaixar el 50% dels impostos municipals. Estem parlant de 40 o 50 milions d'euros d'impostos. Què hem de començar a tancar? Neteja, escoles, servei a domicili... Quan dius aquestes coses que són absolutament populistes digues què tancaries.
 

L'alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, durant l'entrevista. Foto: Cedida



- Aquest intent de moció de censura ha accelerat la pressió per provar de nou un govern a quatre?

- La voluntat hi és des del primer dia des del nostre grup. Hi ha camps en què l'entrada de Junts i la CUP milloraria l'acció de govern, perquè són gent preparada, saben fer les coses, ens ho mirem no només com una suma aritmètica sinó com una aportació de valor.

- Si no era una qüestió d'Esquerra Republicana i de l'alcalde, de qui era?

- Ja sabem que cada partit té els seus ritmes i les seves maneres de prendre decisions. Amb tot plegat hem de ser respectuosos, però és cert que ha passat prou temps perquè els escenaris es clarifiquin del tot. De fet, he de dir que l'oposició de Junts i la CUP ha estat absolutament constructiva, fins i tot no hi ha ultimàtums, i jo crec que si tots posem voluntat hi han de poder ser, i més en un moment com aquest. Tarragona, després de 12 anys de mandat socialista, amb una sèrie de tics que són prou coneguts, ens convé una regeneració municipal i tots hi són convidats. Fins i tot el mateix PSC si canvia d'actitud i de manera de fer.

- També al govern, el PSC?

- No, dic sumar per la ciutat. Està clar que en aquest moment han de sumar les forces netament republicanes i aquí està el tema tancat. Més que res m'estic referint a què a construir tots hi són benvinguts.

- La Generalitat ha autoritzat a IQOXE a reobrir una de les seves plantes. La ciutadania de Tarragona pot estar tranquil·la?

- Jo crec que han après la lliçó. Ha canviat la direcció, sembla que més professional, que ve del món de la química. Al cap de dos dies de l'accident, vam parlar amb l'AEQT i els vam dir que ells tenien la responsabilitat sobre el conjunt del que passa aquí. Hi ha empreses que tenen més cura que altres i en aquell moment semblava que no hi havia gent que tingués cultura d'empresa química amb tot el que això suposa. El que hem de fer amb aquest sector és controlar-lo, vigilar-lo, però hem de tenir clar que tal com està l'estructura econòmica del Camp de Tarragona prescindir d'ells és molt complicat.



- Quin és el pla del govern per convertir Tarragona Ràdio novament en líder d'audiència i el paper central que ocupava fa ben pocs anys? Fa ben poc coneixíem la sentència contrària a l'exgerent.

- He parlat alguna vegada amb el nou gerent de Tarragona Ràdio i té unes idees molt contemporànies que faran que la ràdio vagi bé. Els problemes que ens hem trobat amb Tàrragona Ràdio ens els hem trobat en algunes empreses municipals. En molts casos s'ha utilitzat les empreses municipals per acabar subvencionant sense que fos públic diverses entitats. Jo crec que a les entitats ha de ser públic si se les subvenciona, potser prens decisions que són discutibles però la gent les ha de saber. Nosaltres donem una importància relativa a les sentències, sobretot es tracta de si des del punt de vista ètic és refutable o no. Per mi, que un gerent o que una presidenta gasti en dinars que no són per feina o facin viatges a l'estranger en temes que a la seva empresa no li repercuteix per a res, doncs podria ser que el jutge digués que no és reprovable però a mi em sembla que des d'un punt de vista ètic és reprovable.

- Es podria dir que a causa d'aquestes actuacions Tarragona Ràdio ha perdut lideratge?

- Sí, Tarragona Ràdio ha perdut lideratge i l'ha de recuperar.

- A causa d'aquestes accions?

- Bé, tot enverina. Fa falta un punt més d'actualització, avui dia tot va molt de pressa.

- Hi ha cap empresa municipal on no s'hagi detectat cap presumpta irregularitat?

- Sí, per exemple a SMHAUSA hem treballat bé, l'EMDE també ha treballat bé. Hem tingut problemes a l'Empresa d'Aparcaments, a ESPIMSA, a Comunicació... No sé si me'n deixo cap.

- S'ha fet un balanç econòmic de quants diners no s'haurien gastat correctament durant aquests anys?

- No, també és difícil posar el llistó exacte. Amb aquestes targetes potser hi ha alguns usos que sí que entra dins del que és l'empresa. Una part és econòmica, però l'altra part és ètica. Aquestes coses són lletges.

- A les empreses municipals hi va haver conflicte per l'elecció de representants als consells d'administració. També, cada dilluns els treballadors municipals es concentren a les portes de l'Ajuntament. Per què no arriben a un acord?

- Són dues coses diferents. El primer cas no l'he entès gens. És una idea que compartíem amb altres grups, els treballadors hi han de ser amb tots els drets i tots els deures. Jo no m'imagino mai en una votació important que pot anar per exemple des d'una adquisició de nous autobusos a una situació molt crítica de retallada de personal. Que el representant del personal no tingui vot a mi em sembla absurd. Mentre jo sigui alcalde, no hi haurà representació al consell d'administració si no és amb els mateixos drets i deures que tots.

En l'altre cas, els treballadors tenen dret a estar queixosos. Hi ha temes que estan cronificats des de fa molts anys, pensem que hi ha gent que no cobra triennis, amb dues-centes reclamacions, i això no és d'ara, és d'abans. Hi ha situacions raríssimes, com que una persona que està fent una feina no cobra un complement i la que cobra el complement ja no està fent aquella feina. És un caos i hem de fer-ho bé. Segur que la solució que trobem entre tots serà satisfactòria. Per què tanta pressió, ara? Doncs no ho sé, però estem fent el possible.

- En aquestes protestes hi participen i hi donen suport regidors del PSC.

- Sí, és curiós. Jo crec que han de fer un replantejament, han tingut dotze anys per manar, ara no ho estan i ara el que han de fer és coses amb lògica. Fins ara no n'he parlat, perquè m'ho mirat molt des de fora, però no té lògica aquesta voluntat de pressió sobre les associacions veïnals. La Federació d'Associacions de Veïns de Tarragona ha tingut fa poc unes eleccions i s'hi ha presentat un candidat, el senyor Cosano, que havia sigut un munt d'anys regidor, que va ser després assessor del grup municipal.

Nosaltres, en tot aquest procés, no hem fet cap gest, ens ho hem mirat de lluny, no hem fet cap trucada a cap associació, volem la independència de tothom. Però quan tu veus que hi ha un partit que encara planteja un tema tan important, que és la relació entre l'Ajuntament i els veïns, amb ganes d'intervenir-hi, ostres, de veritat que hem de seguir així? No pot anar així una ciutat, amb aquest nivell diguem-ne de clientelisme. Nosaltres hem de fer la nostra feina, les associacions han de fer la seva i com amb qualsevol altre tipus d'entitat hem de trobar punts de trobada. El que no podem fer és que les entitats modulin el seu discurs en funció de qui mani.

- Això s'està donant, ara mateix?

- Hi ha alguns temes que el Partit Socialista hauria de mirar què és el millor per al conjunt de la societat, que és que cadascú faci el seu rol i que no busquin dreceres. Ja hi haurà eleccions d'aquí a dos anys, ja tindran l'oportunitat de presentar-se. Que la societat sigui més transparent, menys clientelar, que les despeses siguin més clares i conegudes, tot això és bo per tothom i ells també es poden sumar a aquest canvi de fons.

- Són molts els veïns que denuncien que Tarragona és una ciutat insegura i cada cop són més les protestes en aquest sentit. Quina serà la resposta municipal?

- Nosaltres treballem amb Guàrdia Urbana i Mossos. No tenim per què qüestionar les seves dades perquè quan donen les nostres també donen les d'altres ciutats. Veiem que hi ha un descens general, a Tarragona més que a altres llocs. Ara hi ha una percepció d'inseguretat molt més gran que abans, perquè les notícies també corren més, abans potser els fets delictius es coneixien menys. Després, també hi ha la voluntat d'algú de voler demostrar sempre una situació supernegativa, que al final també és negativa per als propis barris, perquè la convivència és molt més alta del que diuen. Que hi ha fets delictius? Sí. Que hem de procurar que n'hi hagi menys? Sí. Però és un fet que es reprodueix a qualsevol ciutat del món.

El que hem vist en altres llocs és que quan hi ha aquests missatges continuats que tot és un desastre, s'acaba focalitzant en els sectors més marginats, al final és un caldo de cultiu de tot allò que no volem, que hi hagi un augment de l'extrema dreta populista que fa un discurs molt simple. És clar que volem que hi hagi menys fets delictius. L'altre dia vam fer una reunió que crec que va ser molt constructiva amb les tres federacions de veïns, Guàrdia Urbana i Mossos, per explicar que anem cap a una descentralització dels serveis de la Guàrdia Urbana. Aquestes protestes surten sobretot de fora de les federacions d'associacions de veïns, surten de col·lectius que jo crec que algun dia hem de valorar el que diuen. De vegades, es diuen coses molt fortes.

- Precisament el president de l'Associació de Veïns de Boscos associava fa poc una possible arribada de menors tutelats amb un eventual creixement de la delinqüència. L'Ajuntament té pensat tirar endavant alguna iniciativa per confrontar aquesta mena de discursos?

- La feina diària, evidentment marxant d'aquests discursos. Els problemes, que hi són, tenen una manera legal d'anar resolent-se, si no es genera encara més inseguretat i més problemes al carrer.

- Amb els majors d'edat estrangers i ja extutelats, quina solució hi ha?

- És un problema molt gran que algú amb 18 anys es quedi al carrer sense possibilitat de treballar ni de fer res. Fa poc hem engegat un programa, amb el suport de Benestar i Família i també de la Fundació La Caixa, que es diu 360. Té tres potes: la formació, el treball i l'habitatge. Molts d'aquests nois el que volen és tenir una vida normal i corrent i com més tardem en fer-ho més difícil és. És una situació molt injusta, han de tenir documentació per poder treballar i estudiar, si no no ens en sortirem.

- L'oposició també l'acusa de falta de lideratge, per exemple en l'endarreriment de les obres de Joan XXIII o les mancances als CAP. L'anterior alcalde va protagonitzar algun moment de protesta davant l'administració autonòmica. L'actual ho farà, també?

- Aquí hi ha un problema sanitari. Vam ser nosaltres els que vam començar el tema de la cessió per l'ampliació del CAP La Granja. Amb la gestió dels horaris i de la sanitat, és complexa aquí i a tot arreu, hi ha molts diners dedicats a tot el tema pandèmia, vacunes, etc. Hem d'estar tots una mica tranquils, serens, perquè els recursos per a sanitat s'han de fer servir amb molta cura.



- Amb el tramvia també hi ha hagut l'acusació de falta de lideratge.

- Jo nego la major. En aquest tema s'ha fet sempre amb una mena de consens però amb unes bases molt poc sòlides. L'Autoritat de Transport Metropolità, que és la que hauria de decidir com s'organitza el transport públic al Camp de Tarragona, no té recursos econòmics ni tècnics per fer-ho. Llavors, les decisions no es prenen des del territori. Tenim una ciutat disgregada, amb molts nuclis, molta gent viu i treballa en un lloc, en un altre, i va a fer esport a un altre. Amb el projecte de tren-tram, ens interessa molt que hi sigui i tot el projecte de descarbonització, però això ho soluciona? A nosaltres ens sembla que no.

- I aquestes reivindicacions, per exemple amb el tren-tram, s'escolten per part de la Generalitat?

- Hi ha reunions. El que hem de trencar és una inèrcia i segur que Tarragona hi té un paper importantíssim. El que diem és molt raonable, el que posem en qüestió ho diuen també tècnics i enginyers ferroviaris. L'únic que estan oferint-te és que el tren passi per la via convencional per on passen les mercaderies, que amb l'entrada en funcionament del corredor mediterrani s'adverteix del col·lapse de la via, que aquí en mig hi transcorrerà el tramvia i que a més passarà per on no viu la gent -des de l'estació central no torna a parar fins a Vila-seca. No té cap sentit.

- Per què s'aplica l'acord antitransfuguisme contra els 2 exregidors de Ciutadans i no contra Hermán Pinedo, que ha estat expulsat del seu partit?

- I Ballesteros i Floria, que han estat suspesos de militància. Jo faig el que crec que he de fer. Partir un grup municipal per anar-te'n és diferent a una altra situació. Em sembla que és un cas claríssim de transfuguisme, a més a més pel moment en què es va fer. És un grup que no hi tinc cap simpatia, Ciutadans, però que passi en mig d'una campanya electoral em sembla d'una ètica discutible. En tot cas, la decisió és tècnica, han marxat perquè han volgut, evidentment són no adscrits i tindran els drets que tenen els no adscrits.

- Però per què no s'aplica a la resta?

- Cap d'ells ha marxat del grup. En el cas de suspensions de militància, potser d'aquí a dos mesos se soluciona, però en tot cas són situacions internes de cadascun dels grups. Si marxes del grup, és una situació una mica estranya perquè tots els que estem aquí ho fem per representar unes idees i ens voten pel que representem. Són lliures, però és transfuguisme.

- Un dels moments més complicats de 2020 per al govern va ser el canvi de portaveu en saber-se que Xavier Puig havia participat d'una festa infringint les restriccions. Quatre mesos després, però, sembla que el portaveu continuï sent Puig i no Manel Castaño, tal com s'havia dit.

- Castaño és el portaveu del govern i Xavier Puig és el portaveu del grup municipal. Al ple de la química, la primera intervenció la farà el govern i serà Castaño, i quan toqui parlarà el grup municipal.

 

Participació