ARQUEOLOGIA

Cedeixen temporalment dos cranis de la cova dels Xaragalls de Vimbodí i Poblet per poder investigar-los

El Museu de la Vida Rural en fa la cessió a l'IPHES perquè els integri en un registre sistemàtic de les restes humanes

per Redacció , 1 de març de 2021 a les 12:56 |
El Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí ha cedit temporalment a l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) dos cranis de la cova dels Xaragalls, al terme de Vimbodí i Poblet, per tal de poder ser integrats en els conjunts arqueològics generats durant les excavacions dutes a terme a la zona coneguda com a boca C.

Aquesta cessió de la col·lecció local del museu s'emmarca en l'inici del registre sistemàtic de les restes humanes d'aquesta cova per part de l'IPHES, per tal de poder realitzar datacions i anàlisis genètiques i antropològiques. Segons els investigadors, la cavitat ha estat molt pertorbada per excavacions antigues no documentades.


A més, a causa dels espolis molts materials s'han perdut i els que s’han conservat es troben dispersos entre els museus comarcals i altres dipòsits particulars, o es desconeix la seva localització. Amb l'objectiu de recopilar la informació que pot contenir tot aquest llegat, l'IPHES ha iniciat el registre sistemàtic dels materials arqueològics d'un testimoni estratigràfic que representa, segons els investigadors, els dipòsits sedimentaris originals de la cavitat no afectats pels espolis.

"Els treballs de recerca que des de fa un temps desenvolupa l'IPHES-CERCA a la cova dels Xaragalls han de contribuir a recuperar i posar en valor tot aquest patrimoni", comenta Josep Vallverdú, codirector de les excavacions i investigador de l'IPHES.


Nova campanya d'excavació

Durant el mes de febrer s'ha dut a terme la campanya d'excavació d'enguany. També s'hi han fet tasques d'adequació d'un nou accés a la cavitat per la boca A per tal facilitar l'excavació de restes paleontològiques que poden arribar a ser més antigues de 100.000 anys. Però la intervenció se centra en registrar de manera sistemàtica els diferents nivells de gran riquesa en restes humanes de la boca C de la cova.


Segons els especialistes, les noticies històriques proporcionades pel doctor Salvador Vilaseca apuntaven que aquests dipòsits eren de l'Edat del Bronze. Les datacions preliminars de les mostres de carbó registrades durant la campanya de l'any 2018 apunten a l'existència de diferents períodes que abasten des del Neolític antic -5.250 anys aC- fins a l'alta Edat Mitjana -730 anys dC. Aquestes datacions per radiocarboni no són les primeres obtingudes a la cavitat; anys abans, en un altre aflorament, també es van datar mostres de carbó que van mesurar 43.500 anys abans del present.

Segons informa l'equip de l'IPHES, els treballs que ara s'efectuen plategen importants incerteses sobre la integritat dels conjunt arqueològics que contenen els diferents nivells. Els arqueòlegs expliquen que són dipòsits de sediments que destaquen per l'abundància de restes esquelètiques humanes; també n'hi ha d’animals, materials ceràmics i metàl·lics -bronze. Els estrats superiors estan afectats per les espoliacions del segle XX i per pertorbacions d'arrels d'arbres i caus d'animals.

Entre les restes animals recuperats destaquen dos grups. D'una banda, els típics de la ramaderia mediterrània des del neolític, sent el cas de les ovelles, cabres, porcs i vaques. Per l'altra, es troben restes de fauna associada a tasques del ramaderes com els gossos i altres identificats amb béns de prestigi com els cavalls. Aquests últims s'han trobat juntament amb materials típics de l'edat del Bronze.

Una altra qüestió que s'observa són també les transformacions en relació al tractaments dels morts, especialment en coves sepulcrals on l'espai disponible és escàs, i poden existir diferents modes de tradicions funeràries per les poblacions humanes del passat -abandó subaeri, en fossa, cremacions, etc. Per tot plegat, l'estudi del registre fòssil de la boca C de la cova dels Xaragalls és especialment complicat, per als especialistes.

Aquest any han estat excavats estrats datats en l'Alta Edat mitjana i l'Edat de Bronze final i s'han inventariat més de 2.000 restes de forma sistemàtica per tal de caracteritzar els fòssils d'aquests estrats més recents. Un dels aspectes més crítics és separar els nivells superficials -forats provocats pels espoliadors- dels materials pertorbats per les últimes activitats sepulcrals que acaben afectant la integritat del cossos humans depositats prèviament en la mateixa cambra.

En les properes campanyes l'equip espera recuperar restes en estrats més antics especialment del Bronze mig. En els nivells del Neolític antic han estat registrades restes humanes, però a dia d'avui no es pot assegurar si són intrusions dels estrats més recents del Bronze antic o mig.

"Totes aquestes incerteses han de ser constretes en les pròximes intervencions arqueològiques programades a través del Servei d'Arqueologia de la Generalitat; els indicis materials disponibles en l'actualitat assenyalen que durant tots aquests períodes -neolític i edat del bronze- hi ha ocupació de la cavitat; caldrà resoldre si és només sepulcral o tenia altres usos per part de les diferents poblacions que ocupaven aquest territori", observa Josep Vallverdú.

Pel que fa al nou accés a la cavitat per la boca A per accedir a la Sala Gran, l'objectiu és facilitar l'extracció dels sediments produïts pels espolis i evitar entrar a la cavitat per la boca C, on es troba el testimoni estratigràfic amb els estrats sepulcrals. "L'accés per la boca A permetrà que la propera campanya començar un sondeig en els sediments més vells de 15.000 anys de la Sala Gran", puntualitza Vallverdú. En aquest futur sondeig esperem poder documentar fòssils dels Pleistocè Superior i Mig molt rics en microvertebrats", afegeix.

En la capa més vella d'aquesta sala també s'han obtingut restes esquelètiques de cabra salvatge, carbons i ossos cremats més antics de 40.000 anys. "Poden ser una de les primeres evidències de poblament mosterià en cova a les muntanyes de Prades, del mateix període de Cova Foradada i l'Abric de la Griera, a Calafell, com a jaciments mosterians més propers junt a l'Abric Romaní de Capellades”, indica l'investigador.

La intervenció arqueològica compta amb l'autorització del propietari (Finca Grans Muralles), i el permís i la col·laboració del Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet (PNIN).

 

Participació