CULTURA

El MNAT incorpora un vídeo que reivindica el mite de Medusa i la seva obra al cap de Creus

La creació de l'artista Jordi Abelló dialoga amb cinc peces de la col·lecció del museu i permet reinterpretar-les

per Redacció , 5 de març de 2021 a les 13:40 |
La directora del MNAT, Mònica Borrell, i de l'artista Jordi Abelló, durant la presentació del vídeo al costat del mosaic de Medusa. | Eloi Tost/ACN
El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) ha presentat aquest divendres un nou vídeo que reivindica el mite de Medusa, una figura creada per la mitologia grega que els romans van incorporar al seu imaginari. La creació, de Jordi Abelló, parteix del fet d'assumir l'existència de Medusa arran d'un viatge de l'artista al cap de Creus, on hi va trobar figures esculpides en la roca que el van fer creure que havien estat fetes per aquest monstre, que petrificava tothom qui el mirava.

Alhora, el vídeo dialoga amb cinc peces de la col·lecció del museu i des de la direcció s'ha creat l'itinerari Segueix els passos de Medusa per conèixer-les amb més detall i reinterpretar-les.


La representació de Medusa era habitual en el món romà com a símbol de protecció. Per alguna raó va ser molt popular a Tàrraco, ja que s'han trobat diversos elements i objectes amb la seva imatge. "És en representacions militars com ara escuts, però també en entorns domèstics", indica Mònica Borrell, directora del MNAT. De fet, el mosaic decoratiu trobat en el paviment d'una una domus amb la imatge de Medusa és des de fa anys la icona del mateix museu.

En el vídeo, Abelló explica que el darrer estiu, passejant pel cap de Creus va veure molts elements petrificats, "gairebé escultures", que li van recordar animals, éssers mitològics o persones. "Vaig pensar que tot això havia de ser obra d'un escultor. I en anar al MNAT i veure la representació de Medusa vaig creure que tot el que havia vist al cap de Creus eren les seves obres 2.000 anys després", afirma.


Borrell apunta que l'obra d'Abelló permet "redescobrir la col·lecció" i fer-hi una mirada diferent, i defensa que obres contemporànies dialoguin amb el patrimoni. "És una provocació en el bon sentit de la paraula. És interessant gratar en aquestes històries perquè no tot se cenyeix a dates i fets polítics. Quan mirem el passat moltes vegades ens mirem a nosaltres mateixos", sosté la directora.

El mite


Segons la mitologia grega, Medusa era originàriament una dona humana, de la qual Posidó se'n va enamorar i la va violar en un temple dedicat a la deessa Atena. Quan aquesta va descobrir la profanació que havia sofert el seu temple, va convertir Medusa en un monstre, amb serps com a cabell i que petrificava tothom que la mirava.

Després de quedar embarassada per la violació de Posidó, l'heroi Perseu li va tallar el cap i el va acabar entregant a Atena, que el va posar al seu escut com a element de protecció perquè conservava el seu poder petrificador.

 

Participació