POBLES ABANDONATS

Redacten un pla d'ordenació forestal per a l'antic campament militar de Castillejos, abandonat fa més de dues dècades

La finca, que abasta 645 hectàrees a les Muntanyes de Prades, està en mans de l'Incasòl des de 2003, amb un futur incert

per Redacció , Los Castillejos, 28 de desembre de 2020 a les 08:14 |
L'antic campament militar de Los Castillejos, al Baix Camp, on s'hi conserven dempeus vuit pavellons en filera. | Núria Torres/ACN
L'antic campament militar de Castillejos, al Baix Camp, acumula dues dècades d'abandó i el futur sobre les seves 645 hectàrees continua sent incert. L'Incasòl, que va adquirir-ho l'any 2003, ha enderrocat les edificacions ruïnoses sense expectativa d'ús a futur. Munts de runa i velles instal·lacions són els vestigis que queden de l'antiga base militar enmig d'una vegetació que lentament va guanyant terreny.

Totes els propostes per rehabilitar la finca han quedat en paper mullat. Mentre l'Incasòl vol protegir l'espai i ha redactat un pla d'ordenació forestal que preveu l'absorció de la runa i la reparació de les cobertes d'uns pavellons encara dempeus, els municipis de l'entorn veuen la declaració de parc natural com a única solució viable.


Segons l'Incasòl, l'objectiu és el de protegir i millorar aquest espai natural. En aquest sentit, l'Incasòl i el Departament de Territori i Sostenibilitat han redactat un pla d'ordenació forestal que està pendent de l'estudi de l'avaluació d'impacte ambiental. Aquest estudi està en tramitació, però ha restat un temps aturat degut al confinament.

El pla d'ordenació forestal inclou un projecte de restauració de camins que s'està acabant de redactar. Per a la millora dels camins es preveu l'absorció de la runa dels enderrocs que s'han fet dins de l'antic quarter militar, abandonat des de l'any 2000. Des de l'Incasòl també està previst refer la coberta d'aquelles naus que estan en situació precària.


Front comú del territori

Els projectes plantejats sobre les 645 hectàrees són diversos, però el territori fa front comú per incorporar la finca al futur parc natural de les Muntanyes de Prades. Bona part de l'antic campament pertany al terme d'Arbolí. "Ara que estem reactivant tot el tema de la declaració de parc natural, seria necessari incloure Castillejos i gestionar-ho bé, com un equipament del parc natural o qualsevol activitat vinculada amb la natura", afirma a l'ACN l'alcaldessa d'Arbolí, Magda Seriol.


Seriol lamenta que en el seu moment es va deixar perdre aquest espai i que ara rehabilitar-ho suposarà una inversió molt costosa. Amb Castillejos i amb el parc natural, opina que s'ha anat a pas massa lent. És per això que els alcaldes de la zona reclamen a la Generalitat que s'afanyi a retirar les runes i hi actuï, sense deixar passar més temps. Tota la part edificada -i també l'enrunada- de l'antiga base militar es troba dins d'Arbolí, si bé la finca s'estén per tres termes més: la Febró, Vilaplana i Alforja.

L'alcalde de la Febró, Joan Carles Santos, recorda que, quan feia el servei militar, li tocava pujar a Castillejos a fer maniobres. D'això en fa 38 anys i no hi havia tornat a entrar mai més. Ara, presenciant-ho de nou, li xoca veure la severa degradació de l'espai. Però aplaudeix que ara es remi en la mateixa direcció. "No sabem l'ús que li hem de donar, però tots mirem pel territori i que sigui curós amb el medi ambient, almenys ja no hi ha problemes de comunicació, ara estem tots d'acord", afirma Santos.
 

L'antic campament militar de Los Castillejos, al Baix Camp, on s'hi conserven dempeus vuit pavellons en filera. Foto: Núria Torres/ACN



Material bèl·lic abandonat, senderisme i festes rave

"A Vilaplana ens afecta les hectàrees del camp de tir, vallades per impedir l'accés i amb possibles restes de contaminació de projectils, que no s'ha acabat de netejar i s'hauria de deixar en condicions perquè la gent pugui transitar sense cap risc", es queixa l'alcalde Josep Bigorra. Finalment, a Alforja només pertanyen les antigues garites de vigilància, a banda i banda de la carretera d'accés al campament, on una gran barrera n'impedeix l'accés rodat, però es pot sortejar fàcilment a peu.

De fet, es tracta d'un entorn freqüentat per excursionistes, boletaires i amants dels esports d'aventura, com el parapent, per la seva situació privilegiada, dalt d'un altiplà. Malgrat ser un espai natural protegit, dins l'antic quarter militar s'hi acumulen les runes. Hi ha desenes de piles de construccions enderrocades per la Generalitat, pel perill d'enfonsament que presentaven. En les que encara segueixen dretes, hi ha tanques i senyals on s'adverteix del perill i prohibeix el pas dins les edificacions.

Els únics edificis que es mantenen drets són l'antiga sala d'actes, el castell del pati d'armes, vuit pavellons i una gran piscina. La celebració el 2002 d'una multitudinària festa rave va fer reaccionar les autoritats, que van començar a tapiar edificis i enderrocar-ne els que estaven en pitjors condicions. L'edifici de la sala d'actes -l'únic de dues plantes- va ser tapiat, però hi han fet forats per accedir-hi. A l'interior de l'edifici, en pèssim estat, hi ha pintades d'una festa de música electrònica del 2009.

Mig segle d'història

El campament es va inaugurar l'any 1951. Durant 22 anys va albergar el centre de formació d'oficials i suboficials, les anomenades milícies universitàries, tot i que a partir del 1972 les instal·lacions es van convertir en un camp de tir i de pràctiques. A ple rendiment havia arribat a tenir prop de 5.000 militars. L'exèrcit va desmantellar la instal·lació l'any 2000 i gairebé tres anys després, es va tancar la compravenda de la Generalitat amb el Ministeri de Defensa, després d'un llarg estira-i-arronsa entre administracions.

 

Participació