ENTREVISTA

«Els Xiquets no sabem quan podrem tindre una casa de veritat que ens aculli»

Rafa Segarra, president de la colla castellera, confirma que ara mateix es troben en negociacions per accedir a un solar del carrer Sant Llorenç per construir-hi un nou local

per Josep Maria Llauradó , Tarragona, 9 de febrer de 2021 a les 07:00 |
Rafa Segarra, al pati del Pou de l'Ajuntament de Tarragona. | Josep M. Llauradó
Si el món casteller pateix per l'allargament de la pandèmia i les restriccions dictades pels governs, encara hi ha colles que afronten aquests moments d'incertesa amb més preocupació per situacions particulars. És el cas dels Xiquets de Tarragona, que al 2018 es van veure obligats a deixar la seva històrica seu del carrer Santa Anna i traslladar-se més tard al pati del Pou de l'Ajuntament, amb la promesa de tornar aviat.

Rafa Segarra va prendre possessió del càrrec de president al 2020, poc abans del primer confinament domiciliari. En tot aquest temps, la seva tasca ha tingut poc a veure amb els castells i molt amb la gestió d'una entitat que trigarà com a mínim un any més a reprendre la seva activitat principal amb normalitat. Tot i que inicialment s'havia plantejat que els Xiquets podrien tornar a la seva antiga seu, ara l'Ajuntament els ha confirmat oficialment que no podrà ser. Una de les opcions que hi ha sobre la taula és construir-ne una de nova al carrer Sant Llorenç, però la crisi no facilita les coses.


Els Xiquets de Tarragona són la colla castellera amb més continuïtat històrica a la ciutat. Actualment -pandèmia a banda- compten amb més d'un centenar d'habituals als assajos i a les diades, una xifra que s'incrementa en cites claus com la festa major.

- Com està ara mateix la colla? Deu ser difícil gestionar una entitat que no pot fer la seva activitat principal.


- És difícil, penso que hi haurà un abans i un després de la pandèmia, les colles sortirem molt tocades, tant de temps sense estar junts, poder-nos veure, tocar i saludar, farà que molta gent es refredarà, descobrirà que hi ha divendres, dissabtes, diumenges, que abans no hi eren. Al principi tindran por de tornar, fins que no s'asseguri al 100% que ningú no es podrà contagiar fent castells, els costarà. Jo mateix en tinc 61, amb la salut no es pot jugar.

- Tota la dinàmica i els coneixements de fer castells es pot veure en perill amb 2 anys, si no més, sense fer-ne?


- En el nostre cas concret hi ha un problema afegit, que és que ja veníem d'unes temporades dolentes, castellerament i socialment parlant. Vam perdre el local i des de llavors hem anat baixant i tan de bo ja haguem tocat fons. L'última temporada de castells va ser bastant trista, fins a l'extrem de no aconseguir cap castell de 9, i aquests 2 anys en blanc ens passarà factura. Ja costava arrossegar la gent, no a nosaltres sinó a totes les colles els costava, aquella eufòria i bogeria pels castells semblava que s'estava perdent. Potser també per cansament, perquè som persones, no som màquines. La meva esquena està feliç ara, però feliç feliç després de gairebé 2 anys sense castells.
 

5 de 7 dels Xiquets de Tarragona, en una imatge d'arxiu.


- Quines perspectives castelleres tenien els Xiquets de cara a la temporada de 2020?

- La idea era tornar a recuperar el nivell que havíem perdut: gamma alta de 8 i castells de 9. I si, arribat el moment, es podia plantejar alguna cosa més gran, doncs intentar-ho. Perquè al 2019 amb prou feines vam carregar el 5 de 8 i en l'última diada vam descarregar el 2 de 8, a Tots Sants a Vilanova.

- Potser al principi de la tornada caldrà començar amb castells de cinc o de sis.

- Evidentment cada temporada quan comences comences per avall, castells de 7, castells de 7 i mig, i anaves pujant. Al 2022 el primer problema que tindrem serà la canalla. Si del novembre que parem fins al febrer que tornem a arrencar ja ho notes, doncs imagina't amb 2 anys i pico... Tot el pom de dalt serà un problema, per totes les colles. Ara no pots anar a buscar canalla, perquè què fas, ara el local està obert, però acostuma a estar tancat.
 

L'antic local dels Xiquets de Tarragona, al carrer Santa Anna. Foto: Josep M. Llauradó


- Parlem del local. Què va passar amb el local antic del carrer Santa Anna?

- Vam haver de sortir com aquell qui diu de nit i corrents perquè allò amenaçava ruïna. Nosaltres com a entitat havíem fet les reformes que podíem fer, una reforma estructural de tot l'edifici no ens la podíem plantejar ni molt menys.

- Abans de marxar, s'havia negociat alguna alternativa a banda del pati del Pou de l'Ajuntament?

- No sé si les antigues juntes havien fet alguna cosa, sé que hi havia un projecte d'intentar anar a l'Hostal del Sol. L'Ajuntament ens ho va cedir com una alternativa possible en un moment donat, que volguéssim fer un local nou. Perquè Santa Anna és el local de la colla i tots el portem al cor, però s'havia quedat petit, que és el que els passa als companys d'allà baix, també. Nosaltres en l'època gloriosa en què fèiem castells de gamma alta que ens ajuntàvem 300 persones al pati hi cabíem d'aquella manera. Si el que vols és que una colla creixi, necessites un espai més ample.

L'Hostal del Sol no sé per què els el van oferir, perquè si és una zona protegida de les Muralles allí no es podia construir. El fèiem servir com a zona d'esbarjo, festes i celebracions, dinars després de les diades... La primera reunió que vaig tenir amb l'Ajuntament quan vaig ser escollit president, al març de l'any passat, va ser per dir-me que havíem de sortir d'allí corrents perquè un veí havia presentat una denúncia perquè allò estava classificat com a zona verda. Això era un divendres o un dijous i al dilluns havia d'estar fora tot el que hi teníem.

- Què suposa deixar el local del carrer Santa Anna i anar al pati del Pou?

- Abans de vindre aquí vam estar un temps al Palau Firal de Congressos i allí costava que la gent baixés. Vam haver de marxar del local a l'abril i al juny o juliol ja érem aquí, després de desmuntar tota l'oficina que hi havia. Això no és casa nostra. Després hi van posar aire condicionat, però al principi era horrible, feia una calor mortal.

- Es marxa del local perquè s'assegura que hi ha unes deficiències i que amb el temps es podran arreglar.

- L'antiga junta va parlar amb l'Ajuntament d'arreglar allò i tornar allí. Passaven els dies i et trobaves amb un bucle, amb informes i cates. Ara oficialment ens ho han comunicat i ho comunicarem a la colla en una assemblea a finals d'aquest mes. Quan vam marxar de Santa Anna tots volíem tornar però tots sabíem que probablement no tornaríem. A la tercera planta ja no hi pujàvem, tot el que era la sala de juntes ja no hi entràvem perquè feia panxa, tenia perill d'enfonsar-se. Totes les reformes que vam fer van ser damunt d'una zona annexa que no tenia gairebé ni bigues, que estaven tan gastades perquè no aguantaven. Un local de l'any 1500 o 1600 si no el cuides se'n va a fer punyetes, a Tarragona no es cuida i allò és un municipal, no és nostre, no hi podem fer el que ens doni la gana, ni podem ni tenim els diners. Segons l'Ajuntament, només per apuntalar les parets i que no caiguessin hi havia un pressupost de 400.000 euros.
 

Rafa Segarra, a les portes de l'Ajuntament de Tarragona, reconvertit ara en el local provisional d'assaig dels Xiquets de Tarragona. Foto: Josep M. Llauradó


- Sentimentalment també deu ser dur.

- Sentimentalment és un pal molt gros, has perdut casa teva, on has estat si no 50 anys gairebé, on has viscut moments dolents, moments molt bons, però allò és casa teva, tots ens l'estimem. De vegades hem de deixar el cor de banda i pensar amb el cap.

- Quina és la perspectiva de futur? Hi ha alguna alternativa en la que s'estigui treballant, de nova seu?

- Quan jo vaig agafar les regnes, no teníem idea d'on poder anar. Anar a Sant Llorenç va ser una mica nostre: l'Ajuntament no tenia ni idea que hi tenien un solar municipal. També vam demanar anar al forat del passeig de les Palmeres, l'antic restaurant, i ens van dir que impossible perquè ho volien vendre. També, el solar de l'edifici que va caure davant del Conservatori, però em van dir que me n'oblidés perquè era particular i hi havia diversos amos. Ja no hi ha més solars, tret del tema del carrer Sant Llorenç.

- Quan es va fer la proposta?

- Al juny o juliol de l'any passat. Som al febrer i encara estem igual. Ara tenim un problema afegit: amb el POUM suspès, avui per avui, no hi podem construir. Aquell solar no està catalogat com per construir-hi. Amb les normes provisionals que han d'aprovar, diuen que sí. Nosaltres no tenim els diners, això segur.

- Construir un nou local no és cosa de mesos, els Xiquets del Serrallo s'hi van estar anys esperant.

- És que potser és millor construir un local nou que no reformar un que ja tinguis. Necessites unes alçades, unes característiques que un altre local no el necessita. El problema és que no hi ha solars que siguin municipals. I l'Ajuntament com justifica una despesa tan important com construir el local d'una colla castellera? Quan es van aconseguir les subvencions anuals d'enguany ja hi va haver entitats del seguici que es van queixar, quan ja cobràvem un 40% del que era habitual. Construir un edifici poden ser 2 anys com a mínim.

Com a alternativa vam proposar fer-ho amb peces prefabricades, però els tècnics ja van dir que com entraven a la Part Alta, si no poden entrar camions. Una altra idea que es va plantejar és anar construint per etapes, tenir un sostre per poder assajar, i tal com rebent diners anar fent la sala de juntes o l'espai per a la canalla. Fer un projecte, tot i que siguin de la colla, val uns diners. Uns diners que no ens gastarem si no sabem que pot tirar endavant. Hem demanat una reunió amb l'alcalde per saber l'Ajuntament fins on pot arribar. Pel cap baix allò pot valdre un milió d'euros.

O surten els diners d'aquí o de la Diputació o és impossible tirar-ho endavant. No hi ha projecte, tot són idees, càbales... El primer que vaig fer va ser parlar amb el banc on hi tenim els comptes dels Xiquets i m'ho va dir ben clar: si el solar no és vostre, oblideu-vos-en, el fet de demanar una hipoteca no entra dins del pla, no perquè no vulguem.

- Però Tarragona valora tenir quatre colles castelleres, no?

- Jo penso que sí, la plaça de la Font és una de les places on la gent ho viu, amb passió i amb afecte. Vas al poble del costat a la seva gran diada i estàs tu sol. Els castells són una cosa molt nostra, està molt arrelat a la ciutat. No tenim alternatives. Una cosa que sempre dic a l'Ajuntament és que tinguem un pla B a Sant Llorenç.

- Per què s'ha arribat a aquesta situació? No es podia haver sabut abans?

- L'Ajuntament té massa patrimoni i no el pot gestionar. Dins d'aquest patrimoni estava Santa Anna. No hi ha diners per a tot el patrimoni. Nosaltres hem pagat les conseqüències no del govern socialista o del d'Esquerra Republicana, sinó el problema general de la ciutat de Tarragona, que té molt de patrimoni i molt pocs diners per mantenir-lo en condicions. Ells ens han dit que no a Santa Anna, no sé com acabarà, si algun dia sentirem que ha caigut o l'arreglaran i el compartiran amb entitats de la ciutat, algun dia que hi hagi calés. De fet, si ja estava prou malament, el dia de Sant Magí hi va haver un escapament d'aigua, queia aigua per un tub pels balcons.

- Tot i així la colla continua fent activitats?

- Nosaltres no podem fer activitats com la Jove al seu local. Hem de trucar a Cultura perquè Cultura digui al vigilant de la porta que hi anirà algú. Però venir aquí no podem vindre, l'Ajuntament en plena pandèmia està tancat. Això fa que la colla es dispersi. Hem fet activitats durant l'any, però no és el mateix un assaig de 150 persones que una caminada o una cursa o activitats via online. L'Alfredo González serà el primer cap de colla a qui no li ha caigut cap castell. Ens ho hem de prendre amb humor, perquè si no... Hem passat de ser la colla degana a una situació molt trista en la que ens trobem, fa 4 anys que no estem a casa nostra i no sabem quan podrem tindre una casa. Aquest és el titular: no sabem quan podrem tindre una casa que ens aculli, una casa de veritat, no aquí que estem d'ocupes.
 

El solar municipal del carrer Sant Llorenç, a l'esquerra de la imatge, que podria acollir el nou local dels Xiquets de Tarragona. Foto: Josep M. Llauradó

 

Participació