Entrevista

Alejandro Fernández: «No soc l'únic que elogia Ayuso, també ho han fet Canadell i Oriol Mitjà»

El candidat del PP anirà a les urnes en plena reactivació del cas Bárcenas i es mostra convençut d'una millora dels resultats: "La direcció actual del PP és un exemple d'honestedat"

per Pep Martí, 10 de febrer de 2021 a les 07:38 |
Alejandro Fernández, candidat del PP a les eleccions. | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de febrer de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Alejandro Fernández condueix per primera vegada els colors del PP en unes eleccions catalanes. Parteix d'un resultat molt dolent. El 21-D del 2017, els populars van haver de conformar-se amb 4 escons, perdent fins i tot el grup parlamentari. Ha passat el temps i el seu partit és ara a l'oposició a l'Estat i té un líder nou, Pablo Casado, amb qui Fernández sintonitza. Al candidat -disciplinat i culte-, que va començar la campanya amb previsió d'increment d'escons, ha d'enfilar els moments finals cap a les urnes amb l'esclat de noves revelacions de Luis Bárcenas i el judici sobre la caixa B de la formació. En aquesta entrevista, defensa l'honorabilitat del PP, s'esplaia sobre el "nacional-populisme", un dels seus objectius a abatre, i defensa Díaz Ayuso i el model Madrid. 


- Luis Bárcenas ha torçat la campanya?

- És evident que aquesta qüestió no ajuda, però jo tinc confiança en què la gent és perfectament capaç de distingir entre el que és el passat i persones que ja no hi són del que és l'actual direcció i del que és el PP. Sempre dic que nosaltres tenim 2.800 alcaldes i més de 20.000 regidors. El 99% dels nostres càrrecs públics exerceixen la política des de l'honradesa i l'honestedat. 


- Li fa por l'efecte electoral que pot tenir Bárcenas?

- No, perquè sé que la gent és prou intel·ligent per distingir aquest passat del futur.


- La presidenta de la Comunitat de Madrid, Díaz Ayuso, deia aquest diumenge que això no era casualitat i que "tot està perfectament orquestrat". Comparteix aquesta afirmació?

- Crec que les casualitats no existeixen. I que surti una filtració enmig d'una campanya electoral, casualitat no ho és.   

"La gent és prou intel·ligent per distingir entre Bárcenas i el futur"

- Què hauria de fer el PP que encara no ha fet sobre aquest tema?

- Totes les persones que es van veure afectades per corrupció estan fora del partit i, per tant, no hi ha cap cas de corrupció ara mateix al PP. Crec que la direcció actual, tant a Catalunya com a la resta d'Espanya, és ara mateix un exemple d'honestedat i no té cap tipus de cas de corrupció. 

- En l'acte electoral de diumenge passat, amb els presidents autonòmics del partit, vostè va ser l'únic que va esmentar el nom de Bárcenas.

- Bé, jo, per moltes raons, no m'amago mai. Tinc aquest costum i crec que s'havien de dir les coses amb contundència.   
 

- S'atreveix a donar una xifra d'escons del PP la nit del 14-F?

- No. Nosaltres aspirem a créixer. Vam passar per una etapa molt complicada en la qual fins i tot va estar en tela de judici la pròpia subsistència del nostre projecte polític. La mitjana de les cinquanta enquestes publicades ens diuen que creixem i que ho fem d'una manera sòlida, i això és el que nosaltres busquem per intentar ser decisius.   
 

Fernández s'estrena com a candidat del PP a les eleccions. Foto: Adrià Costa


- Què passaria si Vox els superés el diumenge?

- No estic en una carrera de ral·lis amb ningú. No em presento per competir amb Vox ni amb Ciutadans, em presento perquè el PP creixi, perquè el seu projecte tingui el suport de més catalans. 

"No estic en una carrera de ral·lis. No em presento per competir amb Vox sinó perquè el PP creixi"

- Però una part dels dirigents de Vox provenen del PP i hi ha una franja electoral en què competeixen. 

- Una cosa és que hi hagi gent que pugui canviar el seu vot d'una formació política a una altra. S'ha traslladat un marc mental per part dels nostres adversaris, però a mi no m'inquieta. Insisteixo, tinc molt clar que em presento com a candidat del Partit Popular de Catalunya per convèncer el major nombre de catalans, no per competir amb una altra sigla.   


- Però un dels relats que es faran dels resultats electorals giraran a l'entorn de l'entrada o no de Vox, de la força que tingui i també de si superen el PP. 

- És que no estem en competició amb Vox. Nosaltres aspirem a créixer. Si nosaltres creixem i recuperem el grup parlamentari que vam perdre, i creixem de manera sostinguda, haurem assolit l'objectiu que ens marcàvem. L'altre objectiu, encara més rellevant, és ser capaços de garantir una majoria alternativa a l'independentisme a Catalunya.

- No assumeixen cap responsabilitat en els orígens i el creixement de Vox?

- La veritat és que els moviments nacional-populistes existeixen a tots els països europeus i sempre recordo que nosaltres som el Partit Popular Europeu, el partit d'Angela Merkel i dels fundadors d'Europa. No tenim res a veure ni amb Le Pen, ni amb Matteo Salvini ni amb Bossi. Però Bossi, Salvini i Le Pen existeixen. A Espanya han trigat a aparèixer, però han aparegut i no crec que es pugui atribuir a cap força política la seva aparició.

- És un fenomen global, també s'ha vist als EUA, que els discursos molt durs de la dreta tradicional arreu han facilitat l'ambient a l'extrema dreta. Vostè ha deixat clar que se sent allunyat d'aquests corrents, però altres dirigents del PP han fet emergir discursos filo-Vox. Álvarez de Toledo va parlar fa uns dies de "traïció" referint-se als socialistes i el mateix Pablo Casado -ara no- s'havia referit al govern espanyol com a "il·legítim". Que són expressions que ja no són tant de Merkel.

- Doncs jo el que he sentit tant de Pablo Casado com d'Álvarez de Toledo és que el que no necessitàvem a Catalunya era un nacional-populisme equivalent per lluitar contra el nacional-populisme independentista. Crec que la crítica raonada a Vox va quedar perfectament reflectida.     
 

El candidat del PP reivindica més semblances amb Merkel que amb Vox. Foto: Adrià Costa


- Parlem de política de pactes. Investirien Salvador Illa per evitar que hi hagués un president independentista?

- Aquest és un marc mental que s'ha intentat imposar, que s'ha d'escollir entre Illa o els independentistes. Nosaltres el que diem és que Illa i ERC tenen un acord. I tenen un acord a Espanya i allí on han sumat en els ajuntaments de Catalunya, més de quaranta. Per tant, nosaltres creiem que aquest és l'escenari que, si donen els números, es produirà. Aspirem a construir un espai alternatiu, de centre dreta, que ara mateix està orfe a Catalunya. I aquesta oferta política, plenament europeista, és el PP.


- El fet que la d'Illa i el PSC pugui ser vista en aquestes eleccions com la papereta electoral de certa Catalunya d'ordre, li provoca alguna reflexió?

- Doncs que és una operació per la qual ja no servia Miquel Iceta, perquè ja li havien llegit la matrícula, i ara volen enganyar traslladant la idea que el senyor Illa representa una idea diferent que el senyor Iceta, quan en realitat són dues cares de la mateixa moneda, juntament amb el senyor Pedro Sánchez.    

- S'ha referit abans a fer del PP el gran eix del centre dreta a Catalunya, que és un propòsit que sempre subratlla. Però en la franja del vot moderat a Catalunya, el catalanisme ha estat un element consubstancial. Com s'ho farà un partit com el PP que no prové de la tradició catalanista?

- Aquesta és una reflexió a llarg termini. Però també li he de dir els termes que han servit per explicar la política catalana, com catalanisme o federalisme, avui no funcionen. Avui tenim un eix identitari que marca el nacional-populisme, i que es pot expressar des del nacionalisme català i des del nacionalisme espanyol. Nosaltres no som un partit nacionalista. I l'altre eix tornarà a ser el de les polítiques del centre, la dreta i l'esquerra. Nosaltres no entrem en l'anàlisi sobre el catalanisme i el federalisme perquè creiem que explicava la política catalana fa un temps, però ara no l'explica.    
"Els termes que han servit per explicar la política catalana, com catalanisme o federalisme, ja no funcionen"

- Hi ha un fet, però, que és que després de tants anys, el PP encara té dificultats per encaixar amb sectors moderats de la societat civil catalana.

- Traient una època concreta en què vam ser capaços d'assolir resultats molt notables, entre els anys 2010 i 2014, és veritat que no hem estat un partit majoritari. Però hem de recordar que de partits majoritaris n'hi ha hagut pocs. Catalunya és la primera comunitat on es va desenvolupar un sistema de partits multipartidista des de fa molts anys. Tenim formacions com l'antiga ICV o com ERC abans d'haver donat un salt, que ocupaven un espai molt semblant al del PP. Sempre es dona per fet com si el PP fos una excepció, però el cert és que hi ha espais com els comuns, com la CUP, com ICV abans, que tenen un espai similar i ningú diu que estiguin al marge de la centralitat política catalana.

- Han lluït durant tota la campanya els seus principals dirigents madrilenys. Ha estat aquí la presidenta Ayuso i l'alcalde Martínez-Almeida. Ha arribat a presentar la Comunitat de Madrid com a referent. No és una mica arriscat?

- No sóc l'únic. El senyor Joan Canadell [número 3 de Junts a les eleccions] va ser extraordinàriament elogiós amb la política econòmica de la senyora Ayuso. El mateix Oriol Mitjà va dir que Ayuso ho estava fent bé amb el sistema de rastreig i de tests massius, i els hotelers i restauradors de Barcelona surten a fer manifestacions amb cartells que diuen que tant de bo aquí tinguéssim la política d'Ayuso. Per tant, crec que no soc l'únic que en matèria econòmica considera que el govern de Madrid ho està fent millor que el que s'està fent aquí.   
 

Alejandro Fernández, en un moment de l'entrevista amb NacióDigital. Foto: Adrià Costa


- Ha elogiat la política d'Ayuso i el que ha definit com a "revolució fiscal", amb ressons thatcherians que a vostè li agraden. Però hi ha entitats sensibles de la societat civil catalana que han criticat durament el que qualifiquen com a dúmping fiscal de Madrid. No estem parlant de la CNT, sinó del Cercle d'Economia.

- Amb l'expressió de dúmping s'ha d'anar en compte. El que fa la Comunitat de Madrid és, dins del seu marc competencial, rebaixar els seus impostos, i tenen tot el dret del món a fer-ho. No crec que la solució per Catalunya sigui que Madrid pugi els seus impostos, sinó que Catalunya els baixi. 

- Però l'èxit de Madrid no implica una Espanya buidada?

- I si això funciona a Madrid, per què no ho fa Catalunya? Per què no abaixa els impostos? Quina maledicció bíblica tenim? Si sempre hem estat líders i hem perdut ara el lideratge. Potser si l'hem perdut és perquè altres ho estan fent millor. Madrid sempre ha estat capital i això no ha estat obstacle perquè Catalunya fos líder econòmic. Ha estat en aquests darrres vuit anys, coincidint casualment amb el procés separatista, que Catalunya ha perdut el lideratge i han sortit 7.000 empreses de Catalunya. Alguna cosa s'haurà fet malament aquí. No crec que s'hagi de buscar sempre Madrid com a culpable. 

- La reducció d'impostos és la seva mesura estrella?

- No crec que s'hagi de parlar d'una mesura estrella. Però sí que la protecció de la llibertat educativa, la lluita contra l'ocupació il·legal, contra la delinqüència, que ha pujat molt a Catalunya, i evidentment una política de suport, no només fiscal sinó d'ajuts als sectors més afectats per la Covid, com l'hostaleria, el turisme, l'oci i la cultura, serien les nostres propostes estrella.  

- En els seus missatges electorals, insisteixen molt en endurir les mesures contra l'ocupació il·legal de domicilis habituals. Però la major part dels indicadors oficials, com els de l'Ajuntament de Barcelona, assenyalen que són casos marginals. No fan una mica de populisme en aquest tema?

- Les dades de l'Ajuntament de Barcelona en aquest aspecte no me les crec. No vull errar en la dada, però el 86% dels habitatges a Catalunya no són de grans tenidors, són de petits propietaris. Si resulta que Catalunya acapara el 48% de totes les ocupacions d'Espanya, això vol dir que afecta famílies que han estalviat tota la vida i tenen una segona residència que ara els hi han ocupat. Crec que això és absolutament inacceptable. L'ocupació il·legal és un robatori. 
 

Fernández defensa una baixada general dels impostos. Foto: Adrià Costa


- En tota elecció, un candidat se la juga. Vostè també?

- Per qualsevol candidat, quan arriben les eleccions, és com l'examen, és la revàlida. Per la meva experiència, la política és una cursa d'obstacles. Però la resistència, la perseverança i tenir les idees clares sempre donen els seus fruits. Nosaltres volem mantenir un espai polític i fer-lo créixer respecte d'una etapa molt complicada, estic completament convençut que creixerem i que podrem donar continuïtat a aquest projecte que vam iniciar fa dos anys. 

- Quan passi un cert temps, i vist amb perspectiva, creu que es podrà reduir el que ha passat a Catalunya al discurs que s'ha fet, també al PP, contra el sobiranisme? L'independentisme no s'ha carregat de raons?

- Qualsevol raó que s'hagués pogut tenir en algun moment se la van carregar els dies 6 i 7 de setembre del 2017, quan van voler nomenar Carles Puigdemont fins i tot màxima autoritat judicial de Catalunya. A això no s'hi hagués atrevit ni Vladímir Putin. Això reflectia que darrera d'aquell moviment polític hi havia una vocació autoritària i de plantejar totes les seves idees des d'un punt de vista unilateral i legal. Això liquida qualsevol possibilitat de diàleg raonable i dins de la llei, i que nosaltres sempre hem reivindicat, que dins de la llei es pot parlar de tot. Però al marge de la llei, no.

- I vostès, què han fet malament davant del procés? A banda d'aspectes de comunicació, que sempre es diuen. 

- No, sempre he estat molt autocrític. Crec que no es va donar una batalla de les idees contra el nacionalisme. Políticament, es podia haver reaccionat abans, i crec que això és el que va provocar un mal resultat electoral i va fer que molta gent se n'anés a un altre projecte polític, que era Ciutadans. Evidentment, s'ha de fer autocrítica. Però crec que això també és etapa passada. Si ens estem recuperant és perquè hem estat capaços d'aprendre la lliçó.  

- Ha citat Ciutadans. El fitxatge de Lorena Roldán està donant resultats?

- No crec en els fitxatges en termes futbolístics. Crec en les incorporacions per fer créixer l'espai polític i les que hem fet responen a aquesta idea, a ser la casa comuna del constitucionalisme a mig termini. Mai em plantejo les incorporacions pensant que provocaran un terratrèmol electoral. No crec en aquests cops d'efecte, sinó amb el treball a mig termini.
 

Fernández sosté que no es va batallar el procés des de les idees. Foto: Adrià Costa


- La incorporació de Lorena Roldán sí que va voler buscar un cop d'efecte. En vigílies de la campanya, i sent l'anterior candidata de Ciutadans. 

- Bé, alguna cosa hi pot haver, però la raó de fons li acabo d'explicar.

- Es podrà combinar en el mateix projecte el que pot representar Eva Parera amb les consignes d'Aleix Vidal-Quadras?

- Els partits polítics que acaben sent guanyadors són els que són capaços d'integrar diferents veus. Felipe González i Alfonso Guerra, en el seu moment, encarnaven coses diverses. I tenien poc a veure Javier Arenas i Esperanza Aguirre. Aquesta és la vocació. 

"Lorena Roldán? No crec en els fitxatges en termes futbolístics, crec en les incorporacions per fer créixer l'espai polític"

- Creu que Catalunya podrà passar pàgina si no hi ha indults, mentre hi hagi dirigents sobiranistes a la presó? Ho dic perquè vostès han parlat de reconciliació.

- Qui diu que ho tornarà a fer no està buscant precisament reconciliació. 

- No hi hauria una via, des de la seva òptica, per anar cap a un indult?

- És un escenari que, a dia d'avui, no es dona. Seria la primera vegada en la història de la humanitat que es dona un indult a algú que diu que vol tornar a cometre el delicte pel qual va ser condemnat. Entre ells, malversació de fons, per exemple. Ho dic per la gent que pugui discutir tot l'altre. Dir que es tornarà fer impedeix qualsevol tipus de mesura. 

- Si aquestes persones fessin una renúncia a una via unilateral, s'obrira un horitzó diferent?

- Si això passés d'una manera explícita, jo li concediria una a vostè una altra entrevista per valorar-ho.   

Altres notícies que et poden interessar





 

Participació